L'alfabet valencià

Ací teniu l'enllaç al nostre site de la pràctica sobre l'alfabet valencià. Hi trobareu documents que heu de revisar (especialement la graella amb els sons del valencià però també algunes nocions sobre la cultura, l'universalisme i el localisme). Repasseu-ho!

Adequació de la variació lingüística geogràfica

Hem reflexionat sobre la relació entre correcció i adequació i de la manera com aquests dos conceptes afecten la pràctica docent. 

Sobretot ens hem centrat en la variació geogràfica i en el grau de formalitat. Tots dos estan ben relacionats i, al cap i a la fi, depenen un de l'altre gairebé sempre. 

Què en penseu? Quina conclusió n'ha de traure un/a mestre/a de les comarques valencianes meridionals, d'on som nosaltres? Què hauríeu de tindre en compte a l'aula? Quin hauria de ser el vostre model? Què hauríeu de fer amb el model dels xiquets? Corregir-lo? 

Per a respondre a aquestes preguntes, llegiu aquest document d'un mestre de les comarques de Tortosa. És breu i vos ajudarà molt.

Una guia per a dominar l'estàndard oral

Ací teniu un grapat de reflexions i d'indicacions que vos ajudaran a definir el vostre model estàndard (sobretot l'oral):

Les conjuncions

1. Les conjuncions són elements que relacionen

a) El subjecte amb el verb

b) El verb amb els complements verbals

c) Paraules o oracions

d) Els noms amb els adjectius

2. Identifiqueu les conjuncions dels exemples i expliqueu quin tipus de relació hi ha entre els elements que uneixen:

a) He anat al mercat i he comprat pomes, maduixes i bresquilles.

b) Vols vi o cervesa?

c) Fer exercici cansa, però és bo per a la salut.

d) Para taula mentre jo escudelle.

e) És tan alt com son pare.

f) Si no t’acabes l’arròs, no tastaràs el gelat.

g) Com que no tinc solt, pagaré amb la targeta.

3. Digueu quines formes són correctes i quines incorrectes:

a) Geografia e Història

b) Geografia i Història

c) Deu o onze

d) Deu u onze

4. No s’ha de confondre la forma _________, conjunció adversativa, amb _________, que és la combinació de la conjunció condicional ______ amb l’adverbi de negació _____:

a) ________ vols ceba, no en menges.

b) No sóc Carles, ______ Josep.

c) No vaig anar a Berlín, _______ a Roma.

d) ________ estàs bé no cal que vingues.

5. La conjunció doncs NO té un valor causal; és a dir, doncs no és sinònim de ja que o perquè. Corregiu els exemples que calga:

a) Tens calor? Doncs obri la finestra.

b) Ha suspés molta gent, doncs l’examen era difícil.

c) Finalment s’han comprat un PC, doncs el MAC no els agradava.

d) No ha pogut anar la festa, doncs està malalt.

6. La conjunció com aprofita per a fer comparacions: “Té una esquena com una porta”. Quan volem expressar una causa és recomabable usar la forma com que: “Com que no ha volgut seguir estudiant, ara treballa amb son pare”. Fixeu-vos si els com dels exemples tenen un valor comparatiu o causal. En cas que expressen causa, milloreu les frases substituint com per com que:

a) M’agradaria guisar com la iaia.

b) Com no m’agrada el coent, no en menge.

c) Com t’has gitat després de dinar, ara no tens son.

d) Com heu arribat tard, no heu vist el començament de la pel·lícula.

e) Com no vingues ara mateix, et castigaré.

- Quin valor expressa el com en l’exemple (e)? És un ús correcte? Per quina forma caldria substituir-lo?

7. Traduïu les oracions següents:

a) De no ser por sus padres, se habría muerto de hambre.

b) A ser posible, me gustaría que nos reuniésemos el mes que viene.

c) De no poder llegar a la hora acordada, os llamaríamos por teléfono.

d) No firmaremos el contrato, a no ser que cambiéis la última cláusula.

e) A menos que pueda volar, llegará tarde a la entrevista de trabajo.

Els pronoms febles (III, funcions)

1. Hi ha un pronom molt especial, que no existeix en castellà, que serveix per referir-se a una acció, a un fet poc concret que ja coneixem i que no cal que repetim. Està relacionat amb paraules com ara AÇÒ, AIXÒ o ALLÒ. Quin pronom és?


Escriu 4 exemples d'aquest pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).

Aquest pronom, canvia de forma segons on vaja situat?

2. Tradueix cada cas i observa en quins exemples cal utilitzar HO i en quins altres cal utilitzar EL (i les seues variants l', -lo, 'l). Explica'n les raons:

  a. ¡Lo sé! ¡¡Lo sé todo!!
  b. Ese cuento, lo conoces?
  c. Reconozco que no está bien. ¿Tu lo reconoces?
  d. El coche, ¿no lo coges hoy?
  e. Mira qué conejo más bonito. ¿Crees que el mago lo podrá hacer desaparecer?
  f. Eso que dices no lo comprendo.
  g. Ya lo he dicho yo: ¡no comeremos hoy!
  h. Ya lo he hecho yo, el desayuno.
  i. Límpialo. El fregadero está muy sucio.
  j. Tienes que tratarlo con cuidado. És un niño muy sensible.

3. Hi ha un altre pronom, també molt especial perquè no compartim amb el castellà, que serveix per ar eferir-se a una quantitat o una part d'una cosa que ja coneixem i que, per això, no cal que repetim. Tradueix les frases del castellà. No oblides afegir el pronom en aquestes frases en castellà:

  a. Tienes frío. No, no tengo mucho.

  b. Tenéis bolígrafos. Mira, tenemos tres.

  c. No digáis tantos ejemplos. Solo hemos dicho dos.

  d. Compra fresas. Y no compres más de un cuarto.

  e. ¡Coge una!

  f. Ya no necesito más, gracias.

  g. ¡No quiero tantos!

  h. Te pongo la sopa. ¿Tienes suficiente?

  i. He ido al bancal y he recogido nísperos. Te he traído una bolsa.

  k. Ha defraudado diez millones de euros a Hacienda. Yo diría que ha robado diez millones.

  l. ¿Tienes bigote? No, no tengo.

4. Mira el vídeo. Què et pareix l'explicació que s'hi dóna? 

5. Hi ha verbs que serveixen per a atribuir característiques; són ser, estar i paréixer/semblar. Escriu una frase que continue les que tens ací i que utilitze el pronom feble HO. Segueix l'exemple:

  a. Ell és molt sabut. Sí que ho és, sí!
  b. Mira a la llunyania; pareix un poblet.
  c. Està brut?
  d. És el mestre?
  e. Sembla que acabar d'anar-se'n.
  f. Eres feliç?

6. Encara més pronoms febles interessants: n'hi ha un que serveix per a situar en un lloc o dirigir-nos a un lloc, per a referir-se a eixe lloc que ja coneixem i que no cal que repetim. És el feble HI. Imagina el lloc a què ens referim en cada frase:

  a. No hi vages, que està tot ple de fang. / No vages al bancal.
  b. Hi visc durant vint anys. /
  c. Hi has posat les culleres? /
  d. Veges si hi pots arribar. /
  e. Hi tornarà o no hi tornar? /
  f. Hi portàveu els documents? /
  g. T'hi adreces cada dia! /
  h. Hi pujaràs?
  i. Hi accedirem i veurem el paisatge. /

7a. El pronom feble EN també serveix per a referir-se una cosa que relacionem amb l'origen, el punt de partida, el lloc d'on prové. En aquest cas, es relaciona amb la preposició DE. Inventa una frase relacionada amb les que et donem on uses el pronom feble EN per a referir-se a l'origen:

  0. Vinc de la festa. / Jo també en vindria si m'ho hagueren permés
  a. Tornaré del poble demà.
  b. Prové dels boscos americans. /


7b. Un ús molt semblant a l'anterior és el que es refereix al tema del qual s'està tractant. Fixa't que novament està en joc la preposició DE.

  a. Hui es parla de la guerra en aquest programa. / Sí, hui estan parlant-ne en tots els programes
  b. No t'oblides de la conversació.
  c. T'has adonat del que m'han dit?
  d. No t'has de burlar de l'aspecte de ningú.
  e. Es queixa dels aliments.
  f. Parles de molts temes.
  g. Em deixe de treballar el mes que ve.
  h. Vos riureu de la disfressa?
  i. Es recordarà del que li he dit?
  h. Estic segur d'això.
  j. Esteu contents de vindre?

8. Referir-se a un tema qualsevol, es fa servir el pronom feble HI. S'hi relacionen altres preposicions com ara EN, AMB, A. Imagina el tema a què ens referim en cada frase. No oblides la preposició:

  a. Si tu hi renuncies, jo també ho faré. / Si tu renuncies al premi, jo també ho faré
  b. No m'hi aconstume! /
  c.  Hi pense cada dia. /
  d. Hi estic d'acord! /
  e. Creus que hi confia? /
  f. S'hi exposa massa. /
  g. Esperem que no s'hi encabote. /
  h. Si hi dediques més temps, t'eixirà bé. /
  i. Millor que no s'hi interesse tant. /
  j. No hi caic ara. /

9. Per a referir-se a una manera de fer les coses, una manera de ser, hem de fer servir el pronom feble HI. Imagina una manera que s'ajusta a cada frase. Pots usar aquestes opcions: de pressa, decebuts, de valent, amb cotxe, amb alegria, en contra, roig, de sobte

  a. Sí que hi ha plogut, sí! / Ha plogut molt fort.
  b. Hi ha treballat i ha aconseguit el premi. /
  c. Si hi corres, arribaràs a temps. /
  d. Parlant-hi, et posaràs més content /
  e. S'hi senten i això els entristeix /
  f. Si ens hi poses, acabarem malament /
  g. Si t'hi presentes i els espantaràs /
  h. Sempre hi vas? /
  i. S'hi posa cada dia de vergonya. /

10. Hi ha alguns verbs que tenen els pronoms febles EN o HI enganxats. No hi ha possibilitat de llevar-los i no signifiquen res. Afig el pronom que falta en cada frase:

  a. Havia molta gent.
  b. Em vaig a València.
  c. Sense ulleres, no em veig.
  d. S'ha eixit tota l'aigua.
  e. Amb aquest vestit nou no em trobe.
  f. La xiqueta ja s'ha pujat a casa.
  g. Vés-te ja!
  h. No es val!
  i. Anem-nos ja.

Els pronoms febles (II, funcions)

1. Com en castellà, hi ha dos pronoms especials per a referir-se a mi, a nosaltres i a tu, a vosaltres. Quins són? Tria l'opció correcta. 

  a. em, es; ens, es
  b. et, es; ens, es
  c. em, et; ens, vos
  d. em, li; ens, els
  e. em, ens; ens, les

Escriu 4 exemples de cada pronom, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u). Fixa't en l'exemple:

  i. Em diuen Carles. M'agafen el braç. Vols preguntar-me? Dóna'm una oportunitat.
  ii. Et...
  iii. Ens...
  iv. Vos...

2. Quina opció és més adequada en estàndard valencià?

  a. Vos tinc enveja. Vos agafe el llibre. Ha de tornar-vos la faena. He de prendre-vos la paraula.
  b. Us tinc enveja. Us agafe el llibre. Ha de tornar-vos la faena. He de prendre-us la paraula.

3. Quina és més habitual en els textos formals? Excriu la regla que l'explica:

  a. Se saben moltes coses.
  b. Es saben moltes coses.

4. Relaciona cada exemple amb els seus significats:

  a. No li estires el cabell.
  b. Que no s'estire el cabell.

  i. A ell
  ii. A ell mateix
  iii. A ella mateixa
  iv. A ella

Escriu 4 exemples del pronom reflexiu es, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u)

5. El plural de li és els (amb les variants formals amb apòstrof i guionet corresponent):

  a. Ell té fam. Li dónes el menjar?
  b. Ells tenen fam. Els dónes el menjar?

Com serien els exemples en femení?

Escriu 4 exemples del pronom els referides a XIQUES, dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u).

6. Hi ha 4 pronoms especials per a referir-se a una persona o un objecte conegut, que ja hem esmentat, que pot ser masculí singular, femení singular, masculí plural o femení plural i que no cal que repetim. Quina de les opcions correspon a aquests pronoms?

  a. el, els, li, els
  b. el, la, els, les
  c. em, et, ens, es
  d. ens, vos, els, es

Escriu 4 exemples dels 4 pronoms reflexius (en total n'has d'escriure 16), dos davant de verb (començat per vocal i per consonant) i dos darrere de verb (acabat per vocal i per consonant/-u). Fixa't en l'exemple:

  i. Agafa el full i el doblegues per a meitat. / Menja't el pastís, o si no, l'alçaré a la nevera. / El cotxe? No vull agafar-lo hui. / Deixa'l ben plegadet, el vestit!!
  ii.
  iii.
  iv.

La derivació i la composició

1. Defineix el concepte de derivació i els dos tipus d'afix més rellevants. Posa'n un exemple de cada.

2. Fes derivats verbals de cada paraula. En acabant, digues de quina conjugació verbal solen ser, en general, els verbs derivats d'adjectius i els verbs derivats de substantius: butxaca, gàbia, gran, magatzem, clar, pols, barat, vell, paper, vernís, lleuger.

3. Escriu el derivat corresponent a cada definició. Observa el prefix que s'hi ha utilitzat:

a) Home sense ideologia política

b) Part dels pantalons (o les calces) que està situada entre les dos cuixes, on s'uneixen els dos camals

c) Que no és possible subornar-lo/-la

d) Que no està acostumat adequadament a alguna cosa

e) Que deixa passar la llum a través seu

f) Donar raons que descarreguen d'una culpa

g) Que ix per damunt de les vores

h) Ordre amb què es revoca una altra ordre

i) Que no és faener

j) Persona a qui volem bé

4. Analitza les paraules següents. Aïlla el mot primitiu, els sufix que s'hi afig, el significat general del sufix i el significat final de la paraula: galtada, carreró, polsim, veuarra, gatot, golàs, bescollada, albereda, fadrinalla, oliverar, camionet, cadiram.

5. Uneix cada paraula derivada amb la paraula primitiva. Són derivats normals? Per què?

titular, consular, lingüista, pectoral, cerebral, lacustre, fabulós, lunar, aigua, curvatura, juvenil, espacial, oculista

aigua, cònsol, llac, faula, corba, nit, cervell, títol, lluna, jove, espai, llengua, pit, ull

6. Busca a la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua els genticilis en masculí singular i plural de les localitats següents: Alzira, Xixona, Oriola, Elda, Saix, la Vila Joiosa, Alcoi, Calp, Alacant, Elx, Torrevella, Castalla, Villena, València, Callosa d'en Sarrià, Dolores, Novelda, Altea, Petrer, Asp, Monòver, Callosa de Segura, Crevillent, Sant Vicent del Raspeig, el Campello, Cocentaina, Santa Pola, Ibi, Benidorm, Biar, Mutxamel, Castelló de la Plana, Onil, Dénia, Sant Joan d'Alacant, Catral, Almoradí

7. Escriu els gentilicis en femení singular i plural dels països següents: Brasil, Bulgària, Egipte, Grècia, Hongria, Marroc, Pakistan, Polònia, Romania, Rússia, Suïssa, Xina, Ucraïna, Algèria, Etiòpia, Canadà, Estats Units, Nicaragua, Israel, Iraq, Síria, Croàcia, Noruega

8. Finalment escriu un nom amb el gentilici corresponent al topònim. Ex.: Alacant = vi alacantí. Barcelona, Gandia, Andorra, Eivissa, Girona, València, Mallorca, Lleida, Tarragona, Tortosa, Menorca, Morella, Xàtiva, Perpinyà, l'Alguer.

9. Defineix el concepte de composició en una frase i posa'n 7 exemples de tipus diferents.

10. Escriu les regles d'utilització del guionet en les paraules compostes i posa'n un exemple de cada regla.

Ortografia i sons II

1. Quina diferència de significat hi ha entre xec i txec? Sonen igual les dos paraules?

2. Decideix si falta una n o una m: i_mens, ca_vi, à_fora, tra_via, circu_val·lació, a_nex, co_nectar, i_nocent, so_riure, pre_sa, impre_ta, dece_ni, e_mig, be_parlat.

3. La lletra h no sona mai, però de vegades s'escriu. En quins mots sobra? Hivernacle, horxata, horfe, harmonia, cohet, subhasta.

4. Busca en el manual 10 paraules que tinguen ele geminada (l·l) i que cregues que puguen ser habituals en el vocabulari utilitzat en educació primària.

5. Com a recapitulació final, ompli els buits de les frases següents amb la grafia corresponent. Si no cal posar-hi res, deixa-ho en blanc .

Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a l’hora d’encarregar-se d’un cas. L’any pa___at em va arri___ar l’encàrre___ d’investigar la misterio___a desaparició d’una prince___a d’un petit co___tat d’H___ngria. Els pares de la prince___a l’havien enviada a un convent perquè s’educara sota l’estricta vi___ilància de les mon___es. El cas és que un dia l’abade___a es va adonar que no havia a___istit a l’oració de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar l’escànd___l. La meua arri___ada va ser com un raig d’esperan___a, tant per als pares com per a les religioses. Ràpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser l’última persona que la va veure. Una jove novícia va afirmar que la va observar mentre feia un passe___ solitari per una pla___a propera al convent, i que una mica més tar___ va sentir com s’allunyava un automò___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites d’un rapte. Però al dia següent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar la xica acompanyada d’un xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica s’a___orria al convent i va decidir fugir amb l’ajuda d’aquest jove que ha___ia conegut la se___mana pa___ada en una visita a la ta___erna del poble. Després d’aquest desenllaç impre___ionant, la meua mi___ió havia aca___at.

6. Quina creus que seria la manera d'aprendre ortografia? Reflexiona sobre la metodologia que cregues més eficaç per a aprendre ortografia i millorar-la.

Ortografia i sons I

1. Què tenen en comú les paraules afaitar, avaluar, avaria, rancor i sanefa?

2. Com es diu en valencià asamblea, añorar, estornudar, oruga, maravilla i barniz? Busca ara també l'element comú.

3. Corregeix l'error d'aquestes paraules: ambigüetat, cement, contenedor, eclipse, enfermeria, diabetes.

4. Decideix quina vocal falta en cada paraula: av_rrir-se, cart_lina, esc_pir, j_guet, pl_ma, rèt_l, r_bí, tamb_ret, tít_l, t_rró.

5. Corregeix l'error d'aquestes paraules: bofetada, cautxo, montar, sofocar, soportar, torment. 

6. Les paraules sord, àrab i amarg es pronuncien [sórt], [árap] i [amarc]. Dóna una regla que ajude a saber quan escrivim d-b-g a final de paraula, encara que es pronuncie t-p-c.

7. Recorda les grafies que corresponen a la s sorda i les que corresponen a la s sonora. Tin en compte també les excepcions.

8. Escriu en castellà les paraules: basc, bena, berruga, biga, bolcar, mòbil, rebentar i saba. Digues quin problema ortogràfic s'hi planteja.

9. Decideix quina lletra falta en cada paraula b o v: a_et, a_orrir, a_ortar, ba_a, can_i, casca_ell, co_ard, espa_ilar, es_elt, lla_i, pa_elló, si_ella. Busca al diccionari els mots que no conegues.

10. Per què jerarquia, injecció, jersei, Jerusalem i jeroglífic són excepcions en la regla d'escriure el so marcat en la paraula jove?

Treballar en equip

Tots tenim un estil d'aprenentatge

definit però per a desenvolupar-nos

millor personalment i professionalment

convé estar amb persones que ens

complementen i l'estil estiga a 

l'extrem del nostre

Font: El País

Autora: Pilar Jericó

Els quatre estils d'aprenentatge o el perquè alguns lligen els manuals i altres no

Aprenem en funció de la manera com percebem la realitat i com la processem

Hi ha persones que es lligen fins a la lletra menuda dels manuals mentre que altres es llancen a prémer tots els comandaments per a veure què passa. No és ni bo ni roí. Simplement, ens dona pistes de la nostra manera d'aprendre. Vegem els quatre tipus d'aprenentatge que hi ha per a identificar quin és el teu.

Vols fer un viatge amb la teua parella i un de vosaltres necessita llegir fins al mínim detall sobre el lloc a on aneu, mentre que l'altre es desbarata perquè s'estimaria més llançar-se a l'aventura. O en una reunió de treball un company no para de donar idees sense concretar res, mentre que a un altre li agafa el nerviós de no treballar en una a soles. Has viscut alguna d'aquests coses? Si és així, benvingut a les diferents maneres d'aprendre i de les seues dificultats (i oportunitats).

El 1984 un professor universitari, David Kolb, va descobrir que els adults tenim diferents maneres d'aprendre que depenen de la manera com percebem la realitat i de com la processem. Hi ha persones que capten la realitat fonamentalment a través de l'experiència i altres, creant teories. Els primers són més empàtics i tendeixen a fer diverses tasques al mateix temps (multiplicitat). Més encara, si no ho fan es poden avorrir com a ostres. Els segons prefereixen centrar-se en una sola tasca, es mouen molt bé en la teoria i es perdrien amb diverses coses al mateix temps (unicitat).

Pel que fa a la manera de captar la informació, alguns la processaran si posen fil a l'agulla (acció) i altres si reflexionen sobre el que observen (pensament). Doncs bé, les anteriors característiques defineixen els eixos de les maneres d'aprendre i dels quatre estils. Vegem-los amb una miqueta més de detall:

Adaptadors o els "faedors"

Difícilment llegiran un manual. Són el resultat de la multiplicitat i l'acció. Prefereixen fer faena envoltats de persones i es busquen la vida per a aconseguir recursos i aconseguir resultats. Els agrada assumir riscos i saben adaptar-se a les circumstàncies. En una empresa abunden en els departaments de vendes. I la pregunta clau que necessiten contestar és: quan?

Assimiladors o experts en la conceptualització

El seu estil és oposat als adaptadors. Són extraordinaris creant models teòrics i definint clarament els problemes. Els interessen més les idees abstractes que les persones, pel que no és d'estranyar que destaquen en el camp de les matemàtiques o de les ciències. En una empresa poden estar en posicions d'investigació o de planificació estratègica. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Divergents o els reis de les mil i una idees creatives

Gaudeixen analitzant els problemes en conjunt i treballant amb persones. Són empàtics, emocionals i ocurrents. No és d'estranyar que llancen una infinitat de propostes diferents en una reunió. En aquest estil es troben artistes, músics i tots els creatius en el món de l'empresa. I la pregunta clau que necessiten contestar és: i si ...? o per què no?

Convergents o el poder de l'aplicació en una sola cosa

Són els oposats als divergents. Necessiten l'aplicació pràctica a les idees per a testar teories o resoldre problemes. Es perden amb moltes alternatives. No obstant això, són excepcionals en situacions on hi haja un únic camí per a resoldre-les. Molts enginyers s'emmarquen en aquest estil d'aprenentatge. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Com és d'imaginar hi ha persones que tenen un estil d'aprenentatge més marcat que altres com, per exemple, Sheldon Lee Cooper, protagonista de la sèrie The Big Bang Theory, que és un assimilador total. El més normal és que no siga així i que tots tinguem un poc dels quatre encara que acostumem a sentir-nos més còmodes amb un.

En definitiva, tots tenim un estil d'aprenentatge que ens defineix més que altres i per a desenvolupar-nos millor en l'àmbit personal i en el professional seria recomanable estar amb persones que ens complementaren i l'estil estiguera en l'extrem del nostre. Per això, si eres dels que no lliges els manuals, estigues a prop dels qui gaudeixen fent-ho (o viceversa). Perquè més enllà d'aquest hàbit, hi ha una manera interna diferent de percebre i de processar la realitat que et pot ajudar a millorar i a superar-te a tu mateix en molts altres àmbits de la vida.

Les propietats textuals

LA COHERÈNCIA

La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.
Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

LA COHESIÓ

La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
-El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
-Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.

L'ADEQUACIÓ

L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu.
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

LA CORRECCIÓ

La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccions, les pronominalitzacions, etc.
-Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
-Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.
-També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.