verbs regulars i irregulars de la primera conjugació

1. Escriu les formes verbals que falten:

1a conjugació

Infinitiu: posar

Gerundi: posant

Participis: posat, posada,

Present d'indicatiu: pose, poses, posa, posem, poseu, posen

Imperfet d'indicatiu: posava, posaves, posava, posàvem, posàveu, posaven

Perfet simple: parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren

Futur simple: parlaré, parlaràs, parlarà, parlarem, parlareu, parlaran

Condicional simple: parlaria, parlaries, parlaria, parlaríem, parlaríeu, parlarien

Present de subjuntiu: pose, poses, pose, posem, poseu, posen

Imperfet de subjuntiu: posara, posares, posara, posàrem, posàreu, posaren

Imperatiu: posa, posem, poseu, 

2a conjugació

Infinitiu: batre

Gerundi: batent

Participis: batut/batuda

Present d'indicatiu: bat, bats, bat, batem, bateu, baten

Imperfet d'indicatiu: batia, baties, batia, batíem, batíeu, batien

Perfet simple: batí, bateres, baté, batérem, batéreu, bateren

Futur simple: batré, batràs, batrà, batrem, batreu, batran 

Condicional simple: batria, batries, batria, batríem, batríeu, batrien

Present de subjuntiu: bata, bates, bata, batem, bateu, baten

Imperfet de subjuntiu: batera, bateres, batera, batérem, batéreu, bateren

Imperatiu: bat, batem, bateu

3a conjugació pura

Infinitiu: sentir

Gerundi: sentint

Participis: sentit, sentida,

Present d'indicatiu: sent, sents, sent, sentim, sintiu, senten

Imperfet d'indicatiu: sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien

Perfet simple: sentí, sentires, sentí, sentírem, sentíreu, sentiren

Futur simple: sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran

Condicional simple: sentiria, sentiries, sentiria, sentiríem, sentiríeu, sentirien

Present de subjuntiu: senta, sentes, senta, sentim, sentiu, senten

Imperfet de subjuntiu: sentira, sentires, sentira, sentirem, sentireu, sentiren

Imperatiu: sent, sentim, sentiu

3a conjugació incoativa

Infinitiu: patir

Gerundi: patint

Participis: patit, patida,

Present d'indicatiu: patisc, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen

Imperfet d'indicatiu: patia, paties, patia, patíem, patíeu, patien

Perfet simple: patí, patires, patí, patírem, patíreu, patiren

Futur simple: patiré, patiràs, patirà, patirem, patireu, patiran

Condicional simple: patiria, patiries, patiria, patiríem, patiríeu, patirien

Present de subjuntiu: patisca, patisques, patisca, patim, patiu, patisquen

Imperfet de subjuntiu: patira, patires, patira, patirem, patireu, patiren

Imperatiu: pateix, patim, patiu 

2. Per a formar els temps compostos cal fer servir el verb haver. Escriu-ne el paradigma complet:

Verb haver

Infinitiu: haver

Gerundi: havent

Participis: hagut, haguda,

Present d'indicatiu: he, has, ha, hem, heu, han

Imperfet d'indicatiu: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havies

Perfet simple: haguí, hagueres, haguè, haguérem, haguéreu, hageren

Futur simple: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

Condicional simple: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien

Present de subjuntiu: haja, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen

Imperfet de subjuntiu: haguera, hagueres, haguera, haguerem, haguereu, hagueren

3. Alguns verbs de la primera conjugació són regulars però presenten algunes irregularitats ortogràfiques. Corregeix les errades:

• alçe, alçes, alça, alçem, alçeu, alçen

•  alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen

• adeque, adeques, adequa, adequem, adequem, adequen

• adeqüe, adeqües, adequa, adeqüem, adeqüeu, adeqüen

• reb, rebs, reb, rebem, rebeu, reben

• rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben

• assaje, assajes, assaja, assajem, assajeu, assejen

• assage, assages, assaja, assagem, assageu, assagen

•  viatje, viatjes, viatja, viatjem, viatjeu, viatjen

•  viatge,viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen 

• trence, trences, trenca, trencem trenceu, trencen

• trenque, trenques, trenca, trenquem, trenqueu, trenquen

•  conduisc, condueixes, condueix, conduim, conduiu, condueixen

• conduïsc, condueixes, condueix, conduïm, conduïu, condueixen 

• juga, juges, juga, jugem, jugeu, jugen

• juga, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen

4. Finament, només hi ha dos verbs de la 1a conjugació que són irregulars quant a les formes. Acaba d'escriure'n els paradigmes. Només hi ha algunes formes irregulars, la resta són formes regulars:

Verb anar

Present d'indicatiu: vaig, vas, va, anem, aneu, van

Futur simple: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran

Condicional simple: aniria, aniries, aniria, aniriem, anirieu, anirien

Present de subjuntiu: vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen

Imperatiu: vés, anem, aneu

Verb estar

Present d'indicatiu: estic, estàs, està, estem, esteu, estan

Perfet simple: estiguí, estigueres, estigué, estiguérem, estiguéreu, estigueren

Present de subjuntiu: estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen

Imperfet de subjuntiu: estiguera, estigueres, estiguera, estigurem, estiguereu, estigueren

Imperatiu: estigues, estiguem, estigueu

Verbs regulars i irregulars de la 1a conj. (activitats)

1.       Emplena els buits amb les formes verbals que trobes entre parèntesi.

a) __________ (imperatiu POSAR 1ª pers sg) això al seu lloc.

b) Ja he__________ (participi BATRE 1ª pers sg) els ous per fer la truita.

c) __________(gerundi present BATRE) les maduixes amb el plàtan _________ (futur simple ACONSEGUIR 2ª pers sg) fer el batut.

d) Carles__________ (futur simple BATRE) la mescla perquè quede homogènia.

e) Segur que et ______________ (futur simple COMPROMETRE) a aprovar l’examen?

f) María m’ha dit que ells____________ (present subjuntiu BATRE) la nata per decorar el pastís.

g) Si tu ____________ (passat simple COMPLIR) la teua promesa de no dir paraulotes, jo em ___________ (condicional COMPROMETRE) a fer-te un regal.

h) Neus i Carla __________ (present indicatiu SENTIR) la sirena de l'institut  tots el dies perque ________ (present indicatiu VIURE) al  costat. Tu la _________ ? (present indicatiu SENTIR)

i) Ma mare no __________(present indicatiu VOLER) que el bebé_________ (present subjuntiu SENTIR) cap soroll per a que no es desperte.

j) Joan ___________(imperatiu PARTIR) la rameta per veure com sona.

k) No___________ (present indicatiu VOLER 1ª pers sg) que tu ____________ (present subjuntiu PATIR) més per aquesta situació.

l) Jo __________ (present indicatiu ANAR) a treballar tots els dies en bicicleta.

m) __________ (imperatiu ANAR) a la teua habitació i ___________ (imperatiu ARREPLEGAR) tot immediàtament.

n) Potser que aquesta vesprada jo _________ (present subjuntiu ANAR) a casa de la meua àvia.

o) Tot allò que _________  (present subjuntiu DIR 2ª pers sg) ara podrà emprar-se en la teua contra.

p) El director ____________ (perfet indicatiu ADMETRE) que va cometre alguns errors seriosos, però no___________ (futur simple ADMETRE) dimitir del seu lloc de treball.

CORRECCIONS:

a) Posa                                                                i) Vol/senta

b) Batut                                                               j) Partix o Parteix

c) Batent                                                             k) Vull/patisques    

d) Batrà                                                               l) Vaig

e) Comprometràs                                               m) Vés/arreplega

f) Baten                                                               n) Vaja

g) Complires/Comprometria                              o) Digues

h) Senten/viuen/sents.                                        p) Ha admés/admetrà

ACTIVITATS ACCENTUACIÓ I DIÈRESI II:

1. Col·loca els accents i les dièresis que falten en el text (n’hi ha 14 en total)

I llavors va a donar-se, a poc a poc, que la tapa circular girava al voltant de l’eix. Era un moviment tan gradual que nomes va fer-se’n carrec en observar el fet seguent: una marca negra que havia estat a prop seu cinc minuts abans, ara es trobava a l’altre canto de la circunferencia. No va comprendre que volia dir aixo fins que no escolta un soroll aspre pero esmorteit, i va veure avançar la marca negra aproximadament dos centrimetres i  mig. Aleshores va acudir-se-li tot d’una. El cilindre era artificial, amb un extrem que es desenroscava! Alguna cosa dins el cilindre desenroscava la tapa!

-Deu meu -digue Ogilvy. Dins hi ha un home... Homens! Mig rostits! Intenten escapar!

2. Accentua, si cal, les paraules següents: 

Examen, Esglesia, Copia, Ragefa, Llapis, Tragedia, Paper, Matalas, Formula, Canço, Fideu, Virus, Solid, Diposit, Aço.

3. Relaciona la paraula amb la definició que corresponga.

MÓN, SÍ, PEL, SÒL, VÓS, MON, SI, VOS, PÈL, SOL

Sense companyia.

Terra, paviment.

Filament que cobreix la pell dels mamífers.

 El meu.

Contracció de la preposició per i l’article el.

Pronom fort de 2s persona plural.

En el cas que.

Afirmació.

CORRECCIONS

1.  Col·loca els accents i les dièresis que falten en el text (n’hi ha 14 en total)

I llavors va a donar-se, a poc a poc, que la tapa circular girava al voltant de l’eix. Era un moviment tan gradual que només va fer-se’n càrrec en observar el fet següent: una marca negra que havia estat a prop seu cinc minuts abans, ara es trobava a l’altre cantó de la circumferència. No va comprendre què volia dir això fins que no escoltà un soroll aspre però esmorteït, i va veure avançar la marca negra aproximadament dos centímetres i  mig. Aleshores va acudir-se-li tot d’una. El cilindre era artificial al - buit – amb un extrem que es desenroscava! Alguna cosa dins el cilindre desenroscava la tapa!

-Déu meu –digué Ogilvy-. Dins hi ha un home... Hòmens! Mig rostits! Intenten escapar!

2. Accentua, si cal, les paraules següents:

Examen, Església, Còpia, Ràfega, Llapis, Tragèdia, Paper, Matalàs, Fórmula, Cançó, Fideu, Virus, Sòlid, Dipòsit, Açò

 3. Relaciona la paraula amb la definició que corresponga.  

MÓN, SÍ, PEL, SÒL, VÓS, MON, SI, VOS, PÈL, SOL

Sense companyia à SOL

Terra, paviment à SÒL

Filament que cobreix la pell dels mamífers à PÈL

El meu à MON

Contracció de la preposició per i l’article el à PEL

Pronom fort de 2s persona plural à VÓS

En el cas que à SI

Afirmació à SÍ 

QÜESTIONS ACCENTUACIÓ I DIÈRESI II

1. Les paraules, segons la posició de la vocal tònica, poden ser... Explica cada cas.

• Agudes: la síl·laba tònica és l’última. Per exemple anell, cosí, nebot...
• Planes: la síl·laba tònica és la penúltima. Per exemple cérvol, antiga, demana...
• Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Per exemple història, fórmula, ciència...

2. Digues dos regles per a conèixer alguns dels contextos en què la e és oberta.

• Davant de l, l·l, rr, r: guerra, terra, obert...
• Els mots acabats en aquestes terminacions: -ecte, -ecta, -epte, -epta.
• Quan la següent síl·laba està conté i/u, excepte església, sépia, séquia.

3. Fes el mateix per a la o oberta.

• Quan en castellà apareix UE, en valencià és una O oberta.
• Després de L o R + Consonant.
• Davant i/u, o de síl·laba que conté i/u: bou, ou, boina...

4. S'accentua café o cafè? Justifica la resposta.

S’accepten els dos tipus, ja que alguns dialectes fan l’accent obert i d’altres tancat. En el cas del valencià s'escriu "café"

5. Escriu tres paraules que tinguen accent en una síl·laba diferent al castellà.

• Són agudes: futbol, oboè, xandall.
• Són planes: acne, atmosfera, tèxtil, medul·la.
• Són esdrúixoles: etiòpia, diòptria, període.

6. Què és l'accent diacrític? Posa'n tres exemples.

Hi ha determinades paraules que porten accent encara que no segueixen les regles d’accentuació. L’accent diacrític serveix per a distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual, però tenen significats diferents.

Per exemple:

Bé (Adverbi, conjunció, interjecció) – Be (nom de la lletra o d'una ovella)

Déu (nom masculí) – Deu (numeral o verb deure)

Mà (Terminació del braç) – Ma (Possessiu àton)

7. Escriu tres frases on aparega la paraula "què" amb accent, i una altra amb "que" sense accent.

-          Què m’has dit que vols?

-          Vols que parlem de què és el que està passant?

-          El dia que vingues parlarem, no sabem què estudies.

8. Per a què serveix la dièresi en la paraula "llengües"?

La paraula “llengües” porta dièresi en la U, per a marcar que es pronuncia. Sempre porta dièresi en els dígrafs: Qüe, qüi, güe, güi.

9. Per què no porta dièresi la paraula "reduíem" i, en canvi, sí que en porta la paraula "reduïa"?

Tant l’accent com la dièresi serveix per a indicar que no hi ha diftong. A “reduíem” es pot posar l’accent per que segueix les regles d’accentuació (es plana i acaba en consonant), en canvi a “reduïa” s’ha de posar la dièresi per mostrar el hiat.

10. Posa dos exemples d'estalvi de dièresi.

Alguns verbs no porten dièresi ni a l’infinitiu ni al gerundi, només al participi. Per exemple:

Produir, produint, produït.

Traduir, traduint, traduït.

ACTIVITATS Accentuació i dièresi I

Bona vesprada a tots i totes. Ací us presente algunes activitats i les solucions per a treballar l'ortografia vista en classe i explicada per Pablo. Espere que us agraden i moltes gràcies :)

1. Classifica aquestes paraules segons el nombre de síl·labes que continguen.

AIRE, ESTÀTUA, VALENCIA, CASC, SOMIAR, CARAGOL, ESTALVIAR, IOGURT, GOT, BOSC, COPIAR, BICICLETA, QUATRE, DUU, DIETA, PLANTES, ESTUDIAR, ANGLE, IOT, RELLOTGE. 

MONOSÍL·LABES (1)	BISÍL·LABES (2)	TRISÍL·LABES (3)	TETRASÍL·LABES (4)

2. Separa sil·làbicament aquestes paraules.

CAURE, BOINA, AQÜÍFER, VIURE, QUOTA. IDEA, PAELLA, SEGÜENT, CIENCIA, MOURE, IAIA, FREQÜENT, HIENA, PARAIGUOT, PINGÜÍ.

3. Classifica aquestes paraules segons tinguen diftong creixent o decreixent.

QUOTA, GUANYAR, AIRE, REINA, PINGÜÍ, BOINA,  ESTIU, AIGUA, QUATRE, HEREU, DUU, OBLIQÜITAT, SEGÜENT, PAU, VIURE, PASQUA, PARAIGUOT, CUINA, QÜESTIÓ, BOIRA.

CREIXENT:

DECREIXENT:

4 . Separa les següents paraules:

TASSA, SETMANA, IMMÒBIL, ESCENA, ATZAR, RATLLA, GUERRA,  IL.LUSIÓ, SENYAL, ANNA, BAIXA, AMETLA. 

5. Torna a escriure els sintagmes i les frases següents i escriu la dièresi en els diftongs creixents que n'hagin de dur.

1. L'estàtua equestre:

2. Els diners de la Guardiola:

3. Un unguent d'herbes:

4. Un fenomen quotidià:

5. Una sequència de sons:

6. Una equació de segon grau:

7. Quedar-se a les fosques:  

8. Adequen l'edifici evacuat:

9. Un guia de llengua xinesa:

10. Les llengues europees:

11. Quaranta-quatre pinguins:

12. El globus terraqui:   

13. Contiguitat vol dir contacte:

14. Un aqueducte romà:

15. Les antiguitats gregues:

16. Les aigues marines:

17. Guerres frequents:

SOLUCIONS:

1. 

MONOSÍL·LABES (1)	BISÍL·LABES (2)	TRISÍL·LABES (3)	TETRASÍL·LABES (4)
Casc	Quatre	Somiar	Valencia
Bosc	Angle	Rellotge	Bicicleta
Duu	Aire	Copiar	Estudiar
Got	Plantes	Caragol	Estàtua
Iot	Iogurt	Dieta	Estalviar

2. 

CAURE (cau-re), BOINA (boi-na), AQÜÍFER (a-qüí-fer) VIURE (viu-re), QUOTA (quo-ta), IDEA (i-de-a), PAELLA (pa-e-lla),  SEGÜENT (se-güent), CIENCIA (ci-èn-ci-a), MOURE (mou-re) , IAIA (ia-ia), FREQÜENT (fre-qüent), HIENA (hie-na), PARAIGUOT (pa-rai-guot), PINGÜÍ (pin-güí).

3. 

CREIXENT: Pingüí, quatre, següent, quota, paraiguot, aigua, pasqua, obliqüitat, qüestió, guanyar.

DECREIXENT: Viure, aire, cuina, boina, reina, estiu, pau, duu, boira, hereu.

4. 

TASSA (tas-sa), SETMANA (set-ma-na), IMMÒBIL (im-mò-bil), ESCENA (es-ce-na), ATZAR (at-zar), RATLLA (rat-lla), GUERRA (guer-ra), IL.LUSIÓ (il-lu-si-ó), SENYAL (se-nyal), ANNA (an-na), BAIXA (bai-xa), AMETLA (amet-la).

5. 

1. L'estàtua equestre: L'estàtua eqüestre

2. Els diners de la Guardiola: Els diners de la guardiola

3. Un unguent d'herbes: Un ungüent d'herbes

4. Un fenomen quotidià: Un fenomen quotidià

5. Una sequència de sons: Una seqüència de sons  

6. Una equació de segon grau: Una equació de segon grau

7. Quedar-se a les fosques:  Quedar-se a les fosques

8. Adequen l'edifici evacuat: Adeqüen l'edifici evacuat

9. Un guia de llengua xinesa: Un guia de llengua xinesa

10. Les llengues europees: Les llengües europees

11. Quaranta-quatre pinguins Quaranta-quatre pingüins

12. El globus terraqui  El globus terraqüi

13. Contiguitat vol dir contacte Contigüitat vol dir contacte

14. Un aqueducte romà Un aqüeducte romà

15. Les antiguitats gregues  Les antiguitats gregues

16. Les aigues marines  Les aigües marines

17. Guerres frequents Guerres freqüents

Questions Accentuació i dièresi I

1. Què és una síl·laba?
2. I un diftong, què és?
3. Com es classifiquen les paraules pel nombre de síl·labes?
4. Com se separen síl·labicament aquestes paraules: parra, missa, caixa, platja, fetge, dotze, nul·la, cotxe, motle, calla, senya, rebuig?
5. Es pot deixar una lletra sola a final o a començament de ratlla?
6. Quins dos tipus de diftong hi ha? Caracteritza cada tipus.
7. Els aplecs vocàlics ai, ei, oi, ui / au, eu, iu, ou són diftongs. De quin tipus? Per què es diuen així?
8. Els aplecs vocàlics ia, ie, io, ua, ue, ui, uo no són diftongs mai. Veritable o fals? Justifica la resposta.
9. S'escriu "jo estudie", però com és pronuncia "jo [estudíe]" o "jo [estúdie]"?
10. Les paraules acabades en vocal + (e/u)itat, tenen dièresi? Posa'n un exemple.

1. La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. A més a més, és cadascuna de les parts que componen una paraula. N’hi ha de dos tipus: síl·laba àtona i síl·laba tònica. La síl·laba tònica és on recau el colp de veu en un mot; és a dir, aquella síl·laba que es pronuncia més fort que la resta, mentre que la síl·laba àtona (o àtones, si una paraula té més de dues síl·labes) és aquella que no es pronuncia tan fort com la tònica però que té una sonicitat menor. Per exemple, al mot rellotge, si fem la separació sil·làbica, trobem que és una paraula que té tres síl·labes: re-llot-ge. Com que no s’accentua, veiem que el colp de veu recau en la segona síl·laba. O siga, es tracta d’una paraula plana, ja que el colp de veu és en aquesta ocasió la síl·laba –llot–.

2. El diftong és la unió de dues vocals pronunciades juntes en una mateixa síl·laba. Per tal d’obtindre un diftong, una de les dues vocals de què consta ha de ser feble o tancada (siga ‘i’ o ‘u’), encara que també poden anar ambdues juntes, i aquesta ha d’anar necessàriament darrere d’una vocal forta (siga ‘a’, ‘e’, o ‘o’). Mai no podem posar dues vocals fortes juntes ja que produiríem un hiat (allò contrari al diftong, on dues vocals fortes s’uneixen o quan una vocal dèbil va davant d’una vocal forta), sempre que no vaja en la mateixa síl·laba amb un mot que incloga ‘g’ o ‘q’ davant ‘u’. Si fóra així, obtindríem novament un diftong.

3. Les paraules es classifiquen segons el nombre de síl·labes en dos tipus diferents: monosíl·labes i polisíl·labes.

Les paraules monosíl·labes solament tenen una síl·laba (exemples: casc, mot, sí).

Les paraules polisíl·labes tenen més d’una síl·laba, i es poden classificar en bisíl·labes (si en tenen dos, com cas-sa, po-ble, su-cre), trisíl·labes (si en tenen tres, com com-ple-ment, set-ma-na, re-llot-ge), o tetrasíl·labes (si en tenen quatre, com ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta, re-mo-lat-xa). També tenim mots de més de quatre síl·labes, però no són massa freqüents: pentasíl·labs (si en tenen cinc, com ben-a-ven-tu-rat, dic-ci-o-na-ri, set-ci-en-ci-es), hexasíl·labs (si en tenen sis, com es-pon-ta-ne-i-tat, ho-mo-ge-ne-i-tat, pro-pi-o-cep-ci-o), heptasíl·labs (si en tenen set, com des-a-con-se-lla-ri-es, ir-re-con-ci-li-a-ble, re-e-la-bo-ra-ci-o), octosíl·labs (si en tenen huit, com e-lec-tro-car-di-o-gra-ma, in-sa-tis-fac-to-ri-a-ment, ir-re-con-ci-li-a-ble-ment), i enneasíl·labs (si en tenen nou, com e-lec-tro-car-di-o-gra-fi-a, es-ter-no-cli-do-mas-to-i-dal, neu-ro-en-do-cri-no-lo-gi-a).

4. par-ra, mis-sa, cai-xa, plat-ja, fet-ge, dot-ze, nul-la, cot-xe, mot-le, ca-lla, se-nya,    re-buig

5. No, no s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla.

6. Quant a diftongs, en tenim de dos tipus: creixent i decreixent.

D’una part, els diftongs creixents es caracteritzen perquè la vocal u va precedida de les consonants ‘g’ o ‘q’ més la vocal (siga ‘a’, ‘e’, ‘i’, ‘o’). En aquest cas, la ‘u’ funciona com a semiconsonant. A més a més, si darrere ‘u’ va la vocal ‘e’ o ‘i’ caldrà posar dièresi sobre la u (exemples: aigua, qüestió).

D’altra part, els diftongs decreixents es caracteritzen perquè les vocals dèbils ‘i’ i ‘u’ van darrere de la vocal sil·làbica i aleshores funcionen com semivocals (exemples: reina, ciutat).

No obstant això, hi ha casos en què les vocals ‘i’ i ‘u’ fan la funció de vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, formant síl·laba amb la vocal següent. Fonèticament, es diu que en aquestos casos ‘i’ i ‘u’ són semivocals (exemples: iogurt, meua).

7. Els aplecs vocàlics ai, ei, oi, ui / au, eu, iu, ou són diftongs decreixents, ja que en aquests casos les vocals dèbils ‘i’ i ‘u’ van darrere de la vocal sil·làbica i llavors funcionen com a semivocals. Col·loquialment, podríem dir que es diuen així perquè els aplecs decreixen, ja que la vocal forta (‘a’, ‘e’, ‘o’) van davant de la vocal dèbil (‘i’, ‘u’), a l’hora de formar diftong, i també perquè una vocal dèbil més una altra dèbil formarà diftong (menys en el cas de l’aplec ii, que no sabem de ciència certa si hi existeix algun mot amb eixa formació, però se suposa que també s’inclou en alguns casos com a diftong decreixent).

8. “Els aplecs vocàlics ia, ie, io, ua, ue, ui, uo no són diftongs mai”. Aquest afirmació és falsa per dues raons. Per una banda, l’aplec vocàlic ui és un diftong decreixent, perquè tenim dues vocals dèbils juntes. En referència de la resta d’aplecs que apareixen a l’afirmació, són gairebé tots hiats, si apareixen tal com són escrits així en mots qualsevols. Per altra banda, podem considerar que la frase no és correcta si a principi de mot inserim una ‘g’ o ‘q’ davant la vocal dèbil ‘u’, formant un diftong creixent, i, en els casos de les vocals ‘e’ i ‘i’ duguen aquestes dièresi. Així i tot, podem dir que els únics aplecs vocàlics que apareixen a la frase que no són diftongs són ia, ie i io.

9. Escrivim “jo estudie” i pronunciem [estudíe] en comptes de [estúdie] perquè l’infinitiu del verb estudiar té la terminació en –iar. Per tal de donar una explicació més justificable, direm que les formes del singular i de la tercera persona del pural del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acabats en consonant més la terminació –iar són formes planes i, per eixe motiu, no duen accent diacrític. En resum, tots els verbs que acaben en –iar duran el colp de veu a la ‘i’, evitant l’accent diacrític en l’anterior síl·laba (exemples: canvie, copies, estudie, inicia, pronuncie).

10. Les paraules acabades en vocal + (e/u)itat, duen dièresi. L’explicació és la següent: en aquestes terminacions, com que no solen formar diftong, cal fer la separació sil·làbica i, per eixe motiu, la ‘i’ ha de portar dièresi (exemples: deïtat, espontaneïtat, ingenuïtat, perpetuïtat).