Actualment els infants són natius tecnològics, saben
controlar tauletes tàctils, telèfons mòbils i els diversos aparells que ens
ofereix el mercat. Desenvolupen les seues eines tecnològiques de manera quasi
autònoma i sense llegir juguen i utilitzen aplicacions.
Els i les mestres, no vam nàixer amb les condicions
que ho han fet els xiquets i xiquetes actuals, no obstant això, en el dia a
dia, i des de fa un temps ja, utilitzem aparells tecnològics.
Però, ara bé, això vol dir que els sabem introduir a l’aula?
Els sabem presentar d’una manera enriquidora i motivadora al nostre alumnat?
La majoria de les aules d’escoles públiques del nostre
país i de la nostra comunitat disposen d’una pissarra digital i d’un ordinador
equipat amb altaveus. Aquests recursos se solen utilitzar per posar continguts audiovisuals,
per a pintar en la pissarra digital o per a realitzar simples jocs d’arrossegar
objectes, números o lletres d’un lloc a un altre.
I, si veiem que ens hem estancat a l’hora d’utilitzar
les TIC, sabem els mestres si hi ha altres recursos tecnològics que puguem
portar a l’aula? La resposta és que la majoria dels mestres no tenen la
formació suficient per a de saber buscar, utilitzar, crear o aconseguir altres
tipus de recursos o activitats que incloguen les TIC.
És per això que fa falta més formació tant per als
docents que ja exercissen a les aules com per l’alumnat universitari. Únicament
hem tingut una assignatura de TIC que fer en el nostre grau. S’ha quedat curta, ja que els continguts no els
vam poder treballar amb tota la intensitat que es deu per a poder aprofitar els
recursos TIC a les aules.
Finalment, he de dir que potser hi ha docents que opinen que no tenen
recursos per desenvolupar les TIC d’altra manera. Bé, els centres poden
invertir en materials al començament i durant el curs, doncs, podem reservar
certa part dels diners per aconseguir joguets interactius com el ratolí robot,
que, de manera lúdica ajuda a treballar l’orientació espacial i la lògicomatemàtica:
A més, podem crear les nostres pròpies aplicacions amb
el programa de pissarres digitals Smart.
També podem cercar altres comunitats escolars per tal de comunicar-nos amb
elles per Skype o altres mitjans
socials, sempre amb el permís de les famílies. Podem veure, i ensenyar a l’alumnat
que en tot el món hi ha xiquets que aprenen de diferent manera. I podem també
crear històries amb aplicacions de contes interactius en els que, segons les
pautes que vages donat, aquestes poden tindre un transcurs diferent.
En conclusió, cal dir que, com a futurs i futures
mestres, hem de formar-nos, cercar recursos, provar-los, veure si funcionen i
oferir-los a aquells companys que vegem perduts en el món de les TIC. Així,
podrem fer de les TIC un recurs amb molt de potencial.
Vist
ResponElimina