Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortografia i sons II. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortografia i sons II. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de maig del 2018

Ortografia i Sons II PRÀCTICA


PRÀCTICA

1. Deu i Déu signifiquen el mateix? Es pronuncien igual?




2. Completa les paraules següents amb n o m:

Un dijous, Maria caminava i_mersa en els seus pe_saments de camí al treball quan es va adonar que estaba e_nuvolat i que havia oblidat el paraigües.

Quan va arribar al gi_nàs va donar una classe de gi_nàstica i ta_mateix va començar la classe la llum es va anar de tot l'edifici. Al cap d'uns minuts les circu_stàncies van tornar a la normalitat i va poder donar la classe.

Quan va terminar es va ca_viar de roba i va agafar el tra_via per anar a donar una volta amb els co_panys d’altre gi_nàs, on dóna classe els dillu_s. Encara que va eixir tard, no va trobar cap i_co_venient pel camí i va arribar a te_ps al lloc de quedada.

3. Escriu h on claga, si no cal no poseu res:

_obstacle               ad_erir                   _omicida               caca_uet 

in_erent                 _ostatge                 en_orabona           _ivern

_emisferi               co_ibir                   tot_om                   _issar 

_os                        ex_ibició               _imne                    _ermita


4. Completa amb l o l·l

- Joan té  a__èrgia a la pols, per això sempre té els ulls rojos.

- Em vaig comprar una nove__a amb molta i__usió perquè feia temps que el volia.

- La so__ució a aquest problema matemàtic està al final del llibre.

- La co__ònia que m’han regalat té un recipient crista__í.

- Les rectes para__e__es sempre tenen la mateixa distància  u de l’altre i mai s’ajunten.

- El violonce__ista va destacar entre tota l’orquestra.

- És tan pà__ida que quan es posa roja, les seues galtes guanyen co__or.

- L’Osa major és una de les conste__acions més fàcils de loca__itzar a simple vista.


5. Classifica en essa sonora i essa sorda:

València - pissarra - pinzell - llança - cosa - zona - pallasso - sala - tresor- quinze - terrassa - sopa - fortalesa - pobresa - posar - acció - cançó - anàlisi - zinc - passejar - emissor - zero -  ciutat - hamburguesa - bellesa - sol - zebra - lliçó - abadessa – dotze.

S sonora:


S sorda:


SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSTES:

1. Deu i Déu signifiquen el mateix? Es pronuncien igual?
Aquestes paraules no signifiquen el mateix encara que les seues grafies siguen quasi iguals, ja que podem veure que únicament canvia l’accent de la e. Ho podem comprovar a continuació, d’acord amb les definicions que ens ofereix el Diccionari Normatiu Valencià de cada una de les paraules.

Deu  [dɛ́w]
1. adj. Nou més u, 10. Compra deu pastissos.

2. adj. Que ocupa el lloc número deu en una sèrie, dècim.  El punt deu de l'orde del dia.

3. m. El número deu, 10. Quan veges un autobús amb un deu, puja-hi.

4. m. Individu o objecte designat amb este número. El deu és un atleta que cal tindre en compte.

5. les deu f. pl. La desena hora des de les dotze de la nit o del migdia. Abans de les deu no vingues, que estaré fent gestions.

Déu [déw]
1. m. [escrit amb majúscula inicial] En les religions monoteistes, ésser suprem i sobrehumà considerat com a creador de l'univers i digne de rebre culte. Déu va crear el món en sis dies.

2. m. Deïtat a la qual es ret culte en les religions politeistes. Els déus de l'Olimp.

3. m. Persona o cosa que es valora, que s'adora o que es venera com si fóra una deïtat. En la nostra societat, els diners s'han convertit en l'únic déu.

A més, no sonen igual, ja que, com observem a la paraula escrita segons l’alfabet fonètic, la paraula Deu es pronuncia amb [ɛ́] i en la paraula Déu es pronuncia amb [é].


2. Completa les paraules següents amb n o m:

Un dijous, Maria caminava immersa en els seus pensaments de camí al treball quan es va adonar que estaba ennuvolat i que havia oblidat el paraigües.
Quan va arribar al gimnàs va donar una classe de gimnàstica i tanmateix va començar la classe la llum es va anar de tot l'edifici. Al cap d'uns minuts les circumstàncies van tornar a la normalitat i va poder donar la classe.
Quan va terminar es va canviar de roba i va agafar el tramvia per anar a donar una volta amb els companys d’altre gimnàs, on dóna classe els dilluns. Encara que va eixir tard, no va trobar cap inconvenient pel camí i va arribar a temps al lloc de quedada.

3. Escriu h on claga, si no cal no poseu res:

Obstacle                Adherir                          Homicida              Cacauet  

Inherent               Ostatge                            Enhorabona         Hivern

Hemisferi              Cohibir                           Tothom                Hissar 

Os                         Exhibició                        Himne                   Ermita


4. Completa amb l o l·l

- Joan té  al·lèrgia a la pols, per això sempre té els ulls rojos.

- Em vaig comprar una novel·la amb molta il·lusió perquè feia temps que el volia.

- La solució a aquest problema matemàtic està al final del llibre.

- La colònia que m’han regalat té un recipient cristal·lí.

- Les rectes paral·leles sempre tenen la mateixa distància u de l’altre i mai s’ajunten.

- El violoncel·lista va destacar entre tota l’orquestra.

- És tan pàl·lida que quan es posa roja, les seues galtes guanyen color.

- L’Osa major és una de les constel·lacions més fàcils de localitzar a simple vista.

5. Classifica en essa sonora i essa sorda:

S sonora → fortalesa - bellesa - tresor - cosa - posar - hambuerguesa - zona - quinze - zinc - anàlisi - zebra - pinzell - zero - dotze - pobresa.

S sorda → València - acció - pissarra - passejar - llança - sala - ciutat - sopa - cançó - pallasso - sol - terrassa - lliçó - abadessa - emissor.


-Aquesta part pràctica de l'entrada Ortografia i Sons II està feta per l'alumna Andrea Prats Noales-

Ortografia i sons II. TEORIA

1. Quina diferència de significat hi ha entre xec i txec? Sonen igual les dos
paraules?

DIFERÈNCIA ENTRE ELS SIGNIFICATS DE XEC I TXEC:

-XEC [ʧɛ́k]:
  1. Document de crèdit pel qual el titular d'un compte bancari autoritza el pagament d'una quantitat de diners al beneficiari assenyalat o al portador.
  2. Soroll d'un colp o d'un xoc.

- TXEC [ʧék]:
  1.   Natural o habitant de Txèquia.
  2.   Llengua eslovena parlada a Txèquia.

No sonen igual, ja que, com observem a la paraula escrita segons l’alfabet fonètic, encara que ambdues utilitzen el fonema [ʧ] al començament i el [k] a l’acabament de la paraula la -e- no es pronuncia igual. En la paraula Xec es pronuncia amb [ɛ́] i en la paraula Txec es pronuncia amb [é].

2. Decideix si falta una n o una m:
immens
canvi
àmfora
tramvia
circumval·lació
annex
connectar
innocent
somriure
premsa
impremta
decenni
enmig
benparlat

3. La lletra h no sona mai, però de vegades s'escriu. En quins mots sobra? Hivernacle, horxata, horfe, harmonia, cohet, subhasta.
  •  Sobra en els mots: Orfe, Orxata i coet.

4. Busca en el manual 10 paraules que tinguen ele geminada (l·l) i que cregues que puguen ser habituals en el vocabulari utilitzat en educació primària.
  • Aquarel·la               
  • Síl·laba               
  • Col·legi             
  • Pel·lícula
  • Libèl-lula
  • Paral·lel
  • Col·laboració
  • Cèl·lula
  • Cal·ligrafia
  • Col·lectiu
5. Com a recapitulació final, ompli els buits de les frases següents amb la grafia corresponent. Si no cal posar-hi res, deixa-ho en blanc .

Un investigador privat no ha de tenir miraments a l’hora d’encarregar-se d’un cas. L’any passat em va arribar l’encàrrec d’investigar la misteriosa desaparició d’una princesa d’un petit costat d’Hongria. Els pares de la princesa l’havien enviada a un convent perquè s’educara sota l’estricta vigilància de les monges. El cas és que un dia l’abadessa es va adonar que no havia assistit a l’oració de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar l’escàndol. La meua arribada va ser com un raig d’esperança, tant per als pares com per a les religioses. Ràpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser l’última persona que la va veure. Una jove novícia va afirmar que la va observar mentre feia un passeig solitari per una plaça propera al convent, i que una mica més tard va sentir com s’allunyava un automòbil. Aquesta dada va fer augmentar les sospites d’un rapte. Però al dia següent tot es va aclarir. Un majordom de palau va trobar la xica acompanyada d’un xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica s’avorria al convent i va decidir fugir amb l’ajuda d’aquest jove que havia conegut la setmana passada en una visita a la taverna del poble. Després d’aquest desenllaç impressionant, la meua missió havia acabat.

6. Quina creus que seria la manera d'aprendre ortografia? Reflexiona sobre la metodologia que cregues més eficaç per a aprendre ortografia i millorar-la.

Pensem que una de les millors maneres d’aprendre ortografia és mitjançant el joc, ja que els xiquets i xiquetes ho passen bé i al mateix temps aprenen sense adonar-se'n. És un bon recurs perquè els xiquets interioritzen les diferents sons i les formes d’escriure les paraules. Amb aquest recurs es pot utilitzar el mètode visual, sonor i motor, es tracta d’aplicar dictats per a desenvolupar la percepció auditiva de les paraules i la diferenciació fonètica, a més també afavoreix l’associació del so amb la grafia.