1 1. Derivació
És el procediment morfològic que a partir de paraules que
ja tenim ens permet l’obtenció de paraules noves.
Per a derivar paraules existeixen uns afixos:
PREFIXOS
|
Morfemes que van davant del lexema
|
SUFIXOS
|
Morfemes que van darrere del lexema
|
INFIXOS
|
Morfemes que van col·locats entre el lexema i el sufix
|
Dins del grup dels prefixos
trobem dos tipus:
- Prefixos verbalitzadors: imposen els seus trets semàntics o sintàctics al lexema (a-, en-, es-)
- Prefixos aspectuals: afigen sols un tret semàntic sense introduir alteracions (a- privatiu, ben-, con-, contra-, des-, etc...)
RECORDEU:
El prefix
en- es converteix en em- davant de consonant bilabial (p, b, m)
El prefix
a- (privatiu) significa sense, no...
|
Diminutius,
argumentatius i pejoratius
Podem afegir terminacions a les paraules que donen sensació
de grandesa, menudesa o menyspreu. Els tipus de sufixos principals són els
següents:
- Diminutiu: -et/eta, -im, -ó/ona
- Argumentatiu: -às/assa, -arre/a, -ot/a
- Pejoratiu: -ot/a, -astre/a
Col·lectius
També encontrem sufixos que expressen conjunts, aquests
són sufixos determinats: -am, -ar, -ada,
-alla, -eda, -atge.
Gentilicis
Són noms que designen els habitants o els naturals d’un
lloc determinat. Consisteix a unir un sufix al lexema nominal.
Sufixos amb els quals formem
gentilicis
|
Exemples
|
-à -ana
-ànic -ànica
-àtic -àtica
-au -ava
-enc -enca
-eu -eva
-és (o -ès) -esa
-í -ina
-er -era
-ota
|
valencià, valenciana
balcànic, balcànica
asiàtic, asiàtica
eslau, eslava
parisenc, parisenca
europeu, europea
aragonés (aragonès), aragonesa
alacantí, alacantina
brasiler, brasilera
cairota
|
2 2. Composició
És la creació d’un nou terme a partir de mots que ja
existeixen i, al seu torn, permet crear nous substantius, adjectius i verbs. Segons
la categoria gramatical la seua classificació és:
NOMINAL
|
ADJETIVAL
|
VERBAL
|
Lex. Nominal + lex. Nominal
Lex. Nominal + lex. Adjectival
Lex. Nominal + lex. Verbal
|
Lex.
Nominal + lex. Adjectival
Lex. Adjectival
+ lex. Adjectival
|
Lex. Nominal
+ lex. Verbal
Lex. Adjectival
+ lex. Verbal
|
L’ús
del guionet
Algunes paraules compostes s’escriuen amb guionet,
aquestes han de complir els següents criteris:
a) Amb guionet
|
b) Junts (sense guionet i
sense espai)
|
c) Separats (amb
espai)
|
1. Derivats d’un substantiu amb el prefix
no-
2. Compostos en els quals:
- El segon element comença per s, r o x
- Pot haver-hi problemes de lectura
- El primer element duu accent gràfic
- Es tracta d’un numeral
- Figura un punt cardinal
- Es tracta d’una expressió
repetitiva
- Hi ha una construcció expressiva
- Apareixeria una forma molt estranya
si no s’escriguera el guionet
|
1. Derivats de qualsevol
prefix (excepte no-)
2. Derivats de compostos i
derivats de sintagmes
3. Compostos cultes amb
la forma prefixada
acabada en -o o –i
4. Compostos no inclosos
en el cas 2 de la
columna a) ni en el cas
2 de la columna c)
|
1. Derivats amb el prefix no- quan el segon
element
és un adjectiu
2. Sintagmes lexicalitzats que són
compostos
Sinàptics
|
Laura Blanco Pastor
Sara Sánchez Martín
Vistiplau!
ResponElimina