L’educació en sí mateixa, té
com a objectiu donar respostes a les necessitats de la societat. Aquesta ha
canviat i com a element innovador ens trau les Tecnologies de la Informació i de
les Comunicacions (TIC’s). Però, quines repercussions tindrà l’adaptació de l’escola
cap aquesta novetat?
En primer lloc, com a avantatges, detecte que el treball amb les TIC’s
crea una nova motivació cap a l’aprenentatge, ja que s’incorpora com una forma
de treball diferent a la tradicional, presentant els continguts de forma
atractiva i possibilitant més treballs d’investigació de forma senzilla (amb la
recerca a internet d’informació i d’imatges...) Això també es pot traduir en
una estimulació de la reflexió i augment de l’activitat cognitiva (creació d’hipòtesis,
argumentació...), fent que els alumnes siguen els protagonistes del seu
aprenentatge (paper actiu).
A més, ens ofereixen una
interacció continua, facilitant un feedback instantani amb l’alumnat, el qual
pot conèixer al moment els seus errors. Per a mi, aquest feedback és molt
eficaç i permet l’aprenentatge de forma instantània.
També podem accedir a elles ràpidament
i amb la possibilitat d’emetre la informació cercada en qualsevol moment de la
jornada escolar, i ens facilita adaptar-nos a les característiques i nivells
d’aprenentatge de l’alumnat (ja que ofereixen jocs amb nivells, buscadors
oberts als interessos dels xiquets...) i això, personalment, el tradueix com un
progrés cap a l’atenció a la diversitat.
En segon lloc, com a desavantatges destaque que les TIC’s són cares i,
a més, un problema habitual, és la dificultat d’utilització i la configuració
d’aquests elements que detecten els i les mestres debut a la falta
d’experiència i formació en aquets temes. I això, des de la meua perspectiva, desenvolupa
perduda de temps a l’hora de fer activitats amb elles i distracció dels xiquets.
La utilització d’internet com a
font de recursos, també posa en deteriorament altres fonts d’informació com
enciclopèdies, diccionaris, i la manipulació d’elements. També pot ser una font
d’ansietat per als xiquets perquè trobem massificada la informació i es difícil
aplicar el filtre de qualitat.
Com a conclusió, m’agradaria fer aquesta reflexió, i es que, les TIC’s
no s’han d’entendre com a un fi en sí mateixes, si no que són un medi que ens
ajuda a aconseguir els nostres objectius curriculars i per a que funcionen hem
de planificar, i no improvisar, així com fer un ús responsable i equilibrat,
sense deixar de banda l’experimentació i manipulació d’elements reals a l’aula.
Ángela Pérez Córdoba
Vist
ResponElimina