Els pronoms febles (I, qüestions formals)

1. Per què diem que hi ha un grup de pronoms són "febles". Tria la resposta correcta:

a. Perquè no tenen capacitat per a expressar el mateix que expressaria un nom o un sintagma.
b. Perquè equivalen a un nom o a un sintagma nominal.
c. Perquè formen una unitat prosòdica amb al verb (no tenen accent propi) i, per això, van al seu costat.
d. Perquè substituexien complements que ja han aparegut en el discurs per a evitar repeticions.
e. Perquè no signifiquen res.

2. Escriu les regles que serveixen per a saber quan un pronom es col·loca davant o darrere d'un verb. Posa un exemple de cada (canvia els que hi ha en el Manual).

Un pronom es col·loca darrere del verb quan aquest és INFINITIU, GERUNDI o IMPERATIU. En la resta de temps verbals col·loquem els febles davant del verb.

·         Has fet el sopar? Estic fent-lo ara mateix  GERUNDI

·         Cal que estudiem això? És clar, hem d’estudiar-ho tot  INFINITIU

·         T’has pentinat ja? No? Doncs, pentina’t  IMPERATIU

3. Per què diem que els verbs queixar-se, penedir-se, anar-se’n o equivocar-se, són verbs pronominals? Podries posar un o dos exemples més, de verbs pronominals?

Perquè sempre s’usen amb el pronom reflexiu de la persona que executa l’acció o la patix.

·         Tornar-se’n

·         Aprimar-se

4. Recorda: caure i saber són verbs pronominals? Però podrien dur algun pronom feble amb alguna funció? Posa algun exemple en què caure i saber tenen un pronom feble. 

No ho són.

Sí, podrien dur algun pronom feble amb alguna funció.

La xiqueta ha caigut a terra; m’imaginava que hi cauria. CC de lloc

Saps què ha passat? Sí, sí que ho sé CD

5. Digues quines és correcta (n'hi ha una en cada bloc):

a. Davant de verb sempre s'escriu el pronom feble separat del verb: em diuen, em agafen
b. Davant del verb sempre s'escriu el pronom feble separat del verb amb un apòstrof: m'diuen, m'agafen.
c. Davant del verb sempre s'escriu el pronom feble separat del verb amb un guionet: em-diuen, m-agafen.
d. Davant del verb s'escriu el pronom feble separat del verb sempre que no s'hi puga apostrofar perquè comence per vocal: em diuen, m'agafen.
e. Davant del verb s'escriu el pronom feble separat del verb sempre amb un guionet que no s'hi puga apostrofar perquè comence per vocal: em-diuen, m'agafen.
f. Darrere de verb sempre s'escriu el pronom feble separat del verb: donar me, torna me
g. Darrere del verb s'escriu el pronom feble separat del verb sempre que no s'hi puga apostrofar perquè acabe per vocal: donar me, torna'm
h. Darrere del verb s'escriu el pronom feble separat del verb amb un guionet sempre que no s'hi puga apostrofar perquè acabe per vocal: donar-me, torna'm.
i. Darrere del verb sempre s'escriu el pronom feble separat del verb amb un guionet: donar-me, torna-me.
j. Darrere del verb sempre s'escriu el pronom feble separat del verb amb un apòstrof: donar'm, torna'm

6. Amb els pronoms febles LI, HO, LES, HI, VOS no has de tindre problemes d'apostrofació. Per què?

Perquè no apostrofen mai, ni davant ni darrere del verb.

Escriu un exemple de cada pronom seguint aquest model:

a. Davant verb començat per consonant: Li dóna un llibre
b. Davant verb començat per vocal: Li arriba l'olor
c. Darrere verb acabat per consonant: Ha de donar-li un regal
d. Darrere verb acabat per vocal: Regala-li un llapis

a. Davant verb començat per consonant. Ho sap tot
b. Davant verb començat per vocal: Ho ha fet hui
c. Darrere verb acabat per consonant: Ha de contar-ho al mestre
d. Darrere verb acabat per vocal: Explica-ho en la reunió

a. Davant verb començat per consonant: Les regalà a ma mare
b. Davant verb començat per vocal: Les ha contades a les seues amigues
c. Darrere verb acabat per consonant: Cal fer-les demà
d. Darrere verb acabat per vocal: Explica-les ràpidament

a. Davant verb començat per consonant: Hi deixà l’abric
b. Davant verb començat per vocal: Hi acobla les peces
c. Darrere verb acabat per consonant: Cal deixar-hi això
d. Darrere verb acabat per vocal: Compra-hi el llibre

a. Davant verb començat per consonant: Vos parla de tot

b. Davant verb començat per vocal: Vos explicarà el problema
c. Darrere verb acabat per consonant: Heu de rentar-vos les dents
d. Darrere verb acabat per vocal: Cal entendre-vos si es vol avançar en el tema



7. Amb els pronoms febles EM, ET, ES, EN, EL has d'anar molt alerta i mirar com comença o com acaba el verb. Per què?

Perquè apostrofen amb els verbs que comencen i acaben per vocal.

Escriu un exemple de cada pronom seguint aquest model:

a. Davant verb començat per consonant: Em dóna un llibre
b. Davant verb començat per vocal: M'arriba l'olor
c. Darrere verb acabat per consonant: Ha de donar-me un regal
d. Darrere verb acabat per vocal: Regala'm un llapis

a. Davant verb començat per consonant: Et regala un llibre
b. Davant verb començat per vocal: T’ha comprat un abric
c. Darrere verb acabat per consonant: Ha de demanar-te un favor
d. Darrere verb acabat per vocal: Entrena’t més

a. Davant verb començat per consonant: Es comprà una moto
b. Davant verb començat per vocal: S’ha rigut de tu
c. Darrere verb acabat per consonant: Cal llevar-se l’abric
d. Darrere verb acabat per vocal: No volen veure’s

a. Davant verb començat per consonant: En té un
b. Davant verb començat per vocal: N’hi ha dos
c. Darrere verb acabat per consonant: Parlem-ne
d. Darrere verb acabat per vocal: Vull contar-ne tres

a. Davant verb començat per consonant: El va trobar ahir

 b. Davant verb començat per vocal: L’he convençut
c. Darrere verb acabat per consonant: Cal contar-lo
d. Darrere verb acabat per vocal: Estudia’l aquest vesprada



8. Amb els pronoms febles ELS i ENS has d'anar alerta només darrere del verb. Per què?

Perquè és quan apostrofen si el verb acaba en vocal.

Escriu un exemple de cada pronom seguint aquest model (posa dos exemples amb ELS, un per a referir-se a "els llibres" i un altre per a referir se "als xiquets"):

a. Davant verb començat per consonant: Ens dóna un llibre
b. Davant verb començat per vocal: Ens arriba l'olor
c. Darrere verb acabat per consonant: Ha de donar-nos un regal
d. Darrere verb acabat per vocal: Regala'ns un llapis

a. Davant verb començat per consonant: Els deixà a Pere i a Manel
b. Davant verb començat per vocal: Els ha comprats a la botiga del cantó
c. Darrere verb acabat per consonant: He de folrar-los
d. Darrere verb acabat per vocal: Compra’ls per a l’escola

a. Davant verb començat per consonant: Els compra llepolies
b. Davant verb començat per vocal: Els ha deixat la moto
c. Darrere verb acabat per consonant: Cal contar-los un conte
d. Darrere verb acabat per vocal: Regala’ls això

9. El pronom feble LA pràcticament no planteja problemes formals a l'hora de combinar-se amb un verb. En quin cas s'apostrofa? Posa exemples seguint els models anteriors amb el pronom LA.

El pronom LA només s’apostrofa si comença el verb per vocal i que aquesta no siga ni la vocal “i” ni la vocal “u” àtona: Jo no la utilitze.

a. Davant verb començat per consonant: La va veure dijous
b. Davant verb començat per vocal: L’ha comprada al mercat
c. Darrere verb acabat per consonant: Cal explicar-la als alumnes
d. Darrere verb acabat per vocal: Regala-la a les veïnes

10. Practiquem ara el paradigma dels verbs pronominals. Escriu les formes que et suggerim d'aquests quatre verbs. Segueix l'exemple: queixar-se, penedir-se, anar-se’n o equivocar-se

Infinitiu: queixar-se
Gerundi: queixant-se
Present d'indicatiu: em queixe, et queixes es queixa, ens queixem, vos queixeu, es queixen
Imperfet d'indicatiu: em queixava, et queixaves, es queixava, ens queixàvem, vos queixàveu, es queixaven
Futur simple: em queixaré, et queixaràs, es queixarà, ens queixarem, vos queixareu, es queixaran
Present de subjuntiu: em queixe, et queixes, es queixe, ens queixem, vos queixeu, es queixen
Imperfet de subjuntiu: em queixara, et queixares, es queixara, ens queixàrem, vos queixàreu, es queixaren

Imperatiu: queixa't tu, queixe's vosté, queixem-nos nosaltres, queixeu-vos vosaltres, queixen-se vostés.

Infinitiu: penedir-se
Gerundi: penedint-se
Present d'indicatiu: em penedisc, et penedixes, es penedix, ens penedim, us penediu, es penedixen.
Imperfet d'indicatiu: em penedia, et penedies, es penedia, ens penedíem, us penedíeu, es penedien
Futur simple: em penediré, et penediràs, es penedirà, ens penedirem, us penedireu, es penediran
Present de subjuntiu: em penedisca, et penedisques, es penedisca, ens penedim, us penediu, es penedisquen
Imperfet de subjuntiu: em penedira, et penedires, es penedira, ens penedírem, us penedíreu, es penediren

Imperatiu:  penedix-te, tu penedisca’s, vosté penedim-nos, nosaltres penediu-vos, vosaltres penedisquen-se, vostés

Infinitiu: anar-se'n
Gerundi: anant-se’n
Present d'indicatiu: me’n vaig, te’n vas, se’n va, ens n’anem, us n’aneu, se’n van
Imperfet d'indicatiu: me n’anava, te n’anaves, se n’anava, ens n’anàvem, us n’anàveu, se n’anaven.
Futur simple: me n’aniré, te n’aniràs, se n’anirà, ens n’anirem, us n’anireu, se n’aniran
Present de subjuntiu: me’n vaja, te’n vages, se’n vaja, ens n’anem, us n’aneu, se’n vagen
Imperfet de subjuntiu: me n’anara, te n’anares, se n’anara, ens n’anàrem, us n’anàreu, se n’anaren

Imperatiu: vés-te’n, tu  vaja-se’n, vosté  anem-nos-en, nosaltres  aneu-vos-en, vosaltres vagen-se’n, vostés

Infinitiu: equivocar-se
Gerundi: equivocant-se
Present d'indicatiu: m’equivoque, t’equivoques, s’equivoca, ens equivoquem, us equivoqueu, s’equivoquen
Imperfet d'indicatiu: m’equivocava, t’equivocaves, s’equivocava, ens equivocàvem, us equivocàveu, s’equivocaven
Futur simple: m’equivocaré, t’equivocaràs, s’equivocarà, ens equivocarem, us equivocareu, s’equivocaran.
Present de subjuntiu: m’equivoque, t’equivoques, s’equivoque, ens  equivoquem, us equivoqueu, s’equivoquen

Imperfet de subjuntiu: m’equivocara, t’equivocares, s’equivocara, ens equivocàrem, us equivocàreu, s’equivocaren

Imperatiu: equivoca’t, tu   equivoque’s, vosté  equivoquem-nos, nosaltres     equivoqueu-vos, vosaltres    equivoquen-se, vostés


SERGIO BALLESTER AMORÓS