Adverbis II + Activitats de reforç.

Adverbis II

1.Quines són les formes correctes:

  a. mitjor / pitjor

  b. millor / pitjor

  c. millor / pillor

  d. mijor / pijor

2. En quin context seria adequat fer servir la forma "aixina"?

En  un context col•loquial seria adequat, és a dir, indequat en contextos formals. 

3. Explica la distinció entre bastant i prou amb aquest exemple:

Enguany ha plogut bastant a les comarques del nord. Està tot bastant verd i bastant regat. Bastant en aquesta frase ens índica una quantitat.

Però no ha plogut prou per a fer eixir totes les fonts, ni ha arribat a estar prou verd perquè parega Galícia. Prou ens índica que no sigut suficient. 

• Bastat indica ‘una certa quantitat’.

• Prou significa ‘suficient, una quantitat suficient de’.

En el següent exemple s’observa millor la diferencia:

Tinc bastants diners, però encara no tinc prou per a pagar el crèdit.

4. Completant un verb, gens és un adverbi de quantitat zero i res un pronom que indica que no hi ha cap cosa. Escriu el que corresponga:

a. No estudia res. És autònom i es dedica a la venda de llibres.

b. No estudia gens. Està en primer de batxillerat i encara no se'l veu responsable.

c. No menges res? La taula està plega de coses. Segur que n'hi ha alguna que t'agradarà.

d. No menges gens? Deus tindre algun virus intestinal.

5. En conill, de gom a gom, a genollons, debades, corrents, a la babalà, de bat a bat, d'amagat, a poqueta nit, per descomptat.

- Quan sona el timbre i és una visita, sempre em toca arreglar la casa corrents, abans d'obrir la      porta.

- Hi ha una veïna que va fer promesa d'anar a genollons a la Santa Faç: es va destrossar els genoll.

- Sempre actua a la babalà: no la pensa que no la fa.

- El concert estava de gom a gom: no cabia ningú més.

- Ara ho pots aconseguir debades. A mi m'ha tocat pagar 4 euros.

- Es va presentar en conill, com Déu el va portar al món.

- Si deixes la porta oberta de bat a bat se n'eixirà el gat.

- Ara a l'estiu, m'agrada eixir a poqueta nit, quan ja afluixa la calor

- Per descomptat que hi aniré: no m'ho puc perdre!

- Sempre fa les malifetes d’amagat: no vol que el veja ningú comportant-se malament

6. Corregeix els errors de cada frase:

- En De seguida et veuré. Espera'm.

- Torne ara mateixa mateix.

- De ves en quan A vegades en fa una de les seues.

- De passo pas, vés a comprar el pa.

- No vages tan a de pressa.

- Has de traure't T’has de traure sang en ajunes

- De repent sobte es va sentir un tro.

- Has de dir-li una paraula a l'oïda l’orella. 

- Canta bé i, ademés a més, balla amb molta gràcia.

- Mira alrededor al voltant  i trobaràs el que busques.

- Si hi entres a obscures fosques et pegaràs un colp.

- Al fi i al cap Al cap i a la fi som tots persones.

- És millor fer-ho poc a poc a poc a poc.

7. Escriu una frase curta amb cada expressió adverbial:

- D'ara en avant estudiaré tot els dies.

- De bon matí aniré al banc.

- Al capdavall del carrer esta la meua casa.

- De segur que aprovaràs l’examen.

- De veres que ho vaig fer sense adonar-me. 

- Sens dubte, eres la més especial de totes.

- Gens ni miqueta- No m’agrada gens ni miqueta.

- A fosques. M’agrada dormir a fosques. 

- A espentes i redolons - Sempre fas les coses a espentes i redolons.

- De cap a peus- M’ha explicat el llibre de cap a peus.

- De retruc-  Em va tocar el premi de retruc.

- De reüll - Vaig copiar l’examen de la meua companya de reüll.

- Si fa no fa hi hauran unes 100 persones. 

- De valent Aquesta setmana tindràs feina de valent.



ACTIVITATS DE REFORÇ :

1. Tria l’adverbi corresponent de les següents oracions: 

a) Marta no s’avé gens/ res bé amb la seua germana.

b) Este xiquet sempre fa les coses a la babalà/ de gom a gom.

c) Sempre pots fer les coses millor/ mitjor.

d) De repent/ De sobte va caure una cosa estranya.

e) Al cap i a la fi/ Al final sempre se’n ix amb la seua.

f) No entenc com pots anar tan/ tant apresa.

g) Hui en lloc/ enlloc de sopar carn, farem peix.

2. Corregeix les següents oracions, hi ha dos correctes:

a) Pot ser hui no arribe a classe.

b) Aleshores la meua germana va encertar la resposta.

c) No ens expliquem com pot ser tant llest, si no ha estudiat res. 

d) Rebrem als convidats quan estem tots preparats. 

e) Marta treballa en dues tendes al hora. 

3. Elegeix la resposta correcta, segons els tipus d'adverbi :

a) L'Anna toca molt bé el piano.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

b) Es vesteixen acuradament.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

c) Avui continua plovent.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

d) Els nois s'han enfadat molt.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

e) No treballen gaire.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

f) Sovint escolta darrere la porta.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

g) Es banyaven tranquil•lament arran de roques.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

h) Us escolto atentament.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

i) Telefona'm sempre a l'oficina.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

j) Els han avisat a corre-cuita.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

k) Vol anar massa lluny.

- De manera
- De lloc
- De temps
- De quantitat

4. Subratlla els adverbis i indica si són de temps, lloc, quantitat, mode...

a) Anem al teatre de tant en tant.

b) Sempre deixa les coses ençà i enllà; és ben desordenat!

c) Solament es concentra quan estudia de nit.

d) Sovint compra roba els preus de la qual són fora mida.

e) Pel cap alt serem un centenar.

f) Ens trobarem aquí cap al tard.

g) Avui he treballat bastant tot i que m'he trobat molt malament.

5. Col•loca els següents adverbis o locucions adverbials als buits adequats:

amunt, solament, l’endemà, enguany, ben, a collibè, a l’engròs, de bat a bat i de soca-rel

a) Van comprar a .............perquè els sortís més barat.

b) .................. de fer l’examen en Pep estava eufòric perquè havia aprovat.

c) .............València!, és el crit dels aficionats del club del Túria.

d) A la canalla petita els agrada molt anar a ................

e) Afortunadament, els cirurgians li extirparen el tumor .................

f) .....................la Festa Major comença el 5 de setembre.

g) Obre la finestra ........................, aquí dins fa una xafogor terrible.

h) ...............fet! Jo no ho hauria fet millor!

SOLUCIONS: 

Activitat 1:

a) Gens.
b) A la babalà.
c) Millor.
d) De sobte.
e) Al cap i a la fi.
f) Tan.

g) En lloc.

Activitat 2: 

a) Pot ser   Potser hui no arribe a classe.

b) Aleshores la meua germana va encertar la resposta. (correcta) 

c) No ens expliquem com pot ser tant tan llest, si no ha estudiat res. 

d) Rebrem als convidats quan estem tots preparats. (correcta)

e) Marta treballa en dues tendes al hora alhora.

Activitat 3:

a) De manera.

b) De manera.

c) De temps. 

d) De quantitat.

e) De quantitat.

f) De temps.

g) De manera.

h) De manera.

i) De temps.

j) De manera.

k) De manera.

Activitat 4: 

a) Anem al teatre de tant en tant. à De mode

b) Sempre deixa les coses ençà i enllà; és ben desordenat! à De temps

c) Solament es concentra quan estudia de nit à De temps

d) Sovint compra roba els preus de la qual són fora mida àDe temps

e) Pel cap alt serem un centenar à De quantitat

f) Ens trobarem aquí cap al tard à De lloc

g) Avui he treballat bastant tot i que m'he trobat molt malament àDe temps

Activitat 5:

a) Van comprar a l’engròs perquè els sortís més barat.

b) L’endemà de fer l’examen en Pep estava eufòric perquè havia aprovat.
c) Amunt València!, és el crit dels aficionats del club del Túria.

d) A la canalla petita els agrada molt anar a collibè
e) Afortunadament, els cirurgians li extirparen el tumor de soca-rel.

f) Enguany la Festa Major comença el 5 de setembre.
g) Obre la finestra de bat a bat, aquí dins fa una xafogor terrible.

h) Ben fet! Jo no ho hauria fet millor!

Activitats de reforç: Adverbis I

1.       Relaciona cada adverbi amb el significat corresponent:

1.  almenys  ·                      a) en aquell moment 

2.  aleshores ·                     b)  cap amunt 

3. pertot ·                            c)  · a cap banda, en cap indret 

4. enlloc ·                            d) · al mateix temps 

5. alhora ·                           e)  a tot arreu, per totes bandes 

6.  enlaire ·                         f) si més no, com a mínim 

2.  Identifica els adverbis que hi ha a les frases següents i indica si es tracta d’un adverbi de manera, de lloc, de temps o de quantitat.  

L'Anna toca molt bé el piano.

Es vesteixen acuradament.

Es vesteixen acuradament. 

Els nois s'han enfadat molt. 

No treballen gaire. 

Sovint escolta darrere la porta. 

Es banyaven tranquil·lament arran de roques. 

Us escolto atentament. 

Telefona'm sempre a l'oficina. 

Els han avisat a corre-cuita.  

Vol anar massa lluny. 

3.  Ompliu els buits de cada frase amb bé/ben/mal/malament segons convinga.

· Avui em trobo ______________ (bé / ben) malament.

 · La finestra estava ______________ (mal / malament) tancada.

· És _____________ (bé / ben) fàcil trobar-hi la solució.

· Ha entès ______________ (mal / malament) les meves paraules.

 · El que has fet no està gaire ______________ (bé / ben).

· El judici ens ha anat ______________ (mal / malament).

 · Ho has sentit ______________ (bé / ben), el que t’he dit?

 · La construcció de l’edifici està ______________ (mal / malament) feta.

 · L’últim dia de la guàrdia estic ______________ (bé / ben) cansat.

· S’ha comportat molt ______________ (mal / malament) amb vosaltres.

4.   Ompliu els buits amb la forma tan o tant. 

·         Aquestes sabates negres no m´agraden_____ com les blaves.

·         Aquest color no és___ bonic.

·         No sabia que la pel.licula fos____ llarga.

·         Vull aquets poma___ vermella.

·         No parles___calla una estona!

·         Quin disurs_____ avorrit!

·         Les pastisseries no obren____ d´hora.

·         A la meva mare li agrada_____ aquesta cançó!

·         Va venir____ aviat com va poder.

És____ alt com el seu pare.

5. Ompliu les frases següents amb una de les dues opcions que hi ha dins els parèntesis.

· Dimarts ______________ (pot ser / potser) arribaré una mica tard.

 · Les orenetes volen força ______________ (en l’aire / enlaire).

· No cal que corris ______________ (tan / tant), perquè arribarem a l’hora.

· Està a punt de començar el judici i no trobo el meu client per ______________ (en lloc / enlloc).

· Aquesta ______________ (pot ser / potser) la millor alternativa per a tothom.

 · ______________ (Quan / Quant) ho sàpigues, envia’ns un missatge.

· He buscat el mòbil ______________ (per tot / pertot) arreu i no el trobo

. · ______________ (Amunt / Dalt) d’aquell moble hi havia dos arxivadors.

 · ______________ (Tan / Tant) aviat com puguis, truca’ns.

 · ______________ (En lloc / Enlloc) de pintar la porta va reparar la finestra.

 · Vaig caure escales ______________ (avall / a baix) dels jutjats.

 · ______________ (Quan / Quant) paper reciclat necessiteu aquest trimestre?

· En aquesta sala de visites fa ______________ (tan / tant) fred com al carrer.

· Avui estem a dos graus ______________ (sota / baix) zero.

· ______________ (Quan / Quant) sabreu la nota de l’examen?

6 . Completeu les frases següents amb l’adverbi en -ment que corresponga l’adjectiu.

· Eren milionaris, però vivien ____________________ (auster).

· Com que va coix, camina molt ____________________ (lent).

· Sovint conduïen ____________________ (boig) per aquells camins.

 · Us vau abraçar ____________________ (tendre).

 · Ells poden entrar i sortir ____________________ (lliure).

· Sempre responia ____________________ (educat).

· Va contestar-nos ____________________ (violent).

· Els agradava viure ____________________ (alegre).

 · ____________________ (franc), no sé què dir-te.

 · Van comunicar l’avaria de telèfons ____________________ (ràpid).

Solucions:

Exercici 1:

1: f                                                        4: c

2: a                                                       5: d

3: e                                                       6: b

Exercici 2:

De manera,  de manera, de temps, de quantitat, de quantitat, de temps, de manera , de manera, de temps, de manera i de lloc.

Exercici 3:

Ben,mal, ben, malament, bé, malament, bé, mal, ben i malament.

Exercici 4: 

Tant, tan,tan,tan,tant, tan, tan, tant, tan i tan.

Exercici 5:

Potser, enlaire, tant, enlloc, potser, quan, per tot, amunt, tan, enlloc, avall, quant, tant, sota i quan.

Exercici 6:

Austerament, lentament, bojament, tendrament, lliurement, educadament, violentament, alegrement, francament iràpidament.

Adverbis I

1. Quina opció és la més adequada en un context estàndard neutre? I quina és incorrecta? I quina és molt formal?

a. Menjava ràpidament i compulsivament: Context estàndard neutre
b. Menjava ràpidament i compulsiva: Formal
c. Menjava ràpida i compulsivament: Incorrecta


2. Escriu on corresponga bé, ben, malament i mal:

a. El treball està mal acabat: no m'agrada
b. Ho has dit malament: corregeix-te
c. Ben dit!: és una bona resposta.
d. No està bé; està marejat.


Digues una petita regla que ajude a distingir l'ús de cada adverbi.

- Bé: s'escriu darrere d'un verb.
- Ben: s'escriu davant d'un adjectiu, adverbi o formes verbals.
- Malament: darrere del verb.

- Mal: davant del verb.


3. Escriu on corresponga mentre i mentrestant:

a. Mentre tu fas la faena, ella es diverteix.
b. Tu fas la faena i, mentrestant, ella es diverteix.

Digues una petita regla que ajude a distingir l'ús de cada mot.

- Mentre: Va sempre seguit d'una oració amb un verb en forma personal. Significa ''durant el temps en què''.
- Mentrestant: Mot independent, que no va seguit per res més.


4. Sobretot, només, enlloc, potser, aleshores i alhora són adverbis compostos que s'escriuen en una sola paraula. Aneu alerta amb les formes equivalents no adverbials que s'escriuen de manera separada. Tria la forma que corresponga en cada cas:

a. M'agrada cantar sobre tot/sobretot
b. No més/només en tinc un.
c. No l'he vist en lloc / enlloc.
d. Pot ser / Potser està enamorat.
e. Aleshores / A les hores què fem?
f. Van saltar tot alhora/ a l'hora
g. Jo, al menys / almenys, en tinc tres


5. Escriu els adveris en -ment d'aquests adjectius. Alerta amb les formes de femení:

Lent-lentament
Boig-bojament
Tranquil-tranquil·lament
Savi-sàviament
Cortés-cortesament
Dolç-dolçament
Fosc-foscament
Obvi-òbviament
Feliç-feliçment


6. Dedueix la diferència de significat entre abans i adés:

a. Adés estava llegint. Quan? Doncs fa cinc minuts!
b. Abans estava llegint, ara estic escrivint.
c. Abans no hi havia corrent elèctric a les cases.


- Abans: Indica prioritat en el temps.

- Adés: Situa una acció en un entorn temporal pròxim al moment en què es parla.


7. Quines són les formes més adequades en valencià estàndard:

a. hui / avui
b. abans d'ahir / despús-ahir
c. despús-demà / demà-passat
d. aquest any / enguany


8. Dedueix la diferència de significat entre prompte, enjorn, i matí:

a. Vindrà prompte, no tardarà molt
b. Són les quatre de la vesprada. Hui ha vingut enjorn: sempre ve cap a les cinc.
c. Demà ens alçarem matí i anirem a buscar caragols.
d. Acaba prompte, que ve ton pare!
e. Encara és enjorn. Se'n sol anar més tard, abans de pondre's el sol.

- Prompte: Poc de temps a fer quelcom. Fer-ho sense retard.
- Enjorn: Abans de pondre's el sol.
- Matí: Espai de temps comprès entre punta de dia i migdia.


9. Quin sistema és més adequat en valencià estàndard neutre? I en valencià molt més formal? I quina és la pròpia de la resta del català?

a. ací / ahí / allà-allí: Valencia estàndard neutre
b. aquí / allà-allí: Resta del català
c. ací / aquí / allà-allí: Formal


10. Quina diferència hi ha entre damunt, davall, davant, darrere enfront de amunt, avall, avant i arrere? Posa'n dos exemples que permeten veure la diferència (només d'una parella).

- Avant/Arrere: Expressa direcció cap a un lloc que està davant nostre. S'oposa a 'arrere'. Ex: Té la casa un poc més avant.
- Davant/Darrere: Alguna cosa es troba a la part interior del lloc on se situa una altra persona. També pot indicar la posició enfront d'algú per detenir-lo que faça alguna cosa. S'oposa a 'darrere'. Ex: Es va posar davant de tu a classe.
- Amunt/Avall: Adverbis que indiquen direcció, sempre en pla vertical, és a dir, de baix a dalt i respectivament. Ex: Vaig cap avall.
- Damunt/Davall: Posició d'una persona o cosa respecte a allò que és més alt o més baix en direcció vertical i en contacte o sense contacte amb ella. Ex: Era davall un arbre.


11. I ara quina diferència hi ha entre:

a. He anat baix: Adverbi. Es refereix a un espai situat més avall que nosaltres.
b. He passejat avall: Adverbi. En direcció a un lloc més baix respecte d'un altre més alt.
c. M'he posat davall de la teulada: Preposició que s'usa igual que sota.