1. Què tenen en
comú les paraules afaitar, avaluar, avaria, rancor i sanefa?
- Totes aquestes paraules tenen en comú que en castellà tenen una E (afeitar,
evaluar, avería, rancor i cenefa) i en català se substitueix aquesta E per una
A.
2. Com es diu en
valencià asamblea, añorar, estornudar, oruga, maravilla i barniz?
Busca ara també l'element comú.
- - Asamblea = Assemblea
- - Añorar = Enyorar
- - Estornudar = Esternudar
- - Oruga = Eruga
- - Maravilla = Meravella
- - Barniz = Vernís
Passa el mateix, es
substitueix una vocal del castellà (l'A o l'O) per la vocal E en català.
3. Corregeix
l'error d'aquestes paraules: ambigüetat, cement, contenedor, eclipse,
enfermeria, diabetes.
-
Ambigüetat -> ambigüitat.
-
Cement -> ciment.
-
Contenedor -> contenidor.
-
Eclipse -> eclipsi.
-
Enfermería -> infermeria.
-
Diabetes -> diabetis.
4. Decideix quina
vocal falta en cada paraula: av_rrir-se, cart_lina, esc_pir, j_guet,
pl_ma, rèt_l, r_bí, tamb_ret, tít_l, t_rró.
- - Avorrir-se.
- - Cartolina.
- - Escopir.
- - Joguet.
- - Ploma.
- - Rètol.
- - Robí.
- - Tamboret.
- - Títol.
- - Torró.
5. Corregeix
l'error d'aquestes paraules: bofetada, cautxo, montar, sofocar,
soportar, torment.
-
Bofetada -> bufetada.
-
Cautxo -> cautxú.
-
Montar -> muntar.
-
Sofocar -> sufocar.
-
Soportar -> suportar.
-
Torment -> turment.
6. Les
paraules sord, àrab i amarg es pronuncien
[sórt], [árap] i [amarc]. Dóna una regla que ajude a saber quan escrivim d-b-g
a final de paraula, encara que es pronuncie t-p-c.
Al final de
síl·laba o de paraula:
B D G Sonores à com s’escriu
P T C Sordes à com es pronuncia
Exemples: Dubte [dúpte],
sol·licitud [solisitút], llarg [ʎáɾk].
Normalment s'escriu sorda (PTC) en mots que
tenen una vocal tònica que precedeix aquestes consonants (llop, acabat, foc);
en canvi, s'escriu sonora (BDG) o sorda (PTC) depenent de la consonants que hi
haja en els derivats en els casos en què aquestes consonants vagen precedides
de vocals àtona o de consonant (àrab perquè Aràbia, colp perquè colpejar, card
perquè cardet, fort perquè fortalesa, cranc perquè cranca, fang perquè fangós).
Excepcions:
- La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acabats en –nc
(tinc, vinc...).
- Els mots ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec,
mànec, préssec, rònec
·
Els gerundis acaben sempre en –nt: cantant,
bevent, aprenent, dormint, fugint, evadint, girants...
·
S’escriuen sense –t final: col·legi, api,
premi, geni...
7. Recorda les
grafies que corresponen a la s sorda i les que corresponen a la s sonora. Tin
en compte també les excepcions.
Essa sonora
Z
- - A començament de mot: zelador.
- - Entre consonant i vocal: onze.
S
- - Entre vocals: divisió.
- - Excepcions: alguns mots compostos, mots d'origen grec i alguns altres
(trapezi, rizoma, protozous).
Essa sorda
S
- - A començament de paraula: segell.
- - A fi de paraula: tos.
- - Entre consonant i vocal: biòpsia.
Ss
- - Entre vocals: bossa.
- - Els compostos amb -gressió, -missió i -pressió: repressió.
- - Excepcions: després d'alguns prefixos i alguns mots compostos (hiposensible).
Ç
- - Davant de a, o, u: força.
- - A fi de paraula: braç.
C
- - Davant de e i i: cicatriu.
- - En els nexes cc, xc i sc: accessible, conscient.
8. Escriu en
castellà les paraules: basc, bena, berruga, biga, bolcar, mòbil,
rebentar i saba. Digues quin problema ortogràfic s'hi
planteja.
-
Basc -> Vasco.
-
Bena -> Venda.
-
Berruga -> Verruga.
-
Biga -> Viga.
-
Bolcar -> Volcar.
-
Mòbil -> Móvil.
-
Rebentar -> Reventar.
-
Saba -> Savia.
En aquests casos, les paraules que estan escrites en
català amb B, en castellà s'escriuen amb V.
9. Decideix quina
lletra falta en cada paraula b o v: a_et, a_orrir,
a_ortar, ba_a, can_i, casca_ell, co_ard, espa_ilar, es_elt, lla_i, pa_elló,
si_ella. Busca al diccionari els mots que no conegues.
- - Avet.
- - Avorrir.
- - Avortar.
- - Bava.
- - Canvi.
- - Cascavell.
- - Covard.
- - Espavilar.
- - Esvelt.
- - Llavi.
- - Pavelló.
- - Sivella.
10. Per què jerarquia,
injecció, jersei, Jerusalem i jeroglífic són
excepcions en la regla d'escriure el so marcat en la paraula jove?
Escrivim “j”
davant les consonants a, o, u (menjava, enjogassat, jueu...) i “g” davant les
vocals e, i.
Les excepcions
que trobem són les següents:
- Mots
amb els grups –ject i –jecc- (projectar/injecció).
- Mots
d’origen bíblic (Jesús, Jeremies, Jacob, Jerusalem...).
- Totes
les formes del verb “jeure”.
- Alguns
mots que no s’inclouen en cap regla: majestat, jeroglífic, jeràrquic, jersei.
Detallets que has de corregir: rebí, móbil
ResponEliminaRevisa aquesta regla:
Al final de síl·laba o de paraula:
B D G Sonores à com s’escriu
P T C Sordes à com es pronuncia
Exemples: Dubte [dúpte], sol·licitud [solisitút], llarg [ʎáɾk].
Recorda: normalment s'escriu sorda (PTC) en mots que tenen una vocal que tònica que precedeix aquestes consonants (llop, acabat, foc); en canvi, s'escriu sonora (BDG) o sorda (PTC) depenent de la consonants que hi haja en els derivats en els casos en què aquestes consonants vagen precedides de vocals àtona o de consonant (àrab perquè Aràbia, colp perquè colpejar, card perquè cardet, fort perquè fortalesa, cranc perquè cranca, fang perquè fangós)