Som científics i científiques!

El dia 24 d’abril van realitzar una activitat molt enriquidora, no només per a l’assignatura i el nostre aprenentatge del valencià, sinó per a la nostra vida docent. Ens van visitar les classes de 3, 4 i 5 anys d’un col.legi de Monòver, CEIP Mestre Ricardo Leal. Estàvem nerviosos i nervioses perquè era un moment molt important, havíem estat dues setmanes pensant i preparant un experiment per a fer amb ells. Sí, ens vam convertir en científics i científiques!

Nosaltres 4 (Daniela, Rocío, Pilar i jo) érem el Grup 8, el Grup dels Gatets i teníem a càrrec nostre 3 xiquets i 1 xiqueta (Blanca, Iker, Pablo i Diego). Vam aprendre què era i com fer una nebulosa. Una nebulosa és un núvol fet amb gas i pols, estan a l’espai i  són molt importants perquè en elles naixen les estreles i viuen les estreles que ja han desaparegut.

Es tracta d’un experiment molt fàcil i divertit amb el qual coneixem les nebuloses, practiquem la motricitat fina i aprenem vocabulari dels colors en valencià: groc, roig, verd i blau. Mentre féiem l’activitat sempre utilitzàvem la mateixa pregunta “Quin color vols ara?”. Generalment, responien en castellà. Per aquest motiu, nosaltres repetíem en valencià el color “Vols el color roig?” i, en algunes vegades, repetien el nom en valencià.

Qualsevol oportunitat és bona per a aprendre valencià i exercitar el seu ús. Podem aprendre nous coneixements sobre la ciència (en aquest cas sobre una part de l’espai) al mateix temps que exercitem l’ús del valencià. En aquest cas dols dels xiquets ja havíem tractat el tema de l’espai i l’univers a l’escola. No només responien bé a les preguntes sobre les nebuloses, sinó que ens contaven altres coneixements semblants.

L’any passat ja vam fer una activitat semblant en altra assignatura, encara que va ser sobre altre tema diferent. Des del meu punt de vista, és una experiència molt gratificant i divertida per a nosaltres perquè no tenim molt temps de pràctiques a l’escola. Hauríem d’invitar més als col.legis perquè pogueren gaudir de jornades com aquesta.

CLAUDIA LIZCANO VILLA

Sabem els i les mestres fer un bon ús de les TIC a l'aula d'infantil?

Actualment els infants són natius tecnològics, saben controlar tauletes tàctils, telèfons mòbils i els diversos aparells que ens ofereix el mercat. Desenvolupen les seues eines tecnològiques de manera quasi autònoma i sense llegir juguen i utilitzen aplicacions.

Els i les mestres, no vam nàixer amb les condicions que ho han fet els xiquets i xiquetes actuals, no obstant això, en el dia a dia, i des de fa un temps ja, utilitzem aparells tecnològics.

Però, ara bé, això vol dir que els sabem introduir a l’aula? Els sabem presentar d’una manera enriquidora i motivadora al nostre alumnat?

La majoria de les aules d’escoles públiques del nostre país i de la nostra comunitat disposen d’una pissarra digital i d’un ordinador equipat amb altaveus. Aquests recursos se solen utilitzar per posar continguts audiovisuals, per a pintar en la pissarra digital o per a realitzar simples jocs d’arrossegar objectes, números o lletres d’un lloc a un altre.

I, si veiem que ens hem estancat a l’hora d’utilitzar les TIC, sabem els mestres si hi ha altres recursos tecnològics que puguem portar a l’aula? La resposta és que la majoria dels mestres no tenen la formació suficient per a de saber buscar, utilitzar, crear o aconseguir altres tipus de recursos o activitats que incloguen les TIC.

És per això que fa falta més formació tant per als docents que ja exercissen a les aules com per l’alumnat universitari. Únicament hem tingut una assignatura de TIC que fer en el nostre grau.  S’ha quedat curta, ja que els continguts no els vam poder treballar amb tota la intensitat que es deu per a poder aprofitar els recursos TIC a les aules.

Finalment, he de dir que potser hi ha docents que opinen que no tenen recursos per desenvolupar les TIC d’altra manera. Bé, els centres poden invertir en materials al començament i durant el curs, doncs, podem reservar certa part dels diners per aconseguir joguets interactius com el ratolí robot, que, de manera lúdica ajuda a treballar l’orientació espacial i la lògicomatemàtica:

A més, podem crear les nostres pròpies aplicacions amb el programa de pissarres digitals Smart. També podem cercar altres comunitats escolars per tal de comunicar-nos amb elles per Skype o altres mitjans socials, sempre amb el permís de les famílies. Podem veure, i ensenyar a l’alumnat que en tot el món hi ha xiquets que aprenen de diferent manera. I podem també crear històries amb aplicacions de contes interactius en els que, segons les pautes que vages donat, aquestes poden tindre un transcurs diferent.

En conclusió, cal dir que, com a futurs i futures mestres, hem de formar-nos, cercar recursos, provar-los, veure si funcionen i oferir-los a aquells companys que vegem perduts en el món de les TIC. Així, podrem fer de les TIC un recurs amb molt de potencial.

CRÒNICA: Visita del col·legi de Monòver per Adolfo Hernández.

El passat 24 d'abril els/les alumnes de l'assignatura Llengua Catalana II, rebérem la visita dels infants d’un col·legi de Monòver. Amb els xiquets i les xiquetes es van realitzar tallers d'experiments científics.

 La classe es va dividir en xicotets grups, d’entre 3 a 4 xiquets i xiquetes de 3 i 5 anys, i nosaltres ens vam dividir segons el grup que pertanyem per a la resta de les pràctiques.  El nostre grup de xiquets i xiquetes estava compost per tres xiquetes (dos de quatre anys i una de cinc anys) i un xiquet (de tres anys) i érem el grup de les papallones.

El tema principal del nostre taller era els colors primaris i secundaris.  Amb motiu del grup de les papallones ens vam dibuixar una papallona al costat de l’ull i amb motiu dels experiments ens vam posar una jaqueta lligada a la cintura dels colors primaris: groc, blau i roig.

Abans de tot, vaig anar a arreplegar als xiquets i xiquetes l’estació l'autobús on arribaven, allí em vaig presentar i els vaig preguntar com es deien a cadascun, per a així trencar el gel. Ells i elles van arribar a la classe nerviosos  i els costava una mica comunicar-se’n amb nosaltres, però estaven molt emocionats i amb ganes de començar a fer els tallers. 

Primerament contarem la història “El monstre de colors” amb un àlbum il·lustrat amb imatges pop-up, així els vam introduir el tema dels colors relacionant-ho amb les emocions. Vam fer molta èmfasi en repetir els colors,  ja que l’objectiu principal era que aprengueren els colors primaris i els colors que obtenim els secundaris barrejant els primaris.

 Després realitzarem els 3 experiments. El primer d’ells consistia en mostrar les mescles dels colors primaris amb gots semiplens d’aigua amb pintura dels colors primaris units amb un tovalló de paper entre els gots perquè es barregen en el got d’en mig que únicament tenia aigua. Com tardava una miqueta el van deixar a part i férem el següent experiment.

El segon experiment consistia a fer una botella de la calma també amb els colors primaris. Per a fer-la vam posar aigua, gomina/fixador, purpurina dels colors primaris i estreles multicolors. En acabar aquest experiment vam revisar els resultats del primer experiment, on els xiquets es van adonar que els colors s’havien barrejat.

Per a concloure, realitzarem un experiment que englobava tot l'aprés als altres,  una “màquina” amb la qual es podien barrejar colors amb llum. Ells i elles havien d’anar a agafar dos cercles cadascú/una per a fer les combinacions.

Finalment els donarem un títol que els “acreditava” com autèntics científics i també els donarem a cadascú/una la seua botella de la calma.

En definitiva, pense que aquesta activitat ha sigut una de les més enriquidores, ja que hem pogut fer com si fos una classe de valencià però des d'altre punt de vista, pense que s'hauria de fer en altres assignatures per a poder aprendre realment a treballar amb xiquets i xiquetes de veritat.

Per últim ací us deixe el vídeo que vam gravar durant les activitats:  

Visita d'alumnat d'Educació Infantil. Fem experiments amb Les Fruitis! Andrea Prats Noales

L'alumnat d'Educació Infantil de 3 a 5 anys d'una escola de Monòver va visitar la Universitat d'Alacant el dia 24 d'abril. L'alumnat de l'assignatura Llengua Catalana II va rebre als infants i els van portar a l'aula polivalent, on els esperava molta diversió i experiments divertits. Així, L'alumnat de la universitat va formar equips per a dur a terme els experiments amb l'alumnat. Cada equip universitari tenia assignat un grup d'uns 4 alumnes infants. 

El nostre equip, anomenat Les Fruitis, estava compost per les alumnes:

• Lorena Escudero Gil.
• Elena Moreno Más.
• Mª Lourdes Morga Nacario. 
• Andrea Prats Noales.

Els infants que ens van adjudicar a nosaltres, per a dur a terme els experiments, van ser 4. Van anar a rebre'ls dues companyes fora de la universitat. Mentrestant, altra companya i jo preparàvem tots els materials per a fer els experiments.

Estàvem nervioses per la seua arribada, ja que no sabíem com reaccionarien perquè érem totals desconegudes per a ells. No obstant això, encara que al començament estaven desorientats, de seguida es van soltar i van interactuar amb nosaltres. Els vam explicar la situació que teníem, que érem científiques i els vam demanar ajuda per a fer els experiments. 

En primer lloc, vam realitzar l'experiment ''Experimentant amb la gravetat''. Van haver de crear un petit paracaigudes amb paper Pinotxo, amb fils i clips. Cadascú va fer el seu. Quan el van terminar el van llançar i van veure com descendien a poc a poc. 

Segonament vam realitzar l'experiment anomenat ''Barrejant, Barrejant. Què passarà? En aquest experiment vam treballar les densitats de diferents substàncies en estat fluït. Van veure la separació per colors i els va agradar molt barrejar-los.

En tercer lloc vam realitzar l'experiment ''Unflant un globus d'altra manera''. Amb vinagre, Bicarbonat, una ampolla d'aigua i un globus vam crear aquesta cridanera activitat. Va agradar molt a l'alumnat infant i es van sorprendre veient com s'unflava el globus.

Finalment vam realitzar l'experiment ''La canyella que fuig''. Aquest consistia a posar sobre un recipient amb aigua una fina capa de canyella i, després, ficar un bastonet de l'oïda untat amb sabó o detergent dins d'aquest recipient. El sabó feia que la canyella es separara quan es trencava la tensió de l'aigua que la sostenia junta.

Per a terminar, diré que una vegada terminats els experiments els vam fer una ronda de preguntes sobre els conceptes tractats. Van ser preguntes senzilles que, ens va sorprendre, que contestaren tan bé com ho van fer. 

Va ser una experiència molt lleugera, ja que vam tindre poc temps per a gaudir d'ella. No obstant això, hem va resultar molt enriquidora. Vaig veure com el xiquet i les xiquetes van agafar en qüestió de minuts confiança, com van participar de bona manera en tot.

A més, em va sorprendre com, amb senzilles explicacions, vam poder introduir als xiquets en conceptes tan complexos com el de la gravetat, la reacció que formen dos compostos (àcid i base) com el del vinagre i el bicarbonat, la densitat i la tensió de l'aigua. 

Ja per a finalitzar aquesta jornada experimental, els vam donar uns diplomes amb els seus noms i on constava: ''Ja sou científics!''  Les seues cares ho deien tot, amb això em quede d'aquesta bonica experiència.