Reflexions

Aquest blog és dels alumnes de l'assignatura de Llengua Catalana II per a l'Educació Infantil. Volem compartir les reflexions que fem a classe sobre aspectes que ens interessen i que estiguen relacionats amb els objectius de l'assignatura.

Entreu al nostre grup privat de facebook. Demaneu-hi accés a través d'aquest enllaç.

Les Tecnologies de la informació i la comunicación (TIC). Claudia Tarruella Navarro

 Les Tecnologies de la informació i la comunicación (TIC) han canviat la forma de vida i la societat. Hui en dia podem comunicar-nos amb qualsevol persona a qualsevol distància gràcies a aquestes tecnologies, es a dir, han millorat la transmissió d'informació. Les TIC són recursos o programes els quals processen, administren i comparteixen la informació mitjançant suports tecnològics tals com: computadores, televisors, telèfons mòbils, reproductors portàtils d'àudio i video o consoles de joc.

Quant a aquestes tecnologies aplicades a l'educació, sorgeix com a resposta a les necessitats del canvi de la societat de fet està dins del currículum d'educació infantil. Com el currículum és un document obert i flexible ha de respondre a les necessitats del moment i per aquest motiu té en compte les TIC a l’àrea els llenguatges: comunicación i representació ja que uns dels objectius és: valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes mitjançant TIC o “in situ” i donar-los un significat que els aproximi a la comprensió del món cultural al que pertanyen.

A més a més, el bloc 4 que és: el llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i comunicació.

a) L’aproximació als produccions TIC breus i senzilles.

b) La iniciació en l’ús dels instruments TIC.

D’altra banda, nosaltres com a docents hem de formar-nos per donar resposta a la societat de la información. No obstant això,hi ha un grup de docents que no comparteixen aquesta idea ja que ho veuen com un repte o com alguna cosa innecessària.

Els mestres utilitzen amb més freqüència l'ordinador ja siga per comunicar-se amb les famílies dels alumnes o com a recurs d'ensenyament-aprenentatge amb tres funcions: com a objecte d'aprenentatge, com a mitjà per aprendre o com a suport a l'aprenentatge.

Pel que fa als avantatges de la utilització de les TIC destaco:

·         Encuriosir i l'esperit de recerca

·         S'adquireix gran capacitat per a l'aprenentatge.

·         Permeten l'alfabetització digital de l'alumnat.

·         Possibilitat d'interacció, que passa d'una actitud passiva per part de l'alumnat, a una activitat constant.

·         Augmenten la implicació de l'alumnat en les seues tasques i desenvolupen la seva iniciativa, ja que es veuen obligats constantment a prendre petites decisions, a filtrar informació, a escollir i seleccionar-la.

D’altra banda, els  desavantatges són:

•     Informació no fiable.
•     Aprenentatges incomplets. Addicció.
•     Aïllament.
• Cansament visual i altres problemes físics.

·         Recursos educatius amb poca potencialitat didàctica.

Finalment, sempre que no utilitzem un recurs de forma massiva és positiu i més si és necessari tenir cert maneig per al futur. Les TIC están  presents en la nostra societat i és un mitjà d'aprenentatge interessant per als xiquets i xiquetes. A més a més, és una forma ràpida d'accedir a tota informació necessària dins de l'aula. Encara que no hem d'oblidar la manipulació d'objectes o materials fora de la pantalla ja que som humans no robots

ACTIVITAT "O" OBERTA

https://youtu.be/Eh_7cZE_8rs

Reflexió: Les noves tecnologies

En el següent text seran exposats els avantatges i inconvenients d’utilitzar les noves tecnologies als centres escolars. Les TIC i la seua utilització com a recurs educatiu, han tingut des del primer dia, detractors i amants per parts iguals. Mentre una part dels docents han vist complits els seus somnis tenint aquesta ajuda a les seues classes, l’altra banda de mestres, viu un malson.

Primerament, l’aparició de les TIC a les classes ha suposat una verdadera revolució. Hi ha diverses raons però, totes giren al voltant d’una idea principal: la facilitat. Faciliten l’ensenyament i l’aprenentatge.

D'una banda, les noves tecnologies han facilitat l’aprenentatge perquè hui en dia els mestres i les mestres només han de cercar amb paraules clau el tema principal de tot allò que volen ensenyar i Google respon a tots els seus desitjos. Hi ha materials audiovisuals, vídeos, explicacions de com fer materials... Una verdadera mina d’or.

Des del meu punt de vista, és un avantatge sobretot en les relacions interpersonals dels mestres perquè s’ha creat una xarxa educativa informal on tots s’ajuden i on podem posar en pràctica el principal objectiu dels mestres: formar persones cooperatives i empàtiques. Qui no s’ha trobat en la situació de no saber què fer a la seua classe? Una vegada saps com se sent un docent desesperat, tu també penses en col·laborar perquè podem eixir dels seus problemes creatius.

D'altra, la flexibilitat de les TIC permeten als/a les docents individualitzar (més si cap) els aprenentatges. Des del meu punt de vista com a alumna de Pedagogia Terapèutica, les noves tecnologies ajuden als/les alumnes amb alguna discapacitat, per exemple, la paràlisi cerebral. Gràcies a les Pantalles Digitals Interactives, aquests alumnes poden expressar-se utilitzant un sistema de comunicació, per exemple, amb pictogrames.

En segon lloc, hem de relatar l’altra cara de la moneda: els inconvenients. Podríem dir que “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. Els docents hem d’aprendre, primer, com podem utilitzar-les. Pel que fa a les relacions, la societat (en aquest cas, adults/es i adolescents) està utilitzant malament les tecnologies per a, per exemple, insultar o agredir altres persones. Al col.legi pot passar (i passen) situacions similars entre iguals. Pel que fa als aprenentatges, mai han de substituir coses tan importants com el joc en grup. Hi ha molts casos (i cada vegada més) de xiquets i xiquetes totalment dependents dels aparells electrònics. A classe i a cassa, no saben jugar amb la resta ni volen o no poden, per exemple, menjar sense estar usant el mòbil.

Com a conclusió, hem de dir que, com tot en aquesta vida, cal tindre una balança. Com a docents, podem utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball sense perdre la nostra essència com les persones creatives que som. Com a persones hem d’ensenyar als xiquets i a les xiquetes a utilitzar-les i mai substituir parts fonamentals de la nostra vida, pels aparells electrònics. 

Som científics i científiques!

El dia 24 d’abril van realitzar una activitat molt enriquidora, no només per a l’assignatura i el nostre aprenentatge del valencià, sinó per a la nostra vida docent. Ens van visitar les classes de 3, 4 i 5 anys d’un col.legi de Monòver, CEIP Mestre Ricardo Leal. Estàvem nerviosos i nervioses perquè era un moment molt important, havíem estat dues setmanes pensant i preparant un experiment per a fer amb ells. Sí, ens vam convertir en científics i científiques!

Nosaltres 4 (Daniela, Rocío, Pilar i jo) érem el Grup 8, el Grup dels Gatets i teníem a càrrec nostre 3 xiquets i 1 xiqueta (Blanca, Iker, Pablo i Diego). Vam aprendre què era i com fer una nebulosa. Una nebulosa és un núvol fet amb gas i pols, estan a l’espai i  són molt importants perquè en elles naixen les estreles i viuen les estreles que ja han desaparegut.

Es tracta d’un experiment molt fàcil i divertit amb el qual coneixem les nebuloses, practiquem la motricitat fina i aprenem vocabulari dels colors en valencià: groc, roig, verd i blau. Mentre féiem l’activitat sempre utilitzàvem la mateixa pregunta “Quin color vols ara?”. Generalment, responien en castellà. Per aquest motiu, nosaltres repetíem en valencià el color “Vols el color roig?” i, en algunes vegades, repetien el nom en valencià.

Qualsevol oportunitat és bona per a aprendre valencià i exercitar el seu ús. Podem aprendre nous coneixements sobre la ciència (en aquest cas sobre una part de l’espai) al mateix temps que exercitem l’ús del valencià. En aquest cas dols dels xiquets ja havíem tractat el tema de l’espai i l’univers a l’escola. No només responien bé a les preguntes sobre les nebuloses, sinó que ens contaven altres coneixements semblants.

L’any passat ja vam fer una activitat semblant en altra assignatura, encara que va ser sobre altre tema diferent. Des del meu punt de vista, és una experiència molt gratificant i divertida per a nosaltres perquè no tenim molt temps de pràctiques a l’escola. Hauríem d’invitar més als col.legis perquè pogueren gaudir de jornades com aquesta.

CLAUDIA LIZCANO VILLA

Sabem els i les mestres fer un bon ús de les TIC a l'aula d'infantil?

Actualment els infants són natius tecnològics, saben controlar tauletes tàctils, telèfons mòbils i els diversos aparells que ens ofereix el mercat. Desenvolupen les seues eines tecnològiques de manera quasi autònoma i sense llegir juguen i utilitzen aplicacions.

Els i les mestres, no vam nàixer amb les condicions que ho han fet els xiquets i xiquetes actuals, no obstant això, en el dia a dia, i des de fa un temps ja, utilitzem aparells tecnològics.

Però, ara bé, això vol dir que els sabem introduir a l’aula? Els sabem presentar d’una manera enriquidora i motivadora al nostre alumnat?

La majoria de les aules d’escoles públiques del nostre país i de la nostra comunitat disposen d’una pissarra digital i d’un ordinador equipat amb altaveus. Aquests recursos se solen utilitzar per posar continguts audiovisuals, per a pintar en la pissarra digital o per a realitzar simples jocs d’arrossegar objectes, números o lletres d’un lloc a un altre.

I, si veiem que ens hem estancat a l’hora d’utilitzar les TIC, sabem els mestres si hi ha altres recursos tecnològics que puguem portar a l’aula? La resposta és que la majoria dels mestres no tenen la formació suficient per a de saber buscar, utilitzar, crear o aconseguir altres tipus de recursos o activitats que incloguen les TIC.

És per això que fa falta més formació tant per als docents que ja exercissen a les aules com per l’alumnat universitari. Únicament hem tingut una assignatura de TIC que fer en el nostre grau.  S’ha quedat curta, ja que els continguts no els vam poder treballar amb tota la intensitat que es deu per a poder aprofitar els recursos TIC a les aules.

Finalment, he de dir que potser hi ha docents que opinen que no tenen recursos per desenvolupar les TIC d’altra manera. Bé, els centres poden invertir en materials al començament i durant el curs, doncs, podem reservar certa part dels diners per aconseguir joguets interactius com el ratolí robot, que, de manera lúdica ajuda a treballar l’orientació espacial i la lògicomatemàtica:

A més, podem crear les nostres pròpies aplicacions amb el programa de pissarres digitals Smart. També podem cercar altres comunitats escolars per tal de comunicar-nos amb elles per Skype o altres mitjans socials, sempre amb el permís de les famílies. Podem veure, i ensenyar a l’alumnat que en tot el món hi ha xiquets que aprenen de diferent manera. I podem també crear històries amb aplicacions de contes interactius en els que, segons les pautes que vages donat, aquestes poden tindre un transcurs diferent.

En conclusió, cal dir que, com a futurs i futures mestres, hem de formar-nos, cercar recursos, provar-los, veure si funcionen i oferir-los a aquells companys que vegem perduts en el món de les TIC. Així, podrem fer de les TIC un recurs amb molt de potencial.

Les TIC i el seu ús en l´Educació Infantil (Pablo Poveda)

LES TIC I EL SEU ÚS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Per tal de començar a parlar de les noves tecnologies i del seu impacte en l’àmbit de l’Educació Infantil, abans caldria definir les TIC. Les tecnologies de la informació i la comunicació són considerades la innovació educativa del present segle. Aquestes permeten tant als professors com als alumnes participar en canvis realitzats a l’aula mitjançant l’ús de les noves tecnologies i de plantejar un nou procés en el model d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat. Aquesta inclusió és relativament beneficiosa a l’escola, tot i que de seguida s’exposaran avantatges i desavantatges diverses que poden comportar aquestes innovacions a l’Educació Infantil.

D’una banda, la introducció d’elements tecnològics a l’Educació Infantil és rellevant si es tenen en compte els pilars bàsics de què es composen les propostes educatives del nivell, com són els jocs, el llenguatge i la socialització. Quant als avantatges, es poden reforçar altres àrees i capacitats amb l’ús de les TIC, com l’interés per la matèria, la motivació, l’aprenentatge cooperatiu, les millores de les competències d’expressió i creativitat i, fins i tot, la recerca de vídeos musicals per fer que els més menuts paren atenció a allò que estan veient i escoltant.

D’altra banda, el fet d’inserir les TIC a l’Educació Infantil considera aspectes negatius en el model d’ensenyament i aprenentatge. Els desavantatges d’un ús incorrecte de l’Internet són nombroses: les distraccions, la pèrdua de temps, les informacions no contrastades, els aprenentatges incomplets i gens pràctics, però sobretot la dependència de les pàgines webs si es fa un ús excessiu de les tecnologies.

En conclusió, cal assenyalar que el present segle exigeix canvis en el món educatiu, i els professionals de l’educació (és a dir, nosaltres, els docents), hem d’aprofitar-nos d’aquesta innovació tecnològica. El fet de fer classe i de garantir una educació correcta per als més menuts és essencial perquè es formen com a persones en l’avenir. A més a més, l’educació té moltes raons per tal d’aprofitar les possibilitats que les TIC donen als professors. Cal veure les tecnologies com una ajuda, no com una substitució de l’ensenyament general, sinó com un suport per fer que l’alumne treballe i es motive juntament amb els seus companys. Finalment, si es fa un bon ús de les TIC, es pot aconseguir plantejar l’educació com un procés de col·laboració entre alumnes i professors, i millorar el món educatiu.