Avui dia, vivim sota la pressió mediàtica de ser els
millors i els més competents a les nostres tasques, de tindre cada vegada més
formació, més títols, d’estar actualitzats sobre totes les noves tecnologies,
tendències, modes, etc. Aquesta pressió també es percebeu als centres educatius
on el professorat ha d’estar innovant a cada passa, fer coses que s’estan fent
a altres països. Però... ens estem oblidant i substituint els nostres costums
locals per altres més universals? És poder treballar conjuntament a l’escola?
Aquest acte és bo o roí?
Són moltes les preguntes que sorgeixen amb aquesta
temàtica. És clar que s’han de conèixer diverses cultures, costums i tradicions
diferents, d’aquesta manera ens enriquim d’altres països, obrim la ment per a
crear un judici crític, aprenem a respectar altres cultures, així com, a les persones
que la formen. Però, sempre hem de mantenir la nostra pròpia identitat
cultural.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, s’han de treballar
aquelles cultures i tradicions emmarcades dins del context cultural del centre.
Per tant, està bé celebrar Halloween, el Pare Noel o Sant valentí a
Espanya, però no hem d’oblidar els nostres avantpassats, les nostres tradicions
i festivitats.
Al nostre país hi ha nombroses tradicions precioses que
no han de desaparèixer mai. A Catalunya, es celebra el dia de Sant Jordi on es regalar
una rosa i un llibre el 23 d’abril. La castanyera on es mengen castanyes,
fruites confitades i moniatos. Al País Basc i Navarra l'olentzero que porta regals
el dia de nadal. La mona que es menja a l’est d’Espanya per a simbolitzar que
la quaresma ha terminat.
Com a conclusió, el fet de treballar altres cultures i
costums no significa que pèrdues la teua identitat cultural, sinó que t’enriqueixes de totes elles. En l’equilibri està la solució, tot en la seua mesura és
compatible, els elements locals poden conviure sense cap problema amb els
universals. D’aquesta manera aprofitem els beneficis de cadascuna de les
opcions (local i universal).
Vist
ResponElimina