De fa uns anys fins ara hem patit una gran quantitat d'avanços tecnològics i que ens porta a seguir el ritme de l'avanç o quedar-nos
arrere. Les noves tecnologies van arribar a la nostra vida i ho van fer per a
quedar-se com a protagonistes d'aquesta.
No resulta desgavellat pensar que actualment les persones solem estar les 24
hores del dia envoltats de tecnologia i fent ús d'ella, ja siga
mitjançant tauletes tàctils, mòbils, ordinadors... i quant als xiquets, encara
més, ja que com va dir Marc Prensky són natius digitals.
Si bé és cert que les tecnologies tenen moltes aportacions
positives i moltes altres negatives, però és una realitat davant la qual ens
trobem i per açò hem de fer el millor ús possible d'elles tant en el dia a dia
com en les aules.
Les TICs tenen molts avantatges a l'aula, atés que és un
recurs molt bó si es treballa de la forma adequada i que pot donar molt de joc a
l'hora de realitzar activitats i d'emprar-se com a eina d'aprenentatge sempre
guiada per un adult. Aquesta afirmació, comporta una problemàtica que està molt
present en els centres i és que alguns professors, que ja fa molts anys que treballen en l'àmbit de la docència no han tingut l'oportunitat de créixer i
desenvolupar-se envoltats de tecnologies, i per tant per a alguns d'ells, és molt
difícil de canviar la seua percepció sobre l'acte educatiu i els agents
implicats.
Mitjançant les noves tecnologies pots treballar des de
recursos com a jocs o pissarres interactives en etapes com a Educació Infantil,
fins a anar augmentant el seu ús en les posteriors etapes, com per exemple,
fomentar l'aprenentatge autònom i la recerca en edats més avançades com a últim
cicle de primària i l'ESO, ensenyant també de forma transversal a seleccionar
informacions i fonts fiables, i que ells desenvolupen un pensament crític sobre
allò que resulta fiable segons les seues fonts de procedència. És una forma de
treballar que suscita gran motivació en els alumnes/as siguen de l'edat que
siguen, ja que para ells és una forma lúdica d'aprendre en un àmbit
que ells consideren seu i que es desemboliquen la majoria a la perfecció.
Perquè tot açò puga tenir lloc, i que molt poques vegades
considere que es realitza, es deu ensenyar a usar les noves tecnologies,
advertint d'aquesta manera, dels beneficis i els inconvenients que pot tenir un
mal ús d'aquestes. També és cert que les TIC amb un mal ús i sense una supervisió a determinades
edats per part dels pares o de persones adultes, pot desencadenar en un mal ús
i en diversos problemes.
A causa de la gran presència d'aquestes tecnologies en les
nostres vides i la seua precoç presència en els xiquets/as d'avui dia, també
pot desencadenar problemes com a addiccions i sedentarisme, ja que molts
xiquets/as prefereixen quedar-se a casa jugant a la videoconsola, amb
l'ordinador o amb qualsevol altre aparell tecnològic, que eixir amb els seus
amics o fer esport. Açò és una problemàtica que està sonant molt actualment en
la vida dels adolescents posat que hi ha un alt índex de sedentarisme juvenil
causat per l'ús de les TIC i la seua addicció a aquestes.
Com a conclusió, dir que les TIC són una condició que ha
arribat a les nostres vides i que, ja que està present en el nostre dia a dia haurem de traure el major partit d'elles i aprofitar al màxim tots els recursos que
ens ofereix i que tenim a la nostra disposició,
sempre fent i inculcant un ús responsable
i adequat d'aquestes.
LORENA GONZÁLEZ PASTOR
Vist
ResponElimina