- Les paraules, segons la posició de la vocal tònica, poden ser... Explica cada cas.
- Agudes: la síl·laba tònica és l’última. Per exemple anell, cosí, nebot...
- Planes: la síl·laba tònica és la penúltima. Per exemple cérvol, antiga, demana...
- Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Per exemple història, fórmula, ciència...
- Digues dos regles per a conèixer alguns dels contextos en què la e és oberta.
- Davant de l, l·l, rr, r: guerra, terra, obert...
- Els mots acabats en aquestes terminacions: -ecte, -ecta, -epte, -epta.
- Quan la següent síl·laba està conté i/u, excepte església, sépia, séquia.
- Fes el mateix per a la o oberta.
- Quan en castellà apareix UE, en valencià és una O oberta.
- Després de L o R + Consonant.
- Davant i/u, o de síl·laba que conté i/u: bou, ou, boina...
- S'accentua café o cafè?
Justifica la resposta.
S’accepten els dos
tipus, ja que alguns dialectes fan l’accent obert i d’altres tancat. En el cas del valencià s'escriu "café"
- Escriu tres paraules que tinguen accent en una síl·laba diferent al castellà.
- Són agudes: futbol, oboè, xandall.
- Són planes: acne, atmosfera, tèxtil, medul·la.
- Són esdrúixoles: etiòpia, diòptria, període.
- Què és l'accent diacrític?
Posa'n tres exemples.
Hi ha determinades
paraules que porten accent encara que no segueixen les regles d’accentuació.
L’accent diacrític serveix per a distingir unes paraules d’unes altres que
s’escriuen igual, però tenen significats diferents.
Per exemple:
Bé (Adverbi,
conjunció, interjecció) – Be (nom de la lletra o d'una ovella)
Déu (nom masculí) –
Deu (numeral o verb deure)
Mà (Terminació del
braç) – Ma (Possessiu àton)
- Escriu tres frases on aparega la
paraula "què" amb accent, i una altra amb "que" sense
accent.
-
Què
m’has dit que vols?
-
Vols que parlem de què
és el que està passant?
-
El dia que vingues
parlarem, no sabem què estudies.
- Per a què serveix la dièresi en la
paraula "llengües"?
La paraula
“llengües” porta dièresi en la U, per a marcar que es pronuncia. Sempre porta
dièresi en els dígrafs: Qüe, qüi, güe, güi.
- Per què no porta dièresi la paraula
"reduíem" i, en canvi, sí que en porta la paraula "reduïa"?
Tant l’accent com
la dièresi serveix per a indicar que no hi ha diftong. A “reduíem” es
pot posar l’accent per que segueix les regles d’accentuació (es plana i acaba
en consonant), en canvi a “reduïa” s’ha de posar la dièresi per mostrar el hiat.
- Posa dos exemples d'estalvi de
dièresi.
Alguns verbs no
porten dièresi ni a l’infinitiu ni al gerundi, només al participi. Per exemple:
Produir, produint, produït.
Traduir, traduint, traduït.
Revisa:
ResponEliminaSépia i séquia són excepcions de l'obertura de la e, per tant, no les accentues amb e oberta.
Però en l'àmbit valencià, es prefereix "café".
"Però" no és el millor exemple per contrastar castellà-català pel que fa a la posició de l'accent. Recorda que aquest mot es pronuncia habitualment [pero], a pesar que s'escriu "però". Busca un altra paraula que exemplifique millor el cas.
Dir que "be" és "nom masculí" mareja un poc si no dius què significa. Què significa?
Recorda que aquest tipus de dièresi no serveix "per a trencar el diftong" sinó que indica que no hi ha diftong. No és que el trenque, sinó que ho mostra (raïm té dos síl·labes i la dièresi indica que la força de veu recau sobre la segona, per això no forma difong)
Vistiplau!