a) La primera cosa que has de fer és explorar les raons que t’espenten a escriure: pensa qui n’és el receptor, busca’n el propòsit, defineix l’efecte que vols aconseguir en el receptor, preveu com serà el text que elaboraràs (llarg, curt, quines parts, quin grau de formalitat...). Escriu-ho en un paper, en brut.
b) Posa fil a l’agulla: ara escriu les idees que et vinguen al cap en un paper. Pots fer‐ho amb un redactat absolutament personal i privat o bé en forma d’una xarxa, unint amb fletxes i ratlles tot allò que estiga relacionat. Prèviament, convé que faces una pluja d’idees per a explorar el tema i extraure’n els mots clau. Potser ara et caldrà organitzar un poc el muntó d’idees que tens escrites en un paper. Converteix‐les en un mapa conceptual; ja coneixes aquest recurs. Amb el mapa
conceptual podràs anar organitzant les idees per semblança, per relació de causa, d’efecte, de contradicció, etc. Una vegada ho tingues tot ordenat, pots fer un esborrany de l’estructura que podria tindre el text: més o menys, decideix quants paràgrafs faràs servir i què diràs en cada un.
c) Els paràgrafs han de tindre una extensió mesurada: ni molt llargs ni molt curts. Unes 10 ratlles és una bona mitjana. El paràgraf també ha d’estar ben estructurat: ha de contindre una introducció, un cos central on hi ha la informació més coneguda i, seguidament, la informació nova i, finalment, una conclusió o tancament.
d) Les frases igualment han de ser mesurades. Si has de triar, utilitza millor frases curtes que llargues. Més de 30 mots potser és massa. No abuses dels incisos perquè poden desorientar el lector, sobretot si tallen violentament un sintagma: vés a l’essencial. Mira de respectar al màxim
possible l’ordre canònic de la teua llengua: subjecte, verb i complements. El principi de la frase sempre serà un lloc rellevant: utilitza’l per a col∙locar‐hi coses importants. No castigues el lector amb un excés de nominalitzacions (la vinguda, la destrucció, el manteniment...): l’ús dels verbs sol ser més clar; així tot esdevé més dinàmic i entenedor (vindre, destruir, mantindre...). Però, si us plau, que no siguen gerundis, si no és que expressen un valor de simultaneïtat. També convé que evites sempre que pugues les passives: donen un toc massa formal al text. Ah, si les frases són afirmatives millor que negatives. Finalment, no t’oblides d’usar adequadament els punts, les comes, els punts i comes.
e) Tria amb cura els mots que vols utilitzar: no els repetisques en excés, busca’n sinònims i evita els mots jòquer o buits de significat (cosa, problema, aspecte, element, àmbit, situació; el verbs ser, fer o tindre, etc.). Un pronom feble en el lloc adient alleugereix moltíssim un text. Sigues concret, fes servir mots planers i no t’excedisques amb els adverbis acabats en –ment. I mira d’esdevindre un mestre en la col∙locació estratègica dels connectors textuals. Així indicaràs al lector les parts que té el text i les funcions d’una frase o d’un fragment: en primer lloc, pel que fa a, en altres paraules, d’altra banda, ens proposem de, comptat i debatut, en conclusió, més amunt, etc. Convé que busques un estil personal; ho aconseguiràs, per exemple, sent generós en l’ús de frases fetes i col∙locacions i mesurant l’ús dels termes específics.
f) Pensa en el lector a l’hora de decidir si atorgues més o menysformalitat al teu text, per a fer que li arribe millor, que l’entenga. Per a despertar‐li l’interés, utilitza algun recurs retòric: comparacions, exemples, preguntes retòriques, etc. I tin cura de la presentació formal: utilitza les negretes, les cursives, vigila els marges: per sort, amb qualsevol processador de text ho tens ben a l’abast.
g) Recorda que és molt convenient que disposes d’un bon text que et servisca de model. A més a més, un text no s’escriu a la primera: caldrà que elabores diversos esborranys. Revisa’l, revisa’l i torna’l a revisar. Corregeix la gramàtica i l’ortografia només al final (un bon corrector automàtic, ajuda molt!). I, si pot ser, deixa’l reposar un temps i revisa’l en acabant. O que te’l revisen, que és més còmode. Hi veuràs coses que no havies vist abans.
h) Finalment, sigues conscient del tipus de text que pretens elaborar. No és igual un text argumentatiu, que un d’expositiu, instructiu, predictiu o creatiu. En concret, si el text és argumentatiu, hi hauràs d’exposar els punts de vista, les opinions i els arguments per a persuadir o per a dissuadir. Hi seran importants, per exemple, els nexes que expressen causa (atés que, ja que, perquè...), conseqüència (en conseqüència, per tant...) o contradicció (però, per contra...) i caldrà que estiga molt ben estructurat, amb una introducció, una desenvolupament de l’argumentari i una conclusió clara.
Bibliografia
o CASSANY, Daniel (1987):
Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries, Barcelona.
o CASSANY, Daniel (2002):
La cuina de l’escriptura, Empúries, Barcelona.
o GÓMEZ MONLLOR, Glòria i TOMÀS ROSELLÓ, Marisa (1997):
Pràctiques d’expressió escrita, Marfil, Alcoi.
o RÍOS, Isabel i SALVADOR, Vicent (2008):
L’ensenyament del discurs escrit, Bromera‐IIFV, Alzira.
Extret de Va de Bo! C2 (Bromera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada