Reflexions

Aquest blog és dels alumnes de l'assignatura de Llengua Catalana II per a l'Educació Infantil. Volem compartir les reflexions que fem a classe sobre aspectes que ens interessen i que estiguen relacionats amb els objectius de l'assignatura.

Entreu al nostre grup privat de facebook. Demaneu-hi accés a través d'aquest enllaç.

Reflexió: Les noves tecnologies

En el següent text seran exposats els avantatges i inconvenients d’utilitzar les noves tecnologies als centres escolars. Les TIC i la seua utilització com a recurs educatiu, han tingut des del primer dia, detractors i amants per parts iguals. Mentre una part dels docents han vist complits els seus somnis tenint aquesta ajuda a les seues classes, l’altra banda de mestres, viu un malson.

Primerament, l’aparició de les TIC a les classes ha suposat una verdadera revolució. Hi ha diverses raons però, totes giren al voltant d’una idea principal: la facilitat. Faciliten l’ensenyament i l’aprenentatge.

D'una banda, les noves tecnologies han facilitat l’aprenentatge perquè hui en dia els mestres i les mestres només han de cercar amb paraules clau el tema principal de tot allò que volen ensenyar i Google respon a tots els seus desitjos. Hi ha materials audiovisuals, vídeos, explicacions de com fer materials... Una verdadera mina d’or.

Des del meu punt de vista, és un avantatge sobretot en les relacions interpersonals dels mestres perquè s’ha creat una xarxa educativa informal on tots s’ajuden i on podem posar en pràctica el principal objectiu dels mestres: formar persones cooperatives i empàtiques. Qui no s’ha trobat en la situació de no saber què fer a la seua classe? Una vegada saps com se sent un docent desesperat, tu també penses en col·laborar perquè podem eixir dels seus problemes creatius.

D'altra, la flexibilitat de les TIC permeten als/a les docents individualitzar (més si cap) els aprenentatges. Des del meu punt de vista com a alumna de Pedagogia Terapèutica, les noves tecnologies ajuden als/les alumnes amb alguna discapacitat, per exemple, la paràlisi cerebral. Gràcies a les Pantalles Digitals Interactives, aquests alumnes poden expressar-se utilitzant un sistema de comunicació, per exemple, amb pictogrames.

En segon lloc, hem de relatar l’altra cara de la moneda: els inconvenients. Podríem dir que “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. Els docents hem d’aprendre, primer, com podem utilitzar-les. Pel que fa a les relacions, la societat (en aquest cas, adults/es i adolescents) està utilitzant malament les tecnologies per a, per exemple, insultar o agredir altres persones. Al col.legi pot passar (i passen) situacions similars entre iguals. Pel que fa als aprenentatges, mai han de substituir coses tan importants com el joc en grup. Hi ha molts casos (i cada vegada més) de xiquets i xiquetes totalment dependents dels aparells electrònics. A classe i a cassa, no saben jugar amb la resta ni volen o no poden, per exemple, menjar sense estar usant el mòbil.

Com a conclusió, hem de dir que, com tot en aquesta vida, cal tindre una balança. Com a docents, podem utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball sense perdre la nostra essència com les persones creatives que som. Com a persones hem d’ensenyar als xiquets i a les xiquetes a utilitzar-les i mai substituir parts fonamentals de la nostra vida, pels aparells electrònics. 

Sabem els i les mestres fer un bon ús de les TIC a l'aula d'infantil?

Actualment els infants són natius tecnològics, saben controlar tauletes tàctils, telèfons mòbils i els diversos aparells que ens ofereix el mercat. Desenvolupen les seues eines tecnològiques de manera quasi autònoma i sense llegir juguen i utilitzen aplicacions.

Els i les mestres, no vam nàixer amb les condicions que ho han fet els xiquets i xiquetes actuals, no obstant això, en el dia a dia, i des de fa un temps ja, utilitzem aparells tecnològics.

Però, ara bé, això vol dir que els sabem introduir a l’aula? Els sabem presentar d’una manera enriquidora i motivadora al nostre alumnat?

La majoria de les aules d’escoles públiques del nostre país i de la nostra comunitat disposen d’una pissarra digital i d’un ordinador equipat amb altaveus. Aquests recursos se solen utilitzar per posar continguts audiovisuals, per a pintar en la pissarra digital o per a realitzar simples jocs d’arrossegar objectes, números o lletres d’un lloc a un altre.

I, si veiem que ens hem estancat a l’hora d’utilitzar les TIC, sabem els mestres si hi ha altres recursos tecnològics que puguem portar a l’aula? La resposta és que la majoria dels mestres no tenen la formació suficient per a de saber buscar, utilitzar, crear o aconseguir altres tipus de recursos o activitats que incloguen les TIC.

És per això que fa falta més formació tant per als docents que ja exercissen a les aules com per l’alumnat universitari. Únicament hem tingut una assignatura de TIC que fer en el nostre grau.  S’ha quedat curta, ja que els continguts no els vam poder treballar amb tota la intensitat que es deu per a poder aprofitar els recursos TIC a les aules.

Finalment, he de dir que potser hi ha docents que opinen que no tenen recursos per desenvolupar les TIC d’altra manera. Bé, els centres poden invertir en materials al començament i durant el curs, doncs, podem reservar certa part dels diners per aconseguir joguets interactius com el ratolí robot, que, de manera lúdica ajuda a treballar l’orientació espacial i la lògicomatemàtica:

A més, podem crear les nostres pròpies aplicacions amb el programa de pissarres digitals Smart. També podem cercar altres comunitats escolars per tal de comunicar-nos amb elles per Skype o altres mitjans socials, sempre amb el permís de les famílies. Podem veure, i ensenyar a l’alumnat que en tot el món hi ha xiquets que aprenen de diferent manera. I podem també crear històries amb aplicacions de contes interactius en els que, segons les pautes que vages donat, aquestes poden tindre un transcurs diferent.

En conclusió, cal dir que, com a futurs i futures mestres, hem de formar-nos, cercar recursos, provar-los, veure si funcionen i oferir-los a aquells companys que vegem perduts en el món de les TIC. Així, podrem fer de les TIC un recurs amb molt de potencial.

Les TIC i el seu ús en l´Educació Infantil (Pablo Poveda)

LES TIC I EL SEU ÚS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Per tal de començar a parlar de les noves tecnologies i del seu impacte en l’àmbit de l’Educació Infantil, abans caldria definir les TIC. Les tecnologies de la informació i la comunicació són considerades la innovació educativa del present segle. Aquestes permeten tant als professors com als alumnes participar en canvis realitzats a l’aula mitjançant l’ús de les noves tecnologies i de plantejar un nou procés en el model d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat. Aquesta inclusió és relativament beneficiosa a l’escola, tot i que de seguida s’exposaran avantatges i desavantatges diverses que poden comportar aquestes innovacions a l’Educació Infantil.

D’una banda, la introducció d’elements tecnològics a l’Educació Infantil és rellevant si es tenen en compte els pilars bàsics de què es composen les propostes educatives del nivell, com són els jocs, el llenguatge i la socialització. Quant als avantatges, es poden reforçar altres àrees i capacitats amb l’ús de les TIC, com l’interés per la matèria, la motivació, l’aprenentatge cooperatiu, les millores de les competències d’expressió i creativitat i, fins i tot, la recerca de vídeos musicals per fer que els més menuts paren atenció a allò que estan veient i escoltant.

D’altra banda, el fet d’inserir les TIC a l’Educació Infantil considera aspectes negatius en el model d’ensenyament i aprenentatge. Els desavantatges d’un ús incorrecte de l’Internet són nombroses: les distraccions, la pèrdua de temps, les informacions no contrastades, els aprenentatges incomplets i gens pràctics, però sobretot la dependència de les pàgines webs si es fa un ús excessiu de les tecnologies.

En conclusió, cal assenyalar que el present segle exigeix canvis en el món educatiu, i els professionals de l’educació (és a dir, nosaltres, els docents), hem d’aprofitar-nos d’aquesta innovació tecnològica. El fet de fer classe i de garantir una educació correcta per als més menuts és essencial perquè es formen com a persones en l’avenir. A més a més, l’educació té moltes raons per tal d’aprofitar les possibilitats que les TIC donen als professors. Cal veure les tecnologies com una ajuda, no com una substitució de l’ensenyament general, sinó com un suport per fer que l’alumne treballe i es motive juntament amb els seus companys. Finalment, si es fa un bon ús de les TIC, es pot aconseguir plantejar l’educació com un procés de col·laboració entre alumnes i professors, i millorar el món educatiu.

L'ús de les noves tecnologies a l'escola. (Laura Guedea Guijarro)

Les noves tecnologies, emprades correctament a l'escola, son una ferramenta didàctica fonamental per avançar en la millora dels processos educatius. Las tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) cada dia estan guanyant més terreny i s'utilitzen per a tot en la vida, especialment per a la comunicació i l'aprenentatge.

L'educació, entre altres coses, ha de servir per a formar els xiquets com a futurs ciutadans capaços de viure en una societat amb unes característiques pròpies. I la societat actual, es caracteritza precisament, per l'avanç tecnològic i pel fet de estar tot informatitzat. Per tant, és obvi que hem de formar als xiquets en noves tecnologies. Però no ha de ser només una matèria de formació. La part més interesant de treballar les noves tecnologies en l'aula és, sobretot, la seua funció com a ferramenta d'aprenentatge. I més quan parlem de la etapa de Educació Infantil.

En aquesta etapa, és molt important que els alumnes estiguen motivats per a que es produïsca l'aprenentatge. I l'ús de noves tecnologies motiva moltíssim al xiquets. Està comprovat que quan un xiquet està motivat, vol aprendre, presta atenció i adquireix els aprenentatges amb més facilitat. Per exemple, la pissarra digital interactiva (PDI), és un recurs que permet al xiquet interactuar en un format de joc, on es poden treballar tot tipus de coneixements i destreses. En el meu període de pràctiques, vaig veure com és un dels recursos de l'aula que més crida la atenció del xiquets. De fet, per a ells, és quasi com un premi eixir a la pissarra digital a fer exercicis.

En la xarxa tenim una multitud de possibilitats d'aplicacions amb tot tipus de materials de treball per a traballar amb la PDI. Però no totes són adecuades. Hem de fer una selecció d'aquelles que tinguen aquestes característiques:

•        Format cridaner i visualment atractiu (música, estructura, temàtica)

•        Funcionament i navegació fluida

•        Adecuació i adaptació als contigunts curriculars

•        Intuïtiu

•        Divertit

•        Senyalització de l'encert i l'error

No obstant això, no hem d'oblidar que els xiquets en aquesta etapa, estan desenrotllant algunes estructures bàsiques molt importants, com el seu esquema corporal, l'equilibri o l'orientació espacial, i que necessiten del moviment per a ser assolides. Per tant, s'ha d'evitar que el xiquet passe moltes hores assentat tocant una pantalla.

En conclusió, les noves tecnologies tenen una gran potencialitat que hem d'aprofitar com a mestres en el procés d'aprenentatge, però sempre hem de fer un ús racional d'aquestes.

Laura Guedea Guijarro.

REFLEXIÓ. María Vañó Gisbert

LES NOVES TECNOLOGIES

Les noves tecnologies en l’actualitat s’han desenvolupat aquests últims anys molt ràpid, està clar que l’avanç d’estes és necessari al nostre món, perquè dia a dia ens ajuden d’una manera o d’altra a fer-nos més útil la vida, ajudant-nos en el treball, a l’escola, al servei de la nostra comunitat...

 Gràcies a la seua evolució, ens ajuda a viure amb una comoditat que anteriorment no teníem. La qüestió és fins a quin punt ens beneficien les noves tecnologies.

Respecte a l’àmbit de l’educació, les noves tecnologies per a nosaltres ens han causat més avantatges que inconvenients. Pense que gràcies a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, a avançat molt la comunicació, ha afavorit la forma de treballar, per exemple dels professor, ara està molt de moda que els professors tinguen blocs online a Internet, on expliquen com tracten a les seues classes els temaris, fan propostes d’activitats i això és una forma de ajudar-nos entre nosaltres comunicant-se per a millorar l’ensenyament dels nostres alumnes.

A més, pense que utilitzar les noves tecnologies a l’aula, és una manera de motivar a l’alumnat d’una forma més atractiva i divertida, com pot ser utilitzar una pissarra digital a classe per a fer una activitat, ajuda a traure el seu interès amb vídeos i animacions, fomentant la comprensió amb exercicis interactius. Per altra banda, la interactivitat que hi ha entre els propis alumnes augmenta i afavorís el seu procés d’ensenyament. Les TICs ajuden a la cooperació entre companys, per exemple, realitzant treballs, fent projectes, o tan sols contant experiències amb els companys o explicant-li com s’utilitza el programa o un nou joc nou. També desenvolupa la iniciativa de l’alumne i la imaginació augmentant el seu aprenentatge. En definitiva, des de l’escola utilitzen les tics com un recurs per a afavorir l’experimentació i manipulació, el treball amb grup, la creativitat...

Per altra banda, les desavantatges de la incorporació de les noves tecnologies en la societat, ha anat canviant els seus valors i conductes i per tant la seua cultura.

Les persones s'han transformat a causa de la seua incorporació en la vida diària fins a tal punt de preferir parlar a través d'alguna màquina, com és el mòbil, o les tablets en comptes de presencialment. Precisament, hem perdut part de la comunicació cara a cara, el que causa habitualment els malentesos entre les persones.

Per finalitzar, pense que, encara que la incorporació de les noves tecnologies ha millorat la forma de vida, no tot són avantatges, però ens han ajudat a millorar el nostre treball a les aules i augmentar el seu aprenentatge, sempre i quan fem un ús adequat de les noves tecnologies.

Reflexió - "Local i Universal" per Adolfo Hernández

En l’actualitat vivim en un món connectat, on compartim llengües, religions, polítiques, art, arquitectura, literatura, cuina, música, i sobretot festes i tradicions. Això fa que les tradicions de la nostra terra es queden al marge, ja que pensem que són inferiors, perquè les altres estan massificades per tot el món a causa de la creença d'una cultura general.

La societat ha augmentat la seua consciència sobre la diversitat cultural, però per altra banda tendim a fer única la cultura “dominant”. Però com diu Vicent Baydal al seu blog, no tenim complex d’inferioritat, ja que també o fan en molts països, sinó que estem en un procés continu de definició de la nostra cultura, i per altra banda no tots considerem els mateixos factors com a propis valencians i això fa que no tinguen un impuls col·lectiu.

En el nostre territori hi ha moltes tradicions amb les quals convivim diàriament i que hem “normalitzat” tant que ja ni es veuen, i apareixen “noves” tradicions (noves per a nosaltres, però no d'on venen) que envaeixen la nostra terra. Com a mestres hem d'apropar als alumnes a la nostra cultura més propera. Ja no la cultura, ni les tradicions sinó les coses més comunes del nostre dia a dia, per exemple de coses que veiem cada dia a classe com taules, cadires, tisores, safates, tovalloles, punxons, etcètera.

A tall de conclusió, pense que duríem fomentar més les nostres característiques que es fan únics com a poble i com a cultura, però tampoc hem de deixar de banda eixes cultures que ens aborden dia a dia. Crec que hi ha lloc per a tot però sense oblidar-nos del context més directe en el que vivim, i més fomentar tots els aspectes més propers de les nostres tradicions i cultura als alumnes i en segon pla treballar les altres cultures i tradicions.

NOVES TECNOLOGIES: AVANTATGES I DESAVANTATGES A L’EDUCACIÓ

L’educació en sí mateixa, té com a objectiu donar respostes a les necessitats de la societat. Aquesta ha canviat i com a element innovador ens trau les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (TIC’s). Però, quines repercussions tindrà l’adaptació de l’escola cap aquesta novetat?

En primer lloc, com a avantatges, detecte que el treball amb les TIC’s crea una nova motivació cap a l’aprenentatge, ja que s’incorpora com una forma de treball diferent a la tradicional, presentant els continguts de forma atractiva i possibilitant més treballs d’investigació de forma senzilla (amb la recerca a internet d’informació i d’imatges...) Això també es pot traduir en una estimulació de la reflexió i augment de l’activitat cognitiva (creació d’hipòtesis, argumentació...), fent que els alumnes siguen els protagonistes del seu aprenentatge (paper actiu).

A més, ens ofereixen una interacció continua, facilitant un feedback instantani amb l’alumnat, el qual pot conèixer al moment els seus errors. Per a mi, aquest feedback és molt eficaç i permet l’aprenentatge de forma instantània.

També podem accedir a elles ràpidament i amb la possibilitat d’emetre la informació cercada en qualsevol moment de la jornada escolar, i ens facilita adaptar-nos a les característiques i nivells d’aprenentatge de l’alumnat (ja que ofereixen jocs amb nivells, buscadors oberts als interessos dels xiquets...) i això, personalment, el tradueix com un progrés cap a l’atenció a la diversitat.

En segon lloc, com a desavantatges destaque que les TIC’s són cares i, a més, un problema habitual, és la dificultat d’utilització i la configuració d’aquests elements que detecten els i les mestres debut a la falta d’experiència i formació en aquets temes. I això, des de la meua perspectiva, desenvolupa perduda de temps a l’hora de fer activitats amb elles i distracció dels xiquets.

La utilització d’internet com a font de recursos, també posa en deteriorament altres fonts d’informació com enciclopèdies, diccionaris, i la manipulació d’elements. També pot ser una font d’ansietat per als xiquets perquè trobem massificada la informació i es difícil aplicar el filtre de qualitat.

Com a conclusió, m’agradaria fer aquesta reflexió, i es que, les TIC’s no s’han d’entendre com a un fi en sí mateixes, si no que són un medi que ens ajuda a aconseguir els nostres objectius curriculars i per a que funcionen hem de planificar, i no improvisar, així com fer un ús responsable i equilibrat, sense deixar de banda l’experimentació i manipulació d’elements reals a l’aula.

   Ángela Pérez Córdoba

Avantatges i desavantatges de les TIC a l’escola

El sector de les noves tecnologies no ha parat de créixer en els últims anys. La nostra societat i el nostres estil de vida ha canviat i, això irremeiablement ha afectat al àmbit educatiu. A l’actualitat, pràcticament a totes les classes hi ha, al menys un ordinador i moltes d’elles han canviat la pissarra convencional per una digital, però com afecten estos canvis a l’educació dels més menuts?

Per una banda, existeixen una sèrie d’avantatges que ens porten a pensar que utilitzar les TIC a l’escola millorarà l’aprenentatge dels xiquets. A través de les TIC, l’alumnat pot buscar qualsevol tipus d’informació el que afavorirà el seu aprenentatge autònom i el pensament crític, ja que són ells els que han de triar la informació que més convinga. Altra opció que ens permet l’ús de les TIC és l’aprenentatge a partir d’errors. El mestre, a partir de diferents plataformes, pot crear jocs interactius on l’alumnat puga triar diferents errors i siga el mateix programa el que els corregisca. D’aquesta forma, l’alumne pot conèixer els seus errors, corregir-los i aprendre’ls.

Per altra banda, també hi ha una sèrie de inconvenients que cal tindre’ls en compte a l’hora de posar en funcionament les TIC a l’aula. El primer inconvenient és la formació del professorat. Molts mestres intenten utilitzar les TIC a la seua aula sense adornar-se que no estan preparats per a utilitzar-les. Això fa que la classe es ralentitze i que l’alumnat acabe avorrit. També, cal dir que a internet hi ha moltíssima informació i moltes vegades esta no és adequada per al alumnat.

A més a més, hem de tindre en compte que l’ús excessiu pot crear addicció, causant problemes oculars i físics.

En conclusió, crec que és el mestre el que ha de prendre la decisió de si vol, o no vol, utilitzar les TIC en l’aula, però si ho fa ha d’estar format, ja que només d’aquesta forma es poden evitar els inconvenients citats anteriorment.

Alejandra Durà Sánchez

Local vs universal

Avui dia, vivim sota la pressió mediàtica de ser els millors i els més competents a les nostres tasques, de tindre cada vegada més formació, més títols, d’estar actualitzats sobre totes les noves tecnologies, tendències, modes, etc. Aquesta pressió també es percebeu als centres educatius on el professorat ha d’estar innovant a cada passa, fer coses que s’estan fent a altres països. Però... ens estem oblidant i substituint els nostres costums locals per altres més universals? És poder treballar conjuntament a l’escola? Aquest acte és bo o roí? 

Són moltes les preguntes que sorgeixen amb aquesta temàtica. És clar que s’han de conèixer diverses cultures, costums i tradicions diferents, d’aquesta manera ens enriquim d’altres països, obrim la ment per a crear un judici crític, aprenem a respectar altres cultures, així com, a les persones que la formen. Però, sempre hem de mantenir la nostra pròpia identitat cultural.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, s’han de treballar aquelles cultures i tradicions emmarcades dins del context cultural del centre. Per tant, està bé celebrar Halloween, el Pare Noel o Sant valentí a Espanya, però no hem d’oblidar els nostres avantpassats, les nostres tradicions i festivitats.

Al nostre país hi ha nombroses tradicions precioses que no han de desaparèixer mai. A Catalunya, es celebra el dia de Sant Jordi on es regalar una rosa i un llibre el 23 d’abril. La castanyera on es mengen castanyes, fruites confitades i moniatos. Al País Basc i Navarra l'olentzero que porta regals el dia de nadal. La mona que es menja a l’est d’Espanya per a simbolitzar que la quaresma ha terminat.

Com a conclusió, el fet de treballar altres cultures i costums no significa que pèrdues la teua identitat cultural, sinó que t’enriqueixes de totes elles. En l’equilibri està la solució, tot en la seua mesura és compatible, els elements locals poden conviure sense cap problema amb els universals. D’aquesta manera aprofitem els beneficis de cadascuna de les opcions (local i universal).

Temes locals.

Avui en dia, vivim en contacte amb tothom. Els nous recursos, siga mitjans de comunicació, el internet o els mòbils ens permet estar al corrent del que succeeix en ell. Convertint un món universal. Per aquest motiu, algunes cultures i festes s'han anat expandint per tot el món. Com per exemple, Halloween o pare Noel que avui en dia es celebren a tot el món. Ara bé, adquirir alguna celebració és positiu, però substituir-la per un altra és un error.

A l'escola, qui és l'encarregat de dir que festes es celebren?, les nacionals?, les provincials?, les americanes? Doncs les celebracions estan establides i és el mestre, l'encarregat de transmetre-les als alumnes. Ara bé, com a mestre no li podem donar la mateixa importància a totes per igual. És clar que les festes locals, ja ni provincial, hem de donar-li molta importància perquè mai desapareguen. L'escola i les famílies som els responsables de transmetre les festes, les cançons, els costums de generació en generació. Per exemple en Alcoi, ciutat de la Comunitat Valenciana, no celebren falles, ni fogueres... però si, moros i cristians, i un nadal diferent a totes les ciutats, on Gaspar és el rei negre, els pajes munten per les escales a les cases per a deixar els regals, el betlem de Tirisiti, una representació de titelles impossible no gaudir d'ella en aquestes dades. Totes aquestes celebracions hem de treballar-les a l'escola i no, per exemple el pare Noel, que no te ninguna influencia a la ciutat. Respecte a les festes nacionals, pense que hem de donar-li més importància, que fins ara a rebut, ja que moltes d'elles, els alumnes estan contens perquè no van a l'escola però realment no saben que estan celebrant.

Per tant, és important que cuidem les nostres festes, cultures, cançons, llengua. Hem de donar-li més importància, això que més o necessita, és a dir, això que està minoritzat, com són les cultures locals. Ara bé, no hi ha cap problema per celebrar festes d'altres països, ja que ens permet introduir-nos en altres cultures. Però sempre sense perjudicar les nostres cultures, festes...