La pràctica dels experiments
amb els xiquets ha sigut molt especial i divertida. Em fet el rol de mestre una
vegada més (recordant les pràctiques) i això va ser molt commovedor.
Els experiments que hem fet amb
ells han sigut dos: el primer consistia en fer un volcà i el segon en unflar un
globus amb una reacció química.
Per una banda, al primer
experiment vam posar un video d’un volcà per a mostrar-los com era una erupció.
Després vam explicar als xiquets els elements que anaven a barrejar, i com
hauríem de ficar-los dins d’un got per a fer una explosió com la que havíem
vist. L’ordre dels ingredients era molt important: en primer lloc el vinagre,
després el sabó, a continuació el colorant i per últim el bicarbonat. A més,
havien de posar plastilina al voltant del got, per a simular que era una
muntanya.
Aquest experiment va sortir a
la perfecció i van aconseguir el que volíem: que els xiquets conegueren les
parts d’un volcà (muntanya, forat, cràter); conèixer l’ordre de posar dins del
got els ingredients (ordenant números de l’1 al 4 al costat de cada ingredient
una vegada finalitzats els experiments) i aspectes més generals com: els colors
(roig de la lava), taronja (de la muntanya), els olors (del vinagre...), etc.
Per una altra banda, al segon
experiment, els vam donar un globus i un got on havien d’introduir vinagre i
bicarbonat. D’aquesta reacció química el globus es va unflar.
Aquest, va ser l’experiment que
més els va agradar, la situació de veure com el globus s’unflava tot sol va ser
molt incitant per a ells. Així, els xiquets van aprendre que de la mescla del vinagre
amb el bicarbonat es produeix una reacció química, i que la sensació tèrmica
d’aquesta era freda.
Per a finalitzar la jornada
dels experiments, vam preguntar els xiquets que és el que més els va agradar i
va ser l’experiment del globus. També vam fer la recopilació dels passos
seguits per a fer el volcà posant números als ingredients, i recordar les parts
del volcà. Després vam donar-los unes lupes i uns diplomes per a que posaran el
seu nom i vam firmar-los com a mestres acreditant que eren els millors
científics de la Universitat d’Alacant.
Durant els experiments, vam
anar molt bé de temps i no va sorgir cap imprevist. El més complicat va ser
guanyar-nos la confiança dels xiquets, els quals al principi estaven un poc
cohibits. No obstant això, van passar-ho molt bé, gaudint com a autèntics
científics, i es van portar excel·lentment.
Concloent, va ser una
experiència molt enriquidora perquè vam aprendre en contacte directe amb els
xiquets i això és el que ens dona aprenentatges reals i molt útils per a
aplicar a la nostra aula en un futur.
Ángela Pérez Córdoba
Vist
ResponElimina