Adverbis I

1. Quina opció és la més adequada en un context estàndard neutre? I quina és incorrecta? I quina és molt formal?

a. Menjava ràpidament i compulsivament: Context estàndard neutre
b. Menjava ràpidament i compulsiva: Formal
c. Menjava ràpida i compulsivament: Incorrecta


2. Escriu on corresponga bé, ben, malament i mal:

a. El treball està mal acabat: no m'agrada
b. Ho has dit malament: corregeix-te
c. Ben dit!: és una bona resposta.
d. No està bé; està marejat.


Digues una petita regla que ajude a distingir l'ús de cada adverbi.

- Bé: s'escriu darrere d'un verb.
- Ben: s'escriu davant d'un adjectiu, adverbi o formes verbals.
- Malament: darrere del verb.

- Mal: davant del verb.


3. Escriu on corresponga mentre i mentrestant:

a. Mentre tu fas la faena, ella es diverteix.
b. Tu fas la faena i, mentrestant, ella es diverteix.

Digues una petita regla que ajude a distingir l'ús de cada mot.

- Mentre: Va sempre seguit d'una oració amb un verb en forma personal. Significa ''durant el temps en què''.
- Mentrestant: Mot independent, que no va seguit per res més.


4. Sobretot, només, enlloc, potser, aleshores i alhora són adverbis compostos que s'escriuen en una sola paraula. Aneu alerta amb les formes equivalents no adverbials que s'escriuen de manera separada. Tria la forma que corresponga en cada cas:

a. M'agrada cantar sobre tot/sobretot
b. No més/només en tinc un.
c. No l'he vist en lloc / enlloc.
d. Pot ser / Potser està enamorat.
e. Aleshores / A les hores què fem?
f. Van saltar tot alhora/ a l'hora
g. Jo, al menys / almenys, en tinc tres


5. Escriu els adveris en -ment d'aquests adjectius. Alerta amb les formes de femení:

Lent-lentament
Boig-bojament
Tranquil-tranquil·lament
Savi-sàviament
Cortés-cortesament
Dolç-dolçament
Fosc-foscament
Obvi-òbviament
Feliç-feliçment


6. Dedueix la diferència de significat entre abans i adés:

a. Adés estava llegint. Quan? Doncs fa cinc minuts!
b. Abans estava llegint, ara estic escrivint.
c. Abans no hi havia corrent elèctric a les cases.


- Abans: Indica prioritat en el temps.

- Adés: Situa una acció en un entorn temporal pròxim al moment en què es parla.


7. Quines són les formes més adequades en valencià estàndard:

a. hui / avui
b. abans d'ahir / despús-ahir
c. despús-demà / demà-passat
d. aquest any / enguany


8. Dedueix la diferència de significat entre prompte, enjorn, i matí:

a. Vindrà prompte, no tardarà molt
b. Són les quatre de la vesprada. Hui ha vingut enjorn: sempre ve cap a les cinc.
c. Demà ens alçarem matí i anirem a buscar caragols.
d. Acaba prompte, que ve ton pare!
e. Encara és enjorn. Se'n sol anar més tard, abans de pondre's el sol.

- Prompte: Poc de temps a fer quelcom. Fer-ho sense retard.
- Enjorn: Abans de pondre's el sol.
- Matí: Espai de temps comprès entre punta de dia i migdia.


9. Quin sistema és més adequat en valencià estàndard neutre? I en valencià molt més formal? I quina és la pròpia de la resta del català?

a. ací / ahí / allà-allí: Valencia estàndard neutre
b. aquí / allà-allí: Resta del català
c. ací / aquí / allà-allí: Formal


10. Quina diferència hi ha entre damunt, davall, davant, darrere enfront de amunt, avall, avant i arrere? Posa'n dos exemples que permeten veure la diferència (només d'una parella).

- Avant/Arrere: Expressa direcció cap a un lloc que està davant nostre. S'oposa a 'arrere'. Ex: Té la casa un poc més avant.
- Davant/Darrere: Alguna cosa es troba a la part interior del lloc on se situa una altra persona. També pot indicar la posició enfront d'algú per detenir-lo que faça alguna cosa. S'oposa a 'darrere'. Ex: Es va posar davant de tu a classe.
- Amunt/Avall: Adverbis que indiquen direcció, sempre en pla vertical, és a dir, de baix a dalt i respectivament. Ex: Vaig cap avall.
- Damunt/Davall: Posició d'una persona o cosa respecte a allò que és més alt o més baix en direcció vertical i en contacte o sense contacte amb ella. Ex: Era davall un arbre.


11. I ara quina diferència hi ha entre:

a. He anat baix: Adverbi. Es refereix a un espai situat més avall que nosaltres.
b. He passejat avall: Adverbi. En direcció a un lloc més baix respecte d'un altre més alt.
c. M'he posat davall de la teulada: Preposició que s'usa igual que sota.