Les tecnologies de
la informació i la Comunicació (TICs) es troben actualment travessant la nostra
vida, canviant les nostres visions del món i modificant els patrons d’accés al
coneixement i d’interacció personal. Progressivament, s’han anat
incorporant en els dissenys curriculars
de tots els nivells d’ensenyança formal i no formal. Però, és aquest aspecte
positiu?
Per una banda, les
TIC ens ofereixen gran quantitat d’informació variada i atractiva d’una manera
ràpida i senzilla. A més, desperten l’interès dels més petits i afavoreixen la
interacció de l’infant amb el món virtual tan latent en la societat actual. No
obstant, moltes vegades resulten ser un recurs abstracte que no permet la
manipulació real. A més, substitueix el paper del docent creant una addicció
que provoca una disminució de les relacions socials i, respecte a la salut,
problemes visuals.
En definitiva, com
a opinió personal pense que les TICs sempre han de ser un recurs a tenir en
compte en l’educació, ja que és un dels pilars més vigents en la societat. No
obstant, això no vol dir que siga un substitutiu o la única ferramenta de
treball, doncs el xiquet/a necessita d’una figura de referència, com és el
mestre, i d’una experimentació i manipulació pròpia que li permeta descobrir el
món i construir el seu coneixement. Per tant, a l’hora de emprar un recurs com
les TIC sempre haurem d’estudiar-lo i valorar-lo per fer un bon ús d’aquest i
oferir a l’alumnat el millor aprenentatge possible.
Vist
ResponElimina