Determinants diversos

1. Són correctes les formes dels demostratius este i eixe? Són més correctes aquest, aquesta, aquests, aquestes? Sí són correctes.

• este/eixe són formes simples.

• aquest/a, aquests/es són formes reforçades amb el constituent aqu-.

Les dos formes són pròpies del valencià i resulten igualment vàlides. Però les formes simples són pròpies de la llengua oral, mentre que les reforçades s'utilitzen en registres escrits.

El valencià diferencia entre tres graus de proximitat en els demostratius: primer grau (a prop de l'emisor), segon grau (més próxim al receptor) i tercer grau (llunyania respecte als dos).  Les formes dels determinants demostratius són:

 2. Quina diferència d'ús hi ha entre les formes ma mare, la meua mare i la meva mare?

•  La meua mare (possesiu tònic, primera persona del singular femení)
• La meva mare ( idem).
• Ma mare (possesiu àton, primera persona del singular femení).  

Els primers són els que normalment s'utilitzen, i segons la regió dels parlants s'usa la meua o la meva. La tercera forma, és una forma antiga i s'usa concretament: 

• a) amb noms de parentiu (ascendents sobretot): mon pare, ma mare, sa mare, sa tia.
• b) Amb el sustantiu casa (ma casa, ta casa).
• c) Locució negativa en ma vida ( en sa vida, en ta vida).

RECORDEU:

• Les formes tòniques sempre porten l'article determinat quan precedeixen a un mot o tenen valor pronominal: la meua casa, és la meua, etc. Però si va darrere del mot no porta l'article: David és germà meu.
•  Les formes meva, teva, seva, etc. no són pròpies de l'estàndard valencià, però són admissibles. No n'hi ha que barrejar les dues possibilitats en el text (utilitzem meua o meva, pero mai les dues formes en el mateix text o discurs).

3. És correcte dir "dos amigues"? És equivalent del tot a "dues amigues"?

No és correcte dir dos amigues, perquè amigues es una paraula femenina, aleshores hem de dir dues amigues. 

Els numerals generalment són invariables, no obstant això, algunes formes tenen femení i masculí: un/una, dos/dues i cents/centes.

4. Recorda els ordinals dels números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 19, 20, 21, 30, 32, 40, 100, 1000.

1r/1a primer/a
2n/2a segon/a
3r/3a tercer/a
4t/4a quart/a

A partir del número cinc per a formar l'ordinal heu d'agafar el cardinal i la terminació -é per al masculí i -ena per al femení.

5 quinqué/quinquena
6 sisé/sisena
7 seté/setena
8 vuité o huité / vuitena o huitena
9 nové/novena
10 desé/ desena
11 onzé/onzena
12 dotzé/ dotzena
19 denové / denovena
20 vinté/vintena
21 vint-i-uné / vint-i-unena
30 trenté / trentena
32 trenta-i-dosé / trenta-i-dosena
40 quaranté/ quarantena
100 centé / centena
1000 milé / milena

5. Quina diferència hi ha entre prou i bastant? Posa'n un exemple.


 Ex.: Ana m'ha posat bastant arròs però no en tinc prou.

•  Bastant (determinant quantitatiu variable, tant per a masculí com a femení)---"en quantitat suficient"
• Prou (determinant quantitatiu invariable)---"en quantitat regular"

 6. És correcte dir "Estic tant content que no puc estudiar"? Per què?

No està bé. S'hauria d'escriure sense -t, perquè va davant d'un adejectiu: "estic tan content que no puc estudiar".

RECORDEU:

El determinant quantitatiu   tant/tanta/tants/tantes (det. quantitatiu variable), es redueix a la forma tan davant d'un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial. Exemples:

•  Em fa por quan vas tan de pressa amb el cotxe nou.
• T'estime tant.

7. Quina de les opcions és incorrecta? a) Els demés se'n van anar. b) Els altres se'n van anar. c) La resta se'n van anar.
La opció a) és incorrecta 

RECORDEU:

Aneu amb compte amb l’ús del barbarisme el / la / els / les demés. Heu d’usar formes com ara: els altres, els restants, etc. o, en un ús genèric, la resta. Per exemple: Solament van aprovar l’examen tres persones, la resta (els altres) no el van aprovar.

8. Explica la diferència entre gens i cap quan modifiquen un nom. Posa'n exemples.

Gens i cap són determinants i van acompanyats d’un substantiu. Gens portarà substantius que facen referència a quantitats no comptables (pa, aigua, farina, llet, calor, fred...) i cap en portarà referits a quantitats comptables (cadires, taules, persones...). 

• Ahir no va fer gens de fred.

• No tinc cap jersei blau.

Recordeu que aquestes formes apareixen en frases condicionals, interrogatives i dubitatives en sentit positiu, i també en frases negatives amb valor negatiu.

• Si tens cap problema no dubtes a fer-me’l saber.

 9. Explica la diferència entre gens i res, quan modifiquen un verb. Posa'n exemples. 

No confondre el pronom res i el quantitatiu gens.

• Júlia no estudia gens (perquè és una mandrosa).

• Júlia no estudia res (perquè no es dedica a l’estudi).

Res és un pronom indefinit i, per tant, no pot anar amb cap sustantiu. Res significa "cap cosa" i va referit a coses.

 10. Dóna una regla senzilla per a saber quan s'utilitza cadascun i quan s'utilitza cadascú.

Cadascú (o cada u) és un pronom, és invariable i fa referència a tota persona, sense cap limitació. Cadascun, cadascuna, fan referència a una persona o cosa que pertany a un col·lectiu determinat.

• Cal prendre fruita tots els dies, però cadascú que menge el que vulga.

• Cadascun dels presents en aquesta sala haurà d’exposar el que pensa.