Ortografia i sons I

1. Què tenen en comú les paraules afaitar, avaluar, avaria, rancor i sanefa?

-     Totes aquestes paraules tenen en comú que en castellà tenen una E (afeitar, evaluar, avería, rancor i cenefa) i en català se substitueix aquesta E per una A.

2. Com es diu en valencià asamblea, añorar, estornudar, oruga, maravilla i barniz? Busca ara també l'element comú.

-         - Asamblea = Assemblea

-         - Añorar = Enyorar

-         - Estornudar = Esternudar

-         - Oruga = Eruga

-         - Maravilla = Meravella

-         - Barniz = Vernís

Passa el mateix, es substitueix una vocal del castellà (l'A o l'O) per la vocal E en català.

3. Corregeix l'error d'aquestes paraules: ambigüetat, cement, contenedor, eclipse, enfermeria, diabetes.

-         Ambigüetat -> ambigüitat.

-         Cement -> ciment.

-         Contenedor -> contenidor.

-         Eclipse -> eclipsi.

-         Enfermería -> infermeria.

-         Diabetes -> diabetis.

4. Decideix quina vocal falta en cada paraula: av_rrir-se, cart_lina, esc_pir, j_guet, pl_ma, rèt_l, r_bí, tamb_ret, tít_l, t_rró.

-         - Avorrir-se.

-         - Cartolina.

-         - Escopir.

-         - Joguet.

-         - Ploma.

-         - Rètol.

-         - Robí.

-         - Tamboret.

-         - Títol.

-         - Torró.

5. Corregeix l'error d'aquestes paraules: bofetada, cautxo, montar, sofocar, soportar, torment. 

-         Bofetada -> bufetada.

-         Cautxo -> cautxú.

-         Montar -> muntar.

-         Sofocar -> sufocar.

-         Soportar -> suportar.

-         Torment -> turment.

6. Les paraules sord, àrab i amarg es pronuncien [sórt], [árap] i [amarc]. Dóna una regla que ajude a saber quan escrivim d-b-g a final de paraula, encara que es pronuncie t-p-c.

Al final de síl·laba o de paraula:

                        B D G    Sonores à com s’escriu

                       

                        P T C       Sordes à com es pronuncia

Exemples: Dubte [dúpte], sol·licitud [solisitút], llarg [ʎáɾk].

Normalment s'escriu sorda (PTC) en mots que tenen una vocal tònica que precedeix aquestes consonants (llop, acabat, foc); en canvi, s'escriu sonora (BDG) o sorda (PTC) depenent de la consonants que hi haja en els derivats en els casos en què aquestes consonants vagen precedides de vocals àtona o de consonant (àrab perquè Aràbia, colp perquè colpejar, card perquè cardet, fort perquè fortalesa, cranc perquè cranca, fang perquè fangós).

Excepcions:

- La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acabats en –nc (tinc, vinc...).

- Els mots ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec

·        Els gerundis acaben sempre en –nt: cantant, bevent, aprenent, dormint, fugint, evadint, girants...

·        S’escriuen sense –t final: col·legi, api, premi, geni...

7. Recorda les grafies que corresponen a la s sorda i les que corresponen a la s sonora. Tin en compte també les excepcions.

Essa sonora

 Z

-         - A començament de mot: zelador.

-         - Entre consonant i vocal: onze.

S

-         - Entre vocals: divisió.

- - Excepcions: alguns mots compostos, mots d'origen grec i alguns altres (trapezi, rizoma, protozous).

Essa sorda

S

-        -  A començament de paraula: segell.

-         - A fi de paraula: tos.

-         - Entre consonant i vocal: biòpsia.

Ss

-         - Entre vocals: bossa.

-         - Els compostos amb -gressió, -missió i -pressió: repressió.

-         - Excepcions: després d'alguns prefixos i alguns mots compostos (hiposensible).

Ç

-         - Davant de a, o, u: força.

-         - A fi de paraula: braç.

C

-         - Davant de e i i: cicatriu.

-         - En els nexes cc, xc i sc: accessible, conscient.

8. Escriu en castellà les paraules: basc, bena, berruga, biga, bolcar, mòbil, rebentar i saba. Digues quin problema ortogràfic s'hi planteja.

-         Basc -> Vasco.

-         Bena -> Venda.

-         Berruga -> Verruga.

-         Biga -> Viga.

-         Bolcar -> Volcar.

-         Mòbil -> Móvil.

-         Rebentar -> Reventar.

-         Saba -> Savia.

En aquests casos, les paraules que estan escrites en català amb B, en castellà s'escriuen amb V.

9. Decideix quina lletra falta en cada paraula b o v: a_et, a_orrir, a_ortar, ba_a, can_i, casca_ell, co_ard, espa_ilar, es_elt, lla_i, pa_elló, si_ella. Busca al diccionari els mots que no conegues.

-         - Avet. 

-         - Avorrir.

-         - Avortar.

-         - Bava.

-         - Canvi.

-         - Cascavell.

-         - Covard.

-         - Espavilar.

-         - Esvelt.

-         - Llavi.

-         - Pavelló.

-         - Sivella.

10. Per què jerarquia, injecció, jersei, Jerusalem i jeroglífic són excepcions en la regla d'escriure el so marcat en la paraula jove?

Escrivim “j” davant les consonants a, o, u (menjava, enjogassat, jueu...) i “g” davant les vocals e, i.

Les excepcions que trobem són les següents:

-  Mots amb els grups –ject i –jecc- (projectar/injecció).

-  Mots d’origen bíblic (Jesús, Jeremies, Jacob, Jerusalem...).

-  Totes les formes del verb “jeure”.

-  Alguns mots que no s’inclouen en cap regla: majestat, jeroglífic, jeràrquic, jersei.