Com hem pogut
observar, al llarg dels últims anys s’han produït una infinitat d’avanços en
les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, (TIC). La seua incorporació
en diferents
àmbits, han jugat un decisiu paper en aquestes transformacions. Per aquest motiu,
la comunitat educativa no es pot mantindre fora d’aquests canvis socials. Com
a conseqüència del increment de les TIC, els educadors han tingut i deuen adaptar
els seus mètodes d’ensenyança, buscant noves estratègies d’intervenció i instruments
d’ensenyança que ajuden als nostres alumnes a treure el major partit a les seues
possibilitats: internet, pantalla digital, tabletes, ús de l’ordenador etc.
Cada vegada són més les ferramentes
tecnològiques que s’utilitzen a l’àmbit educatiu pel que el professorat deu contar
amb la formació necessària per a fer ús d’elles a l’aula, a més de tractar-se
d’un element motivador i eficaç per als alumnes i el seu aprenentatge, són una
útil ferramenta de recolzament per al professorat. No obstant, hi ha que distingir entre l’ús correcte de les TIC i a
contraposició, l’ús no recomanable. L’ús inadequat d’aquestes pot portar al
desenvolupament de problemes d’addicció. Altre dels riscs és la participació
visualització de continguts inapropiats, activitats que poden tindre
conseqüències que facen reduir l’empatia i desenvolupar conductes violentes.
Com a conclusió pense que les noves tecnologies són una ferramenta molt útil en la formació de l’alumnat ja
que, com hem dit, resulta un material , adaptat als nostres dies i que fa que
els alumnes mantingan més l’interès de les classes que si ens limitem al llibre
de text. Però açò no vol dir que tingam que limitar la nostra activitat docent
a aquestes ferramentes, sinó que tant els materials més nous com els més
tradicionals poden complementar-se per a obtindre una educació eficaç i de
qualitat per a tots i totes. A més, sempre hem de fer un bon ús d’elles.
Vist
ResponElimina