Ortografia i sons II

1. Quina diferència de significat hi ha entre xec i txec? Sonen igual les dos paraules?

2. Decideix si falta una n o una m: i_mens, ca_vi, à_fora, tra_via, circu_val·lació, a_nex, co_nectar, i_nocent, so_riure, pre_sa, impre_ta, dece_ni, e_mig, be_parlat.

3. La lletra h no sona mai, però de vegades s'escriu. En quins mots sobra? Hivernacle, horxata, horfe, harmonia, cohet, subhasta.

4. Busca en el manual 10 paraules que tinguen ele geminada (l·l) i que cregues que puguen ser habituals en el vocabulari utilitzat en educació primària.

5. Com a recapitulació final, ompli els buits de les frases següents amb la grafia corresponent. Si no cal posar-hi res, deixa-ho en blanc .

Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a l’hora d’encarregar-se d’un cas. L’any pa___at em va arri___ar l’encàrre___ d’investigar la misterio___a desaparició d’una prince___a d’un petit co___tat d’H___ngria. Els pares de la prince___a l’havien enviada a un convent perquè s’educara sota l’estricta vi___ilància de les mon___es. El cas és que un dia l’abade___a es va adonar que no havia a___istit a l’oració de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar l’escànd___l. La meua arri___ada va ser com un raig d’esperan___a, tant per als pares com per a les religioses. Ràpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser l’última persona que la va veure. Una jove novícia va afirmar que la va observar mentre feia un passe___ solitari per una pla___a propera al convent, i que una mica més tar___ va sentir com s’allunyava un automò___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites d’un rapte. Però al dia següent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar la xica acompanyada d’un xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica s’a___orria al convent i va decidir fugir amb l’ajuda d’aquest jove que ha___ia conegut la se___mana pa___ada en una visita a la ta___erna del poble. Després d’aquest desenllaç impre___ionant, la meua mi___ió havia aca___at.

6. Quina creus que seria la manera d'aprendre ortografia? Reflexiona sobre la metodologia que cregues més eficaç per a aprendre ortografia i millorar-la.

Ortografia i sons I

1. Què tenen en comú les paraules afaitar, avaluar, avaria, rancor i sanefa?

2. Com es diu en valencià asamblea, añorar, estornudar, oruga, maravilla i barniz? Busca ara també l'element comú.

3. Corregeix l'error d'aquestes paraules: ambigüetat, cement, contenedor, eclipse, enfermeria, diabetes.

4. Decideix quina vocal falta en cada paraula: av_rrir-se, cart_lina, esc_pir, j_guet, pl_ma, rèt_l, r_bí, tamb_ret, tít_l, t_rró.

5. Corregeix l'error d'aquestes paraules: bofetada, cautxo, montar, sofocar, soportar, torment. 

6. Les paraules sord, àrab i amarg es pronuncien [sórt], [árap] i [amarc]. Dóna una regla que ajude a saber quan escrivim d-b-g a final de paraula, encara que es pronuncie t-p-c.

7. Recorda les grafies que corresponen a la s sorda i les que corresponen a la s sonora. Tin en compte també les excepcions.

8. Escriu en castellà les paraules: basc, bena, berruga, biga, bolcar, mòbil, rebentar i saba. Digues quin problema ortogràfic s'hi planteja.

9. Decideix quina lletra falta en cada paraula b o v: a_et, a_orrir, a_ortar, ba_a, can_i, casca_ell, co_ard, espa_ilar, es_elt, lla_i, pa_elló, si_ella. Busca al diccionari els mots que no conegues.

10. Per què jerarquia, injecció, jersei, Jerusalem i jeroglífic són excepcions en la regla d'escriure el so marcat en la paraula jove?

Treballar en equip

Tots tenim un estil d'aprenentatge

definit però per a desenvolupar-nos

millor personalment i professionalment

convé estar amb persones que ens

complementen i l'estil estiga a 

l'extrem del nostre

Font: El País

Autora: Pilar Jericó

Els quatre estils d'aprenentatge o el perquè alguns lligen els manuals i altres no

Aprenem en funció de la manera com percebem la realitat i com la processem

Hi ha persones que es lligen fins a la lletra menuda dels manuals mentre que altres es llancen a prémer tots els comandaments per a veure què passa. No és ni bo ni roí. Simplement, ens dona pistes de la nostra manera d'aprendre. Vegem els quatre tipus d'aprenentatge que hi ha per a identificar quin és el teu.

Vols fer un viatge amb la teua parella i un de vosaltres necessita llegir fins al mínim detall sobre el lloc a on aneu, mentre que l'altre es desbarata perquè s'estimaria més llançar-se a l'aventura. O en una reunió de treball un company no para de donar idees sense concretar res, mentre que a un altre li agafa el nerviós de no treballar en una a soles. Has viscut alguna d'aquests coses? Si és així, benvingut a les diferents maneres d'aprendre i de les seues dificultats (i oportunitats).

El 1984 un professor universitari, David Kolb, va descobrir que els adults tenim diferents maneres d'aprendre que depenen de la manera com percebem la realitat i de com la processem. Hi ha persones que capten la realitat fonamentalment a través de l'experiència i altres, creant teories. Els primers són més empàtics i tendeixen a fer diverses tasques al mateix temps (multiplicitat). Més encara, si no ho fan es poden avorrir com a ostres. Els segons prefereixen centrar-se en una sola tasca, es mouen molt bé en la teoria i es perdrien amb diverses coses al mateix temps (unicitat).

Pel que fa a la manera de captar la informació, alguns la processaran si posen fil a l'agulla (acció) i altres si reflexionen sobre el que observen (pensament). Doncs bé, les anteriors característiques defineixen els eixos de les maneres d'aprendre i dels quatre estils. Vegem-los amb una miqueta més de detall:

Adaptadors o els "faedors"

Difícilment llegiran un manual. Són el resultat de la multiplicitat i l'acció. Prefereixen fer faena envoltats de persones i es busquen la vida per a aconseguir recursos i aconseguir resultats. Els agrada assumir riscos i saben adaptar-se a les circumstàncies. En una empresa abunden en els departaments de vendes. I la pregunta clau que necessiten contestar és: quan?

Assimiladors o experts en la conceptualització

El seu estil és oposat als adaptadors. Són extraordinaris creant models teòrics i definint clarament els problemes. Els interessen més les idees abstractes que les persones, pel que no és d'estranyar que destaquen en el camp de les matemàtiques o de les ciències. En una empresa poden estar en posicions d'investigació o de planificació estratègica. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Divergents o els reis de les mil i una idees creatives

Gaudeixen analitzant els problemes en conjunt i treballant amb persones. Són empàtics, emocionals i ocurrents. No és d'estranyar que llancen una infinitat de propostes diferents en una reunió. En aquest estil es troben artistes, músics i tots els creatius en el món de l'empresa. I la pregunta clau que necessiten contestar és: i si ...? o per què no?

Convergents o el poder de l'aplicació en una sola cosa

Són els oposats als divergents. Necessiten l'aplicació pràctica a les idees per a testar teories o resoldre problemes. Es perden amb moltes alternatives. No obstant això, són excepcionals en situacions on hi haja un únic camí per a resoldre-les. Molts enginyers s'emmarquen en aquest estil d'aprenentatge. I la pregunta clau que necessiten contestar és: per què?

Com és d'imaginar hi ha persones que tenen un estil d'aprenentatge més marcat que altres com, per exemple, Sheldon Lee Cooper, protagonista de la sèrie The Big Bang Theory, que és un assimilador total. El més normal és que no siga així i que tots tinguem un poc dels quatre encara que acostumem a sentir-nos més còmodes amb un.

En definitiva, tots tenim un estil d'aprenentatge que ens defineix més que altres i per a desenvolupar-nos millor en l'àmbit personal i en el professional seria recomanable estar amb persones que ens complementaren i l'estil estiguera en l'extrem del nostre. Per això, si eres dels que no lliges els manuals, estigues a prop dels qui gaudeixen fent-ho (o viceversa). Perquè més enllà d'aquest hàbit, hi ha una manera interna diferent de percebre i de processar la realitat que et pot ajudar a millorar i a superar-te a tu mateix en molts altres àmbits de la vida.

Les propietats textuals

LA COHERÈNCIA

La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.
Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

LA COHESIÓ

La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
-El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
-Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.

L'ADEQUACIÓ

L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu.
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

LA CORRECCIÓ

La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccions, les pronominalitzacions, etc.
-Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
-Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.
-També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.

El full en blanc, la ment en blanc

Escriure, en contra del que col∙loquialment es diu, no és un art. És una tècnica i, com a tal, es pot aprendre a fer bé, fins i tot com correspon a un mestre. L’art és una altra cosa; i açò sí que és possible que estiga lligat a algun factor innat o adquirit, qui sap. És convenient donar alguna pauta bàsica perquè pugueu confeccionar un text escrit. Resumim les idees que podem arreplegar de la bibliografia que instrueix sobre aquest tema:

a) La primera cosa que has de fer és explorar les raons que t’espenten a escriure: pensa qui n’és el receptor, busca’n el propòsit, defineix l’efecte que vols aconseguir en el receptor, preveu com serà el text que elaboraràs (llarg, curt, quines parts, quin grau de formalitat...). Escriu-ho en un paper, en brut. 

b) Posa fil a l’agulla: ara escriu les idees que et vinguen al cap en un paper. Pots fer‐ho amb un redactat absolutament personal i privat o bé en forma d’una xarxa, unint amb fletxes i ratlles tot allò que estiga relacionat. Prèviament, convé que faces una pluja d’idees per a explorar el tema i extraure’n els mots clau. Potser ara et caldrà organitzar un poc el muntó d’idees que tens escrites en un paper. Converteix‐les en un mapa conceptual; ja coneixes aquest recurs. Amb el mapa 
conceptual podràs anar organitzant les idees per semblança, per relació de causa, d’efecte, de contradicció, etc. Una vegada ho tingues tot ordenat, pots fer un esborrany de l’estructura que podria tindre el text: més o menys, decideix quants paràgrafs faràs servir i què diràs en cada un.

c) Els paràgrafs han de tindre una extensió mesurada: ni molt llargs ni molt curts. Unes 10 ratlles és una bona mitjana. El paràgraf també ha d’estar ben estructurat: ha de contindre una introducció, un cos central on hi ha la informació més coneguda i, seguidament, la informació nova i, finalment, una conclusió o tancament.

d) Les frases igualment han de ser mesurades. Si has de triar, utilitza millor frases curtes que llargues. Més de 30 mots potser és massa. No abuses dels incisos perquè poden desorientar el lector, sobretot si tallen violentament un sintagma: vés a l’essencial. Mira de respectar al màxim 
possible l’ordre canònic de la teua llengua: subjecte, verb i complements. El principi de la frase sempre serà un lloc rellevant: utilitza’l per a col∙locar‐hi coses importants. No castigues el lector amb un excés de nominalitzacions (la vinguda, la destrucció, el manteniment...): l’ús dels verbs sol ser més clar; així tot esdevé més dinàmic i entenedor (vindre, destruir, mantindre...). Però, si us plau, que no siguen gerundis, si no és que expressen un valor de simultaneïtat. També convé que evites sempre que pugues les passives: donen un toc massa formal al text. Ah, si les frases són afirmatives millor que negatives. Finalment, no t’oblides d’usar adequadament els punts, les comes, els punts i comes.

e) Tria amb cura els mots que vols utilitzar: no els repetisques en excés, busca’n sinònims i evita els mots jòquer o buits de significat (cosa, problema, aspecte, element, àmbit, situació; el verbs ser, fer o tindre, etc.). Un pronom feble en el lloc adient alleugereix moltíssim un text. Sigues concret, fes servir mots planers i no t’excedisques amb els adverbis acabats en –ment. I mira d’esdevindre un mestre en la col∙locació estratègica dels connectors textuals. Així indicaràs al lector les parts que té el text i les funcions d’una frase o d’un fragment: en primer lloc, pel que fa a, en altres paraules, d’altra banda, ens proposem de, comptat i debatut, en conclusió, més amunt, etc. Convé que busques un estil personal; ho aconseguiràs, per exemple, sent generós en l’ús de frases fetes i col∙locacions i mesurant l’ús dels termes específics.

f) Pensa en el lector a l’hora de decidir si atorgues més o menysformalitat al teu text, per a fer que li arribe millor, que l’entenga. Per a despertar‐li l’interés, utilitza algun recurs retòric: comparacions, exemples, preguntes retòriques, etc. I tin cura de la presentació formal: utilitza les negretes, les cursives, vigila els marges: per sort, amb qualsevol processador de text ho tens ben a l’abast.

g) Recorda que és molt convenient que disposes d’un bon text que et servisca de model. A més a més, un text no s’escriu a la primera: caldrà que elabores diversos esborranys. Revisa’l, revisa’l i torna’l a revisar. Corregeix la gramàtica i l’ortografia només al final (un bon corrector automàtic, ajuda molt!). I, si pot ser, deixa’l reposar un temps i revisa’l en acabant. O que te’l revisen, que és més còmode. Hi veuràs coses que no havies vist abans.

h) Finalment, sigues conscient del tipus de text que pretens elaborar. No és igual un text argumentatiu, que un d’expositiu, instructiu, predictiu o creatiu. En concret, si el text és argumentatiu, hi hauràs d’exposar els punts de vista, les opinions i els arguments per a persuadir o per a dissuadir. Hi seran importants, per exemple, els nexes que expressen causa (atés que, ja que, perquè...), conseqüència (en conseqüència, per tant...) o contradicció (però, per contra...) i caldrà que estiga molt ben estructurat, amb una introducció, una desenvolupament de l’argumentari i una conclusió clara.

Bibliografia

o CASSANY, Daniel (1987): 

Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries, Barcelona.

o CASSANY, Daniel (2002): 

La cuina de l’escriptura, Empúries, Barcelona.

o GÓMEZ MONLLOR, Glòria i TOMÀS ROSELLÓ, Marisa (1997): 

Pràctiques d’expressió escrita, Marfil, Alcoi.

o RÍOS, Isabel i SALVADOR, Vicent (2008): 

L’ensenyament del discurs escrit, Bromera‐IIFV, Alzira.

Extret de Va de Bo! C2 (Bromera)