En l’actualitat
vivim en un món connectat, on compartim llengües, religions, polítiques, art,
arquitectura, literatura, cuina, música, i sobretot festes i tradicions. Això
fa que les tradicions de la nostra terra es queden al marge, ja que pensem que
són inferiors, perquè les altres estan massificades per tot el món a causa de
la creença d'una cultura general.
La societat ha
augmentat la seua consciència sobre la diversitat cultural, però per altra
banda tendim a fer única la cultura “dominant”. Però com diu Vicent Baydal al
seu blog, no tenim complex d’inferioritat, ja que també o fan en molts països, sinó
que estem en un procés continu de definició de la nostra cultura, i per altra
banda no tots considerem els mateixos factors com a propis valencians i això fa
que no tinguen un impuls col·lectiu.
En el nostre
territori hi ha moltes tradicions amb les quals convivim diàriament i que hem
“normalitzat” tant que ja ni es veuen, i apareixen “noves” tradicions (noves
per a nosaltres, però no d'on venen) que envaeixen la nostra terra. Com a
mestres hem d'apropar als alumnes a la nostra cultura més propera. Ja no la
cultura, ni les tradicions sinó les coses més comunes del nostre dia a dia, per
exemple de coses que veiem cada dia a classe com taules, cadires, tisores,
safates, tovalloles, punxons, etcètera.
A tall de
conclusió, pense que duríem fomentar més les nostres característiques que es
fan únics com a poble i com a cultura, però tampoc hem de deixar de banda eixes
cultures que ens aborden dia a dia. Crec que hi ha lloc per a tot però sense
oblidar-nos del context més directe en el que vivim, i més fomentar tots els aspectes
més propers de les nostres tradicions i cultura als alumnes i en segon pla
treballar les altres cultures i tradicions.
Vist
ResponElimina