Sabem els i les mestres fer un bon ús de les TIC a l'aula d'infantil?

Actualment els infants són natius tecnològics, saben controlar tauletes tàctils, telèfons mòbils i els diversos aparells que ens ofereix el mercat. Desenvolupen les seues eines tecnològiques de manera quasi autònoma i sense llegir juguen i utilitzen aplicacions.

Els i les mestres, no vam nàixer amb les condicions que ho han fet els xiquets i xiquetes actuals, no obstant això, en el dia a dia, i des de fa un temps ja, utilitzem aparells tecnològics.

Però, ara bé, això vol dir que els sabem introduir a l’aula? Els sabem presentar d’una manera enriquidora i motivadora al nostre alumnat?

La majoria de les aules d’escoles públiques del nostre país i de la nostra comunitat disposen d’una pissarra digital i d’un ordinador equipat amb altaveus. Aquests recursos se solen utilitzar per posar continguts audiovisuals, per a pintar en la pissarra digital o per a realitzar simples jocs d’arrossegar objectes, números o lletres d’un lloc a un altre.

I, si veiem que ens hem estancat a l’hora d’utilitzar les TIC, sabem els mestres si hi ha altres recursos tecnològics que puguem portar a l’aula? La resposta és que la majoria dels mestres no tenen la formació suficient per a de saber buscar, utilitzar, crear o aconseguir altres tipus de recursos o activitats que incloguen les TIC.

És per això que fa falta més formació tant per als docents que ja exercissen a les aules com per l’alumnat universitari. Únicament hem tingut una assignatura de TIC que fer en el nostre grau.  S’ha quedat curta, ja que els continguts no els vam poder treballar amb tota la intensitat que es deu per a poder aprofitar els recursos TIC a les aules.

Finalment, he de dir que potser hi ha docents que opinen que no tenen recursos per desenvolupar les TIC d’altra manera. Bé, els centres poden invertir en materials al començament i durant el curs, doncs, podem reservar certa part dels diners per aconseguir joguets interactius com el ratolí robot, que, de manera lúdica ajuda a treballar l’orientació espacial i la lògicomatemàtica:

A més, podem crear les nostres pròpies aplicacions amb el programa de pissarres digitals Smart. També podem cercar altres comunitats escolars per tal de comunicar-nos amb elles per Skype o altres mitjans socials, sempre amb el permís de les famílies. Podem veure, i ensenyar a l’alumnat que en tot el món hi ha xiquets que aprenen de diferent manera. I podem també crear històries amb aplicacions de contes interactius en els que, segons les pautes que vages donat, aquestes poden tindre un transcurs diferent.

En conclusió, cal dir que, com a futurs i futures mestres, hem de formar-nos, cercar recursos, provar-los, veure si funcionen i oferir-los a aquells companys que vegem perduts en el món de les TIC. Així, podrem fer de les TIC un recurs amb molt de potencial.

L'ús de les noves tecnologies a l'escola. (Laura Guedea Guijarro)

Les noves tecnologies, emprades correctament a l'escola, son una ferramenta didàctica fonamental per avançar en la millora dels processos educatius. Las tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) cada dia estan guanyant més terreny i s'utilitzen per a tot en la vida, especialment per a la comunicació i l'aprenentatge.

L'educació, entre altres coses, ha de servir per a formar els xiquets com a futurs ciutadans capaços de viure en una societat amb unes característiques pròpies. I la societat actual, es caracteritza precisament, per l'avanç tecnològic i pel fet de estar tot informatitzat. Per tant, és obvi que hem de formar als xiquets en noves tecnologies. Però no ha de ser només una matèria de formació. La part més interesant de treballar les noves tecnologies en l'aula és, sobretot, la seua funció com a ferramenta d'aprenentatge. I més quan parlem de la etapa de Educació Infantil.

En aquesta etapa, és molt important que els alumnes estiguen motivats per a que es produïsca l'aprenentatge. I l'ús de noves tecnologies motiva moltíssim al xiquets. Està comprovat que quan un xiquet està motivat, vol aprendre, presta atenció i adquireix els aprenentatges amb més facilitat. Per exemple, la pissarra digital interactiva (PDI), és un recurs que permet al xiquet interactuar en un format de joc, on es poden treballar tot tipus de coneixements i destreses. En el meu període de pràctiques, vaig veure com és un dels recursos de l'aula que més crida la atenció del xiquets. De fet, per a ells, és quasi com un premi eixir a la pissarra digital a fer exercicis.

En la xarxa tenim una multitud de possibilitats d'aplicacions amb tot tipus de materials de treball per a traballar amb la PDI. Però no totes són adecuades. Hem de fer una selecció d'aquelles que tinguen aquestes característiques:

•        Format cridaner i visualment atractiu (música, estructura, temàtica)

•        Funcionament i navegació fluida

•        Adecuació i adaptació als contigunts curriculars

•        Intuïtiu

•        Divertit

•        Senyalització de l'encert i l'error

No obstant això, no hem d'oblidar que els xiquets en aquesta etapa, estan desenrotllant algunes estructures bàsiques molt importants, com el seu esquema corporal, l'equilibri o l'orientació espacial, i que necessiten del moviment per a ser assolides. Per tant, s'ha d'evitar que el xiquet passe moltes hores assentat tocant una pantalla.

En conclusió, les noves tecnologies tenen una gran potencialitat que hem d'aprofitar com a mestres en el procés d'aprenentatge, però sempre hem de fer un ús racional d'aquestes.

Laura Guedea Guijarro.

Les noves tecnologies

Les noves tecnologies estan cada volta més presents en el nostre dia a dia, y a més a més en les aules, tant de infantil com a primària. Amb açò, vull introduir un tema del que es parla molt i també està molt jutjat. El  motiu és perquè no tot té només avantatges o desavantatges, en aquest cas, sabem que depenent de molts factor del us de les TIC, pot ser bo o roí.

Les noves tecnologies ens proporcionen moltes coses per a treballar en l’aula. A classe, els xiquets podem aprendre a fer un bon ús de les tecnologies, ja que és això el que més preocupa a mestres i pares i mares.  Però, per aquest motiu, treballar-ho a l’aula es molt beneficiós perquè podem fomentar el bon ús: jugar a jocs educatius, veure vídeos, fotos, fer activitats en la pissarra digital o l’ordinador, escoltar música, entre moltes més coses.

El problema ve quan els xiquets i les xiquetes fan ús de les noves tecnologies a casa sense supervisió de les famílies. Açò potser per el desconeixement del mal ús de les TIC. Per evitar aquest problema, es podrien fer diverses coses com per exemple: fer en l’escola taller o reunions per a donar a conèixer més profundament aquestes ferramentes de l’actualitat per a evitar que els seus fills/es les utilitzen de una manera roïna. Com a pares i mares i mestres hem d’estar sempre vigilant el que els nostres fills/es o alumnes fan amb les TIC, han de saber que s’ha de fer un bon ús i que hi ha coses on no deuen d’entrar.

També és molt important per a la salut futura, que sàpiguen com utilitzar-les. Amb açò vull dir, que  no se l’han d’aproximar massa als ulls perquè els danyen, han de tenir una bona postura per a les cervicals i l’esquena utilitzant per exemple els mòbils i les tablets, que ara sabem que quasi tots el xiquets tenen Tablet i la utilitzen massa.

Per tots aquest motius, els/les mestres han de saber tots els avantatges i desavantatges per  a que els seus alumnes facen un bon ús i ensenyar a fer-ho d’aquesta manera. Però també, al mateix temps que els mestres, els pares i mares han de conèixer tots els usos per a què en casa també les utilitzen d’una manera adequada, ja que allí és on també passen molt de temps i els fills les utilitzen sense ninguna supervisió.

Les noves tecnologies: Ús de les TIC

De fa uns anys fins ara hem patit una gran quantitat d'avanços tecnològics i que ens porta a seguir el ritme de l'avanç o quedar-nos arrere. Les noves tecnologies van arribar a la nostra vida i ho van fer per a quedar-se com a protagonistes d'aquesta.

No resulta desgavellat pensar que actualment les persones solem estar les 24 hores del dia envoltats de tecnologia i fent ús d'ella, ja siga mitjançant tauletes tàctils, mòbils, ordinadors... i quant als xiquets, encara més, ja que com va dir Marc Prensky són natius digitals.

Si bé és cert que les tecnologies tenen moltes aportacions positives i moltes altres negatives, però és una realitat davant la qual ens trobem i per açò hem de fer el millor ús possible d'elles tant en el dia a dia com en les aules.

Les TICs tenen molts avantatges a l'aula, atés que és un recurs molt bó si es treballa de la forma adequada i que pot donar molt de joc a l'hora de realitzar activitats i d'emprar-se com a eina d'aprenentatge sempre guiada per un adult. Aquesta afirmació, comporta una problemàtica que està molt present en els centres i és que alguns professors, que ja fa molts anys que treballen en l'àmbit de la docència no han tingut l'oportunitat de créixer i desenvolupar-se envoltats de tecnologies, i per tant per a alguns d'ells, és molt difícil de canviar la seua percepció sobre l'acte educatiu i els agents implicats.

Mitjançant les noves tecnologies pots treballar des de recursos com a jocs o pissarres interactives en etapes com a Educació Infantil, fins a anar augmentant el seu ús en les posteriors etapes, com per exemple, fomentar l'aprenentatge autònom i la recerca en edats més avançades com a últim cicle de primària i l'ESO, ensenyant també de forma transversal a seleccionar informacions i fonts fiables, i que ells desenvolupen un pensament crític sobre allò que resulta fiable segons les seues fonts de procedència. És una forma de treballar que suscita gran motivació en els alumnes/as siguen de l'edat que siguen, ja que para ells és una forma lúdica d'aprendre en un àmbit que ells consideren seu i que es desemboliquen la majoria a la perfecció.

Perquè tot açò puga tenir lloc, i que molt poques vegades considere que es realitza, es deu ensenyar a usar les noves tecnologies, advertint d'aquesta manera, dels beneficis i els inconvenients que pot tenir un mal ús d'aquestes. També és cert que les TIC amb un mal ús i sense una supervisió a determinades edats per part dels pares o de persones adultes, pot desencadenar en un mal ús i en diversos problemes.

A causa de la gran presència d'aquestes tecnologies en les nostres vides i la seua precoç presència en els xiquets/as d'avui dia, també pot desencadenar problemes com a addiccions i sedentarisme, ja que molts xiquets/as prefereixen quedar-se a casa jugant a la videoconsola, amb l'ordinador o amb qualsevol altre aparell tecnològic, que eixir amb els seus amics o fer esport. Açò és una problemàtica que està sonant molt actualment en la vida dels adolescents posat que hi ha un alt índex de sedentarisme juvenil causat per l'ús de les TIC i la seua addicció a aquestes.

Com a conclusió, dir que les TIC són una condició que ha arribat a les nostres vides i que, ja que està present en el nostre dia a dia haurem de traure el major partit d'elles i aprofitar al màxim tots els recursos que ens ofereix i que tenim a la nostra disposició, sempre fent i inculcant un ús responsable i adequat d'aquestes.

LORENA GONZÁLEZ PASTOR

Amb la participació de les noves tecnologies i internet, les persones i també els xiquets, aprenem més i millor?

Com hem pogut observar, al llarg dels últims anys s’han produït una infinitat d’avanços en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, (TIC). La seua incorporació en diferents àmbits, han jugat un decisiu paper en aquestes transformacions. Per aquest motiu, la comunitat educativa no es pot mantindre fora d’aquests canvis socials. Com a conseqüència del increment de les TIC, els educadors han tingut i deuen adaptar els seus mètodes d’ensenyança, buscant noves estratègies d’intervenció i instruments d’ensenyança que ajuden als nostres alumnes a treure el major partit a les seues possibilitats: internet, pantalla digital, tabletes, ús de l’ordenador etc.

Cada vegada són més les ferramentes tecnològiques que s’utilitzen a l’àmbit educatiu pel que el professorat deu contar amb la formació necessària per a fer ús d’elles a l’aula, a més de tractar-se d’un element motivador i eficaç per als alumnes i el seu aprenentatge, són una útil ferramenta de recolzament per al professorat. No obstant, hi ha que distingir entre l’ús correcte de les TIC i a contraposició, l’ús no recomanable. L’ús inadequat d’aquestes pot portar al desenvolupament de problemes d’addicció. Altre dels riscs és la participació visualització de continguts inapropiats, activitats que poden tindre conseqüències que facen reduir l’empatia i desenvolupar conductes violentes.

Com a conclusió pense que les noves tecnologies són una ferramenta molt útil en la formació de l’alumnat ja que, com hem dit, resulta un material , adaptat als nostres dies i que fa que els alumnes mantingan més l’interès de les classes que si ens limitem al llibre de text. Però açò no vol dir que tingam que limitar la nostra activitat docent a aquestes ferramentes, sinó que tant els materials més nous com els més tradicionals poden complementar-se per a obtindre una educació eficaç i de qualitat per a tots i totes. A més, sempre hem de fer un bon ús d’elles.

 Lucía Torraleja Martínez

AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES TIC EN L'AULA

Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) són un conjunt de tècniques, desenvolupaments i dispositius avançats amb els quals es poden emmagatzemar, processar i transmetre dades. Es tracta d'un concepte nou que avui dia cada vegada s'incorpora més en les aules, sent útil tant per a l'alumnat com per al professorat. Amb l'arribada d'aquestes tecnologies, l'activitat docent està canviant des d'un enfocament centrat en el mestre cap a una formació centrada principalment en l'alumnat.

Com a futures mestres d'Educació Infantil, és necessari que coneguem totes les possibilitats que té utilitzar aquest instrument en l'Educació, així com els inconvenients que pot ocasionar.

Si ens centrem en la perspectiva de l'aprenentatge, les TICs influeixen de diverses maneres. En primer lloc, centrant-nos en els avantatges, parlarem de l'interés i la motivació que desperten, ja que es tracta d'un mètode nou que incita a l'activitat i al pensament per part dels estudiants. Al seu torn, la tecnologia dóna lloc a la interacció i a la contínua activitat intel·lectual en tractar-se d'un material atractiu que porta a l'aprenentatge sense amb prou faenes adonar-nos. Un altre dels aspectes positius desenvolupats és l'aprenentatge cooperatiu, ja que els instruments que proporcionen les TIC faciliten el treball en grup i actituds socials (correu electrònic, fonts d'informació...). És a dir, en el referit a l'aprenentatge les TIC ens proporcionen molta informació i ens ajuden a la millora de competències d'expressió i creativitat. A més, en el referit a l'alumnat, possibiliten la proximitat amb el professorat, així com l'accés a múltiples recursos educatius. Si ens centrem en els docents, les TIC són una font de recursos orientatius per a ells. Constitueixen a un bon mitjà de recerca en l'aula i són fins i tot capaces de facilitar la realització d'agrupaments, així com el contacte amb altres centres.

Però, malgrat tot l'exposat anteriorment també trobem inconvenients en l'ús de la tecnologia, com pot ser: distraccions, dispersió, pèrdua de temps, informacions no fiables, aprenentatges incomplets, dependència dels altres... En el referit a l'alumnat també trobem l'addicció, a conseqüència del seu ús excessiu. L'aïllament, cansament visual i falta de coneixements de llenguatges són altres desavantatges possibles. Des del punt de vista del professorat, la utilització de la tecnologia pot donar lloc a estrés, si no tens els coneixements adequats; a un desenvolupament d'estratègies d'esforç mínim; problemes de manteniment dels ordinadors de l'aula...

En conclusió, dins de l'àmbit educatiu les TIC presenten gran quantitat d'avantatges però s'haurà de realitzar un ús correcte per a obtenir un major rendiment i evitar els inconvenients possibles.

Laura Blanco Pastor