Ací teniu l'enllaç al nostre site de la pràctica sobre l'alfabet valencià. Hi trobareu documents que heu de revisar (especialement la graella amb els sons del valencià però també algunes nocions sobre la cultura, l'universalisme i el localisme). Repasseu-ho!
dimarts, 16 de maig del 2017
Adequació de la variació lingüística geogràfica
Hem reflexionat sobre la relació entre correcció i adequació i de la manera com aquests dos conceptes afecten la pràctica docent.
Sobretot ens hem centrat en la variació geogràfica i en el grau de formalitat. Tots dos estan ben relacionats i, al cap i a la fi, depenen un de l'altre gairebé sempre.
Què en penseu? Quina conclusió n'ha de traure un/a mestre/a de les comarques valencianes meridionals, d'on som nosaltres? Què hauríeu de tindre en compte a l'aula? Quin hauria de ser el vostre model? Què hauríeu de fer amb el model dels xiquets? Corregir-lo?
Per a respondre a aquestes preguntes, llegiu aquest document d'un mestre de les comarques de Tortosa. És breu i vos ajudarà molt.
Una guia per a dominar l'estàndard oral
Ací teniu un grapat de reflexions i d'indicacions que vos ajudaran a definir el vostre model estàndard (sobretot l'oral):
dimecres, 10 de maig del 2017
Les conjuncions
1. Les conjuncions són elements que relacionen
a) El
subjecte amb el verb
b) El
verb amb els complements verbals
c)
Paraules o oracions
d) Els
noms amb els adjectius
2.
Identifiqueu les conjuncions dels exemples i expliqueu quin tipus de relació hi ha entre els
elements que uneixen:
a) He
anat al mercat i he comprat pomes, maduixes i bresquilles.
b) Vols
vi o cervesa?
c) Fer exercici cansa, però és bo per a la salut.
d) Para
taula mentre jo escudelle.
e) És
tan alt com son pare.
f) Si no
t’acabes l’arròs, no tastaràs el gelat.
g) Com
que no tinc solt, pagaré amb la targeta.
3.
Digueu quines formes són correctes i quines incorrectes:
a)
Geografia e Història
b)
Geografia i Història
c) Deu o
onze
d) Deu u
onze
4. No
s’ha de confondre la forma _________, conjunció
adversativa, amb _________, que és la combinació de la conjunció condicional ______ amb l’adverbi de negació _____:
a)
________ vols ceba, no en menges.
b) No
sóc Carles, ______ Josep.
c) No
vaig anar a Berlín, _______ a Roma.
d)
________ estàs bé no cal que vingues.
5. La
conjunció doncs NO té un valor causal;
és a dir, doncs no és sinònim de ja que o perquè. Corregiu els exemples que calga:
a) Tens
calor? Doncs obri la finestra.
b) Ha
suspés molta gent, doncs l’examen era difícil.
c) Finalment
s’han comprat un PC, doncs el MAC no els agradava.
d) No ha
pogut anar la festa, doncs està malalt.
6. La conjunció com aprofita per a fer comparacions: “Té una esquena com una porta”. Quan volem expressar
una causa és recomabable usar la
forma com que: “Com que no ha volgut seguir estudiant, ara treballa amb son pare”.
Fixeu-vos si els com dels exemples
tenen un valor comparatiu o causal. En cas que expressen causa, milloreu les
frases substituint com per com que:
a) M’agradaria guisar com la
iaia.
b) Com no m’agrada el coent, no
en menge.
c) Com t’has gitat després de
dinar, ara no tens son.
d) Com heu arribat tard, no heu
vist el començament de la pel·lícula.
e) Com no vingues ara mateix, et
castigaré.
- Quin valor expressa el com en l’exemple (e)? És un ús correcte?
Per quina forma caldria substituir-lo?
7.
Traduïu les oracions següents:
a) De no ser por sus padres, se habría muerto de
hambre.
b) A ser posible, me gustaría que nos reuniésemos el
mes que viene.
c) De no poder llegar a la hora acordada, os
llamaríamos por teléfono.
d) No firmaremos el contrato, a no ser que cambiéis la
última cláusula.
e) A menos que pueda volar, llegará tarde a la
entrevista de trabajo.
dilluns, 8 de maig del 2017
Els pronoms febles (III, funcions)
1. Hi ha un pronom molt especial, que no existeix en castellà, que serveix per referir-se a una acció, a un fet poc concret que ja coneixem i que no cal que repetim. Està relacionat amb paraules com ara AÇÒ, AIXÒ o ALLÒ. Quin pronom és?
Escriu 4 exemples d'aquest pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).
Aquest pronom, canvia de forma segons on vaja situat?
2. Tradueix cada cas i observa en quins exemples cal utilitzar HO i en quins altres cal utilitzar EL (i les seues variants l', -lo, 'l). Explica'n les raons:
a. ¡Lo sé! ¡¡Lo sé todo!!
b. Ese cuento, lo conoces?
c. Reconozco que no está bien. ¿Tu lo reconoces?
d. El coche, ¿no lo coges hoy?
e. Mira qué conejo más bonito. ¿Crees que el mago lo podrá hacer desaparecer?
f. Eso que dices no lo comprendo.
g. Ya lo he dicho yo: ¡no comeremos hoy!
h. Ya lo he hecho yo, el desayuno.
i. Límpialo. El fregadero está muy sucio.
j. Tienes que tratarlo con cuidado. És un niño muy sensible.
5. Hi ha verbs que serveixen per a atribuir característiques; són ser, estar i paréixer/semblar. Escriu una frase que continue les que tens ací i que utilitze el pronom feble HO. Segueix l'exemple:
a. Ell és molt sabut. Sí que ho és, sí!
b. Mira a la llunyania; pareix un poblet.
c. Està brut?
d. És el mestre?
e. Sembla que acabar d'anar-se'n.
f. Eres feliç?
6. Encara més pronoms febles interessants: n'hi ha un que serveix per a situar en un lloc o dirigir-nos a un lloc, per a referir-se a eixe lloc que ja coneixem i que no cal que repetim. És el feble HI. Imagina el lloc a què ens referim en cada frase:
a. No hi vages, que està tot ple de fang. / No vages al bancal.
b. Hi visc durant vint anys. /
c. Hi has posat les culleres? /
d. Veges si hi pots arribar. /
e. Hi tornarà o no hi tornar? /
f. Hi portàveu els documents? /
g. T'hi adreces cada dia! /
h. Hi pujaràs?
i. Hi accedirem i veurem el paisatge. /
7a. El pronom feble EN també serveix per a referir-se una cosa que relacionem amb l'origen, el punt de partida, el lloc d'on prové. En aquest cas, es relaciona amb la preposició DE. Inventa una frase relacionada amb les que et donem on uses el pronom feble EN per a referir-se a l'origen:
0. Vinc de la festa. / Jo també en vindria si m'ho hagueren permés
a. Tornaré del poble demà.
b. Prové dels boscos americans. /
7b. Un ús molt semblant a l'anterior és el que es refereix al tema del qual s'està tractant. Fixa't que novament està en joc la preposició DE.
a. Hui es parla de la guerra en aquest programa. / Sí, hui estan parlant-ne en tots els programes
b. No t'oblides de la conversació.
c. T'has adonat del que m'han dit?
d. No t'has de burlar de l'aspecte de ningú.
e. Es queixa dels aliments.
f. Parles de molts temes.
g. Em deixe de treballar el mes que ve.
h. Vos riureu de la disfressa?
i. Es recordarà del que li he dit?
h. Estic segur d'això.
j. Esteu contents de vindre?
8. Referir-se a un tema qualsevol, es fa servir el pronom feble HI. S'hi relacionen altres preposicions com ara EN, AMB, A. Imagina el tema a què ens referim en cada frase. No oblides la preposició:
a. Si tu hi renuncies, jo també ho faré. / Si tu renuncies al premi, jo també ho faré
b. No m'hi aconstume! /
c. Hi pense cada dia. /
d. Hi estic d'acord! /
e. Creus que hi confia? /
f. S'hi exposa massa. /
g. Esperem que no s'hi encabote. /
h. Si hi dediques més temps, t'eixirà bé. /
i. Millor que no s'hi interesse tant. /
j. No hi caic ara. /
9. Per a referir-se a una manera de fer les coses, una manera de ser, hem de fer servir el pronom feble HI. Imagina una manera que s'ajusta a cada frase. Pots usar aquestes opcions: de pressa, decebuts, de valent, amb cotxe, amb alegria, en contra, roig, de sobte
a. Sí que hi ha plogut, sí! / Ha plogut molt fort.
b. Hi ha treballat i ha aconseguit el premi. /
c. Si hi corres, arribaràs a temps. /
d. Parlant-hi, et posaràs més content /
e. S'hi senten i això els entristeix /
f. Si ens hi poses, acabarem malament /
g. Si t'hi presentes i els espantaràs /
h. Sempre hi vas? /
i. S'hi posa cada dia de vergonya. /
10. Hi ha alguns verbs que tenen els pronoms febles EN o HI enganxats. No hi ha possibilitat de llevar-los i no signifiquen res. Afig el pronom que falta en cada frase:
a. Havia molta gent.
b. Em vaig a València.
c. Sense ulleres, no em veig.
d. S'ha eixit tota l'aigua.
e. Amb aquest vestit nou no em trobe.
f. La xiqueta ja s'ha pujat a casa.
g. Vés-te ja!
h. No es val!
i. Anem-nos ja.
Escriu 4 exemples d'aquest pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).
Aquest pronom, canvia de forma segons on vaja situat?
2. Tradueix cada cas i observa en quins exemples cal utilitzar HO i en quins altres cal utilitzar EL (i les seues variants l', -lo, 'l). Explica'n les raons:
a. ¡Lo sé! ¡¡Lo sé todo!!
b. Ese cuento, lo conoces?
c. Reconozco que no está bien. ¿Tu lo reconoces?
d. El coche, ¿no lo coges hoy?
e. Mira qué conejo más bonito. ¿Crees que el mago lo podrá hacer desaparecer?
f. Eso que dices no lo comprendo.
g. Ya lo he dicho yo: ¡no comeremos hoy!
h. Ya lo he hecho yo, el desayuno.
i. Límpialo. El fregadero está muy sucio.
j. Tienes que tratarlo con cuidado. És un niño muy sensible.
3. Hi ha un altre pronom, també molt especial perquè no compartim amb el castellà, que serveix per ar eferir-se a una quantitat o una part d'una cosa que ja coneixem i que, per això, no cal que repetim. Tradueix les frases del castellà. No oblides afegir el pronom en aquestes frases en castellà:
a. Tienes frío. No, no tengo mucho.
b. Tenéis bolígrafos. Mira, tenemos tres.
c. No digáis tantos ejemplos. Solo hemos dicho dos.
d. Compra fresas. Y no compres más de un cuarto.
e. ¡Coge una!
f. Ya no necesito más, gracias.
g. ¡No quiero tantos!
h. Te pongo la sopa. ¿Tienes suficiente?
i. He ido al bancal y he recogido nísperos. Te he traído una bolsa.
k. Ha defraudado diez millones de euros a Hacienda. Yo diría que ha robado diez millones.
l. ¿Tienes bigote? No, no tengo.
4. Mira el vídeo. Què et pareix l'explicació que s'hi dóna?
5. Hi ha verbs que serveixen per a atribuir característiques; són ser, estar i paréixer/semblar. Escriu una frase que continue les que tens ací i que utilitze el pronom feble HO. Segueix l'exemple:
a. Ell és molt sabut. Sí que ho és, sí!
b. Mira a la llunyania; pareix un poblet.
c. Està brut?
d. És el mestre?
e. Sembla que acabar d'anar-se'n.
f. Eres feliç?
6. Encara més pronoms febles interessants: n'hi ha un que serveix per a situar en un lloc o dirigir-nos a un lloc, per a referir-se a eixe lloc que ja coneixem i que no cal que repetim. És el feble HI. Imagina el lloc a què ens referim en cada frase:
a. No hi vages, que està tot ple de fang. / No vages al bancal.
b. Hi visc durant vint anys. /
c. Hi has posat les culleres? /
d. Veges si hi pots arribar. /
e. Hi tornarà o no hi tornar? /
f. Hi portàveu els documents? /
g. T'hi adreces cada dia! /
h. Hi pujaràs?
i. Hi accedirem i veurem el paisatge. /
7a. El pronom feble EN també serveix per a referir-se una cosa que relacionem amb l'origen, el punt de partida, el lloc d'on prové. En aquest cas, es relaciona amb la preposició DE. Inventa una frase relacionada amb les que et donem on uses el pronom feble EN per a referir-se a l'origen:
0. Vinc de la festa. / Jo també en vindria si m'ho hagueren permés
a. Tornaré del poble demà.
b. Prové dels boscos americans. /
7b. Un ús molt semblant a l'anterior és el que es refereix al tema del qual s'està tractant. Fixa't que novament està en joc la preposició DE.
a. Hui es parla de la guerra en aquest programa. / Sí, hui estan parlant-ne en tots els programes
b. No t'oblides de la conversació.
c. T'has adonat del que m'han dit?
d. No t'has de burlar de l'aspecte de ningú.
e. Es queixa dels aliments.
f. Parles de molts temes.
g. Em deixe de treballar el mes que ve.
h. Vos riureu de la disfressa?
i. Es recordarà del que li he dit?
h. Estic segur d'això.
j. Esteu contents de vindre?
8. Referir-se a un tema qualsevol, es fa servir el pronom feble HI. S'hi relacionen altres preposicions com ara EN, AMB, A. Imagina el tema a què ens referim en cada frase. No oblides la preposició:
a. Si tu hi renuncies, jo també ho faré. / Si tu renuncies al premi, jo també ho faré
b. No m'hi aconstume! /
c. Hi pense cada dia. /
d. Hi estic d'acord! /
e. Creus que hi confia? /
f. S'hi exposa massa. /
g. Esperem que no s'hi encabote. /
h. Si hi dediques més temps, t'eixirà bé. /
i. Millor que no s'hi interesse tant. /
j. No hi caic ara. /
9. Per a referir-se a una manera de fer les coses, una manera de ser, hem de fer servir el pronom feble HI. Imagina una manera que s'ajusta a cada frase. Pots usar aquestes opcions: de pressa, decebuts, de valent, amb cotxe, amb alegria, en contra, roig, de sobte
a. Sí que hi ha plogut, sí! / Ha plogut molt fort.
b. Hi ha treballat i ha aconseguit el premi. /
c. Si hi corres, arribaràs a temps. /
d. Parlant-hi, et posaràs més content /
e. S'hi senten i això els entristeix /
f. Si ens hi poses, acabarem malament /
g. Si t'hi presentes i els espantaràs /
h. Sempre hi vas? /
i. S'hi posa cada dia de vergonya. /
10. Hi ha alguns verbs que tenen els pronoms febles EN o HI enganxats. No hi ha possibilitat de llevar-los i no signifiquen res. Afig el pronom que falta en cada frase:
a. Havia molta gent.
b. Em vaig a València.
c. Sense ulleres, no em veig.
d. S'ha eixit tota l'aigua.
e. Amb aquest vestit nou no em trobe.
f. La xiqueta ja s'ha pujat a casa.
g. Vés-te ja!
h. No es val!
i. Anem-nos ja.
Els pronoms febles (II, funcions)
1. Com en castellà, hi ha dos pronoms especials per a referir-se a mi, a nosaltres i a tu, a vosaltres. Quins són? Tria l'opció correcta.
a. em, es; ens, es
b. et, es; ens, es
c. em, et; ens, vos
d. em, li; ens, els
e. em, ens; ens, les
Escriu 4 exemples de cada pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u). Fixa't en l'exemple:
i. Em diuen Carles. M'agafen el braç. Vols preguntar-me? Dóna'm una oportunitat.
ii. Et...
iii. Ens...
iv. Vos...
2. Quina opció és més adequada en estàndard valencià?
a. Vos tinc enveja. Vos agafe el llibre. Ha de tornar-vos la faena. He de prendre-vos la paraula.
b. Us tinc enveja. Us agafe el llibre. Ha de tornar-vos la faena. He de prendre-us la paraula.
3. Quina és més habitual en els textos formals? Excriu la regla que l'explica:
a. Se saben moltes coses.
b. Es saben moltes coses.
4. Relaciona cada exemple amb els seus significats:
a. No li estires el cabell.
b. Que no s'estire el cabell.
i. A ell
ii. A ell mateix
iii. A ella mateixa
iv. A ella
Escriu 4 exemples del pronom reflexiu es, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u)
5. El plural de li és els (amb les variants formals amb apòstrof i guionet corresponent):
a. Ell té fam. Li dónes el menjar?
b. Ells tenen fam. Els dónes el menjar?
Com serien els exemples en femení?
Escriu 4 exemples del pronom els referides a XIQUES, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).
6. Hi ha 4 pronoms especials per a referir-se a una persona o un objecte conegut, que ja hem esmentat, que pot ser masculí singular, femení singular, masculí plural o femení plural i que no cal que repetim. Quina de les opcions correspon a aquests pronoms?
a. el, els, li, els
b. el, la, els, les
c. em, et, ens, es
d. ens, vos, els, es
Escriu 4 exemples dels 4 pronoms reflexius (en total n'has d'escriure 16), dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u). Fixa't en l'exemple:
i. Agafa el full i el doblegues per a meitat. / Menja't el pastís, o si no, l'alçaré a la nevera. / El cotxe? No vull agafar-lo hui. / Deixa'l ben plegadet, el vestit!!
ii.
iii.
iv.
a. em, es; ens, es
b. et, es; ens, es
c. em, et; ens, vos
d. em, li; ens, els
e. em, ens; ens, les
Escriu 4 exemples de cada pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u). Fixa't en l'exemple:
i. Em diuen Carles. M'agafen el braç. Vols preguntar-me? Dóna'm una oportunitat.
ii. Et...
iii. Ens...
iv. Vos...
2. Quina opció és més adequada en estàndard valencià?
a. Vos tinc enveja. Vos agafe el llibre. Ha de tornar-vos la faena. He de prendre-vos la paraula.
b. Us tinc enveja. Us agafe el llibre. Ha de tornar-vos la faena. He de prendre-us la paraula.
3. Quina és més habitual en els textos formals? Excriu la regla que l'explica:
a. Se saben moltes coses.
b. Es saben moltes coses.
4. Relaciona cada exemple amb els seus significats:
a. No li estires el cabell.
b. Que no s'estire el cabell.
i. A ell
ii. A ell mateix
iii. A ella mateixa
iv. A ella
Escriu 4 exemples del pronom reflexiu es, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u)
5. El plural de li és els (amb les variants formals amb apòstrof i guionet corresponent):
a. Ell té fam. Li dónes el menjar?
b. Ells tenen fam. Els dónes el menjar?
Com serien els exemples en femení?
Escriu 4 exemples del pronom els referides a XIQUES, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).
6. Hi ha 4 pronoms especials per a referir-se a una persona o un objecte conegut, que ja hem esmentat, que pot ser masculí singular, femení singular, masculí plural o femení plural i que no cal que repetim. Quina de les opcions correspon a aquests pronoms?
a. el, els, li, els
b. el, la, els, les
c. em, et, ens, es
d. ens, vos, els, es
Escriu 4 exemples dels 4 pronoms reflexius (en total n'has d'escriure 16), dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u). Fixa't en l'exemple:
i. Agafa el full i el doblegues per a meitat. / Menja't el pastís, o si no, l'alçaré a la nevera. / El cotxe? No vull agafar-lo hui. / Deixa'l ben plegadet, el vestit!!
ii.
iii.
iv.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)