- Accentuació i dièresi I. Reforç (Gema Salas / Pablo Poveda)
- Accentuació i dièresi II. Reforç (Itziar Gascón / Andrea Martín)
- Determinants diversos. Reforç (Ana M. Marhuenda / María Vañó)
- Ortografia dels sons I. Reforç (Lorena Escudero / Elena Moreno)
- Ortografia dels sons II. Reforç (Lourdes Morga / Andrea Prats)
- Gènere i nombre. Reforç (Laura Gil / Lorena González)
- L'article. Reforç (Adolfo Hernández / Alejandra Rico)
- Doblets lèxics. Reforç (M. Dolores Martínez / Claudia Lizcano)
- Castellanismes I. Reforç (Rocío Barberà / María Villar)
- Castellanismes II. Reforç (Sandra Ortiz / Ángela Pérez)
- La derivació i la composició. Reforç (Laura Blanco / Sara Sánchez)
- Verbs regulars i irregulars de la 1a conjugació. Reforç (Laura Díaz / Laura López)
- Verbs irregulars de la 2a conjugació I. Reforç (Carles)
- Verbs irregulars de la 2a conjugació II. Reforç (Carles)
- Verbs irregulars de la 3a conjugació. Reforç (Carles)
- Formes no personals dels verbs. Reforç (Carles)
- Perífrasis verbals i sintaxi. Reforç (Pilar Hernández / Daniela Marín)
- Pronoms febles I. Qüestió de formes. Reforç (Sergio Ballester / Noemi Rodríguez)
- Pronoms febles II. Funcions. Reforç (Carolina Rico / Nuria Lahuerta)
- Pronoms febles III. Funcions. Reforç (Andrea Loyola / Coral Tornero)
- Algunes combinacions de febles. Reforç (Ainhoa Capelo / Laura Guedea)
- Paraules QU. Reforç (Giulia D'Elia / Esther Durá)
- Preposicions I. Reforç (Claudia Tarruella / M. Teresa Antón)
- Preposicions II. Reforç (Alejandra Durá / Sonia Moreno)
- Adverbis I. Reforç (Carla Santana / Sara Martínez)
- Adverbis II. Reforç (Lucía Torraleja / Míriam Gámez)
- Conjuncions. Reforç (Yaiza Cutillas / Bea García)
- Fraseologia. Reforç (no cal)
dimecres, 11 de maig del 2016
Temes d'ortografia, gramàtica i lèxic
dijous, 10 de març del 2016
Contrastant punts de vista
Pot resultar ben interessant contrastar els punts de vista, les concepcions sobre l'educació, que ens mostren Jordi Adell i Gregorio Luri en aquests dos textos.
Jordi Adell
Gregorio Luri
Ací el text (Ara.cat)
Jordi Adell
Gregorio Luri
Per què fem llengua catalana a tercer curs del grau de Mestre en Ed. Infantil?
olem un model d'educació plurilingüe en el nostre país. Tots estem d'acord que els beneficis que proporcionarà als nostres xiquets i xiquetes són inqüestionables.
Quins objectius té aquesta educació plurilingüe?
Aconseguir que els nostres estudiants tinguen una competència plurilingüe que comprenga el domini elevat i equivalent de la llengua pròpia de la comunitat (el valencià) i de l’altra llengua oficial (el castellà), el domini funcional d’una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.
El model d’educació plurilingüe ha de mirar de garantir aquest objectiu amb un programa educatiu flexible que s’adapte al context sociolingüístic de cada escola, que utilitze la metodologia pedagògica adient per a aconseguir-ho i que permeta reforçar les dos llengües que parteixen d’inferioritat de condicions (el valencià per motius obvis i l’anglés com a llengua estrangera).
L'èxit d'aquest model resideix en moltíssimes coses. Una, potser de les més importants, és la formació del professorat. Cal garantir la competència activa oral i escrita en llengües vehiculars, en valencià i el castellà, les dos cooficials del país i del sistema escolar i, almenys, una tercera llengua estrangera. I també cal garantir una competència didàctica en el disseny i organització de programes plurilingües i en la intervenció didàctica a l’aula, en la qual, mitjançant l’actuació d’un professorat idoni, la creació d’entorns d’aprenentatge rics i una gestió estratègica de les llengües, es materialitzen els processos d’ensenyament-aprenentatge planificats.
L'ideal seria que tot el professorat del sistema educatiu valencià isquera format lingüísticament amb un C2 en les llengües oficials i un C1 en la llengua estrangera. Aquest objectiu és difícil i hem d'aconseguir-lo pas a pas. De moment, treballarem per aconseguir el C1.
Aquesta assignatura té aquest objectiu. Però mirarem de no centrar-nos en lliçons magistrals de caire gramatical, en classes clàssiques de llengua. Sovint es té tendència a aïllar les llengües de l’ensenyament en compartiments estancs i es defuig la integració de les àrees de coneixement, insistint en la divisió, tan perjudicial, entre llengües i continguts. Intentarem integrar l'aprenenatge de la llengua catalana en continguts que creiem que han de ser d'interés de mestres en informació.
Quins objectius té aquesta educació plurilingüe?
Aconseguir que els nostres estudiants tinguen una competència plurilingüe que comprenga el domini elevat i equivalent de la llengua pròpia de la comunitat (el valencià) i de l’altra llengua oficial (el castellà), el domini funcional d’una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.
El model d’educació plurilingüe ha de mirar de garantir aquest objectiu amb un programa educatiu flexible que s’adapte al context sociolingüístic de cada escola, que utilitze la metodologia pedagògica adient per a aconseguir-ho i que permeta reforçar les dos llengües que parteixen d’inferioritat de condicions (el valencià per motius obvis i l’anglés com a llengua estrangera).
L'èxit d'aquest model resideix en moltíssimes coses. Una, potser de les més importants, és la formació del professorat. Cal garantir la competència activa oral i escrita en llengües vehiculars, en valencià i el castellà, les dos cooficials del país i del sistema escolar i, almenys, una tercera llengua estrangera. I també cal garantir una competència didàctica en el disseny i organització de programes plurilingües i en la intervenció didàctica a l’aula, en la qual, mitjançant l’actuació d’un professorat idoni, la creació d’entorns d’aprenentatge rics i una gestió estratègica de les llengües, es materialitzen els processos d’ensenyament-aprenentatge planificats.
L'ideal seria que tot el professorat del sistema educatiu valencià isquera format lingüísticament amb un C2 en les llengües oficials i un C1 en la llengua estrangera. Aquest objectiu és difícil i hem d'aconseguir-lo pas a pas. De moment, treballarem per aconseguir el C1.
Aquesta assignatura té aquest objectiu. Però mirarem de no centrar-nos en lliçons magistrals de caire gramatical, en classes clàssiques de llengua. Sovint es té tendència a aïllar les llengües de l’ensenyament en compartiments estancs i es defuig la integració de les àrees de coneixement, insistint en la divisió, tan perjudicial, entre llengües i continguts. Intentarem integrar l'aprenenatge de la llengua catalana en continguts que creiem que han de ser d'interés de mestres en informació.
Marc Europeu Comú de Referència de Llengües
El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.
Nivells
El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.
- Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.
- Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.
- Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.
- Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.
- Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.
- Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.
Font Viquipèdia
Mapes conceptuals
És una representació gràfica que té com a objectiu la plasmació de la interrelació de les idees o conceptes que una persona té sobre un tema.
Carcaterístiques dels mapes conceptuals
- Selecció
El mapa conceptual ha de sintetitzar els aspectes més significatius d'un tema i, per tant, cal triar prèviament quins conceptes s'utilitzaran.
- Jerarquia
Els conceptes es disposen de dalt a baix a partir d'un concepte base, la idea central del mapa. De cada concepte poden sortir diverses paraules d'enllaç que lliguin diferents conceptes. Els conceptes aniran de generals a específics i els exemples se situaran al final. Es poden utilitzar enllaços des dels conceptes a recursos externs.
- Impacte visual
El mapa ha de permetre captar ràpidament la idea global, així com les relacions entre conceptes clau. Cal també, que afavoreixi una retenció a llarg termini. És interessant fer servir imatges, colors, tipus de línia que contribueixin a aquests objectius.
Elements que el formen
- Conceptes
Els conceptes són les idees o paraules clau.
Es representen en un gràfic de forma ressaltada. Normalment són substantius o sintagmens nominals. No s'han de repetir.
- Paraules d'enllaç
Enllacen els conceptes i en mostren les relacions. Són preposicions, adverbis, conjuncions i sintagmes verbals.
- Proposicions
Una proposició és el resultat de dos conceptes lligats per una paraula d'enllaç. Les proposicions han de tenir sentit complet. Afirmen o neguen alguna cosa d'un concepte.
- Enllaços creuats
Marquen les relacions entre dos conceptes que se situen en segments diferents del mapa conceptual, és a dir, lliguen conceptes que no es relacionen jeràrquicament. Cal no abusar-ne, perquè l'excés podria dificultar-ne la comprensió.
Font (Wikilinkat)
Ací teniu una miqueta més d'informació teòrica sobre el que són els mapes conceptuals.
dissabte, 20 de febrer del 2016
Geografia
el Baix Segura: Oriola, Torrevella, Sant Miquel de Salines, Guardamar...
el Baix Vinalopó: Elx, Crevillent i Santa Pola.
el Vinalopó Mitjà (o les Valls del Vinalopó): Novelda, Monòver, Asp, Elda, Petrer...
l'Alt Vinalopó: Villena, Saix...
l'Alacantí: Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan, Mutxamel, el Campello, Xixona...
l'Alcoià: Alcoi, Ibi, Castalla, Onil, Biar...
el Comtat: Cocentaina...
la Marina Baixa: la Vila Joiosa, Benidorm, Callosa d'en Sarrià, Altea...
la Marina Alta: Dénia, Xàbia, Xaló, Pedreguer, Gata, Pego...
la Safor: Gandia, Oliva...
la Vall d'Albaida: Ontinyent, Bocairent...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)