Preposicions I

Preposicions I

Les preposicions són elements que ens permeten enllançar mots o sintagmes dins d’una oració de manera que l’últim mot o sintagma esdevé un complement del primer.

1. Per a indicar situació espacial o temporal en català podem utilitzar les preposicions en i a.

EN LLOCS REALS

a) Davant llocs reals precedits d’article determinat (el, la, els, les) és millor usar A :

-Acamparem  a la plaça del poble.

 -Fica-ho a la nevera.

-T'esperem a  la porta.

b) Davant de noms propis de lloc posem A:

-Viurem a Elx. Tenim una casa a Llíria.

-Vam parar a Morella.

c) Davant dels llocs reals precedit d'article indeterminat (un, una, uns, unes), demostrarius (aquest, aquell) i noms en plural sense article és més natural usar EN : 

-Ens vam trobar en una plaça del poble.

-No m'agrada banyar-me en aquesta piscina.

-Aquest animal està localitzat en boscos tropicals.

d) Davant l’interrogatiu quin és més habitual utilizar A:

-A quin pis vius?

EN LLOCS FIGURATS
e) En les designacions de llocs figurats posem EN en tots els casos: 

-Aquest terme ja es trobava en la poesia d’Horaci.

-No ens vam trovar en la reunió.

f) Quan parlem de períodes històrics posem EN : 

-Ens situarem ara en la Grècia antiga.

g) Davant de les estacions de l’any posem  A seguit d’article: 

-A l’ hivern no ha plogut gens.

- A la primavera hi ha moltes al·lèrgies.

h) Davant del nom dels mesos posem  A+ article: 

-La prova serà al març.

i) Davant dels anys posem l’article determinat EL o l’expressió l’any sense usar cap preposició:

-Joa vaig nàixer en 1970.

j) Davant les parts del dia no se sol utilitzar cap d'aquestes dos preposicions (ni tampoc per) sinó la preposició DE i sense article: 

-Ha vingut  de matí.

-Li encanta treballa de vesprada.

-No puc estudiar de nit. 


2. Davant de persona usem la preposició a en els contextos següents. Ompli els buits amb la preposició adient i escriu dos exemples més per a il·lustrar cada cas:

a) Quan volem expressar el destinatari d'alguna cosa sempre usem la preposició a:

- Jo li donaré el llibre a la xiqueta. 
-Li enviaré el paquet a ta mare.

-Jo li he comprat aquest peluix a la veïna
-Dóna-li aquesta forquilla a la xiqueta.

b) Sempre usem a davant d'un pronom personal fort (mi, tu, si, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vosté, tots, tothom, el qual, qui). Ací no és un destinatari sinó el que pateix (o gaudeix) directament l'acció:

- Espenta'm a mi.
-Ens ajuda a nosaltres.

- Hem vist a tothom en la festa de Joan.

-Ens crida la atenció a nostraltres.


d) En contextos més informals, davant de nom propi es pot fer servir la preposició a:

- Agafe jo a Marieta.
- Avisa a Josep

- Telefona a Joan per favor.

e) Convé posar la preposició a quan sense ella la informació resulta ambigua o quan la persona encapçale l'oració:

-En aquell cas, sempre acaçava el gat a la rata 

- A la teua cosina, quasi l'apunyalen
-S’estimaven un a l’altre.

f) NO s'ha de posar la preposició a en altres casos. Alerta que el castellà sempre usa la preposició a davant de persones (i de vegades també de coses):

-El terrorista va torturar el ramader quan li ordenà matar a la seua filla
-He llegit a Ferran Torrent moltes vegades
-Va traure a els seus fills d'aquella escola
- Ells van assassinar a la xiqueta del poble.

-Després de cinc anys, Pere va veure a la seua filla.

3. No vos preocupeu massa per saber quan s'utilitza a preposició per o per a davant d'un infinitiu. Els usos són els mateixos que davant un nom:

a) per indica causa (també mancança)

 b) per a indica finalitat o destinació.

Coincideix amb el valencià col·loquial per i pa i amb el castellà por i para.

Escriu una o l'altra preposició en el buit:

i. Ho sé per tu ('gràcies a tu, tu eres la causa que jo ho sàpia')
ii. Ho vaig comprar per a tu ('tu eres el destinatari')
iii. Prepara el pollastre per a demà ('el dia destinat')
iv. El vaig conéixerper la jaqueta roja ('a causa de la jaqueta')
v. Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat. ('causa')
vi. Esta caixa ens servirà per a guardar les revistes ('destinació')
vii. Per cridar tant, t’has quedat sense postres. ('causa')
viii. No tinc prou informació per a decidir-me ('destinació').
ix. Treballe per a guanyar-me la vida ('finalitat')
x. Menges massa per a aprimar-te ('destinació')
xi. No menja per no embrutar ('causa')
xii. Hem arribat molt prompte per a poder dir-te adéu ('finalitat')
xiii. El termini per a matricular-se acaba demà ('destinació').
xiv. Estudia molt per a aprovar tots els exàmens ('finalitat')
xv. Ho tens tot per planxar encara! ('mancança')

En contextos més formals, es pot utilitzar la preposició per davant infinitiu per a expressar finalitat o en expressions fixes com ara per sempre.

4. La preposició composta cap a perd la a davant:

a) Els adverbis començats per a-: Has d’anar cap avall.

b) Els demostratius: Hem de moure'ns cap aquella cadira.

Exercicis:

1.   Poseu a o en en aquestes designacions de lloc (feu-ne, si cal, les contraccions):

a)   Aquest és un cotxe fabricat ____ Alemanya. –____ quina zona d’Alemanya? – ____ una zona molt industrial.

b)   Els he trobats ____ el carrer, ____ aquest mateix carrer.

c)   L’any passat vivíem ____ aquesta plaça, però ara vivim ____ la plaça de l’Església.

d)   Faran un garatge ____ el soterrani d’aquell edifici, però no sé ____ quina part del carrer.

e)   Cal estudiar els problemes que hi ha ____ la nostra societat.

f)    No estic d’acord amb les mesures aprovades ____ les ultimes reunions.

g)   Abans del concili s’usava al llatí ____ la litúrgia.

h)   El meu germà viu ____ un xalet ____ la muntanya.

2.   Ompliu els buits de les frases següents amb la resposta correcta. Fixeu-vos si el complement que va a continuació es un complement directe o un altre tipus de complement:

a)   Porta aquest got _____ xic de la taula número 4.

b)   Emili, per favor, telefona _____ Mercé.

c)   Vam conèixer _____ xic a Itàlia.

d)   Mai no es va descobrir qui va assassinar _____ president dels EUA.

e)   Anna, calla i escolta ____ conferencia.

f)    Dóna el real ____ teua germana.

g)   Aconsella bé _____ teu germà.

h)   He comprat aquest llibre ____ teu nebot.

i)     Els romans van turmentar _____ cristians per motius de religió.

j)     Ja ha arribat el carter. Avisa _____ Montserrat que està esperant una carta.

3.   Poseu per o per a en els buits de les frases següents (feu les contraccions que calga):

a)   Açò està ple de faltes, deu estar fet ______ algú que no sap ortografia.

b)   Hi haurà prou beguda ______ tots?

c)   Això no serveix ______ els meus objectius.

d)   Vinc _____ veure’t.

e)   No tinc temps ______ fer el treball de geografia.

f)    Tot el que no vulgues ______ tu, no ho desitges _________ els altres.

g)   He comprat un llibre _______ xiquets.

h)   Ho necessita _______ guanyar-se la vida, per això treballa tant, _______ guanyar-se-la bé.

i)     Tinc tres fills ______ casar.

4.   Completeu les frases següents amb cap o cap a:

a)   Això degué passa _________ les onzes.

b)   Primer aneu _________ avall i després _______ la dreta.

c)   Hem d’anar primer ________ casa i després ________ Alacant.

d)   Heu de portar totes les vostres coses ________ ací.

e)   Ens dirigiríem _________ Peníscola quan vam veure un avió que volava _______ Andorra.

f)    Els crancs caminen _________ arrere o ________ el costat?

Solucionari:

1.   Poseu a o en en aquestes designacions de lloc (feu-ne, si cal, les contraccions):

a)   Aquest és un cotxe fabricat a Alemanya. –A quina zona d’Alemanya? – En una zona molt industrial.

b)   Els he trobats al carrer, en aquest mateix carrer.

c)   L’any passat vivíem en aquesta plaça, però ara vivim a la plaça de l’Església.

d)   Faran un garatge al soterrani d’aquell edifici, però no sé a quina part del carrer.

e)   Cal estudiar els problemes que hi ha en la nostra societat.

f)    No estic d’acord amb les mesures aprovades en les ultimes reunions.

g)   Abans del concili s’usava al llatí en la litúrgia.

h)   El meu germà viu en un xalet a la muntanya.

2.   Ompliu els buits de les frases següents amb la resposta correcta. Fixeu-vos si el complement que va a continuació es un complement directe o un altre tipus de complement:

a)   Porta aquest got al xic de la taula número 4.

b)   Emili, per favor, telefona a la Mercé.

c)   Vam conèixer un xic a Itàlia.

d)   Mai no es va descobrir qui va assassinar el president dels EUA.

e)   Anna, calla i escolta el conferenciant.

f)    Dóna el real a la teua germana.

g)   Aconsella bé el teu germà.

h)   He comprat aquest llibre al teu nebot.

i)     Els romans van turmentar els cristians per motius de religió.

j)     Ja ha arribat el carter. Avisa la Montserrat que està esperant una carta.

3.   Poseu per o per a en els buits de les frases següents (feu les contraccions que calga):

a)   Açò està ple de faltes, deu estar fet per algú que no sap ortografia.

b)   Hi haurà prou beguda per a tots?

c)   Això no serveix per als meus objectius.

d)   Vinc per veure’t.

e)   No tinc temps per a fer el treball de geografia.

f)    Tot el que no vulgues per a tu, no ho desitges per als altres.

g)   He comprat un llibre per a xiquets.

h)   Ho necessita per a guanyar-se la vida, per això treballa tant, per guanyar-se-la bé.

i)     Tinc tres fills per casar.

4.   Completeu les frases següents amb cap o cap a:

a)   Això degué passa cap a les onzes.

b)   Primer aneu cap avall i després cap a la dreta.

c)   Hem d’anar primer cap a casa i després cap a Alacant.

d)   Heu de portar totes les vostres coses cap ací.

e)   Ens dirigiríem cap a Peníscola quan vam veure un avió que volava cap a Andorra.

f)    Els crancs caminen cap arrere o cap al costat?