Reflexió: Les noves tecnologies

En el següent text seran exposats els avantatges i inconvenients d’utilitzar les noves tecnologies als centres escolars. Les TIC i la seua utilització com a recurs educatiu, han tingut des del primer dia, detractors i amants per parts iguals. Mentre una part dels docents han vist complits els seus somnis tenint aquesta ajuda a les seues classes, l’altra banda de mestres, viu un malson.

Primerament, l’aparició de les TIC a les classes ha suposat una verdadera revolució. Hi ha diverses raons però, totes giren al voltant d’una idea principal: la facilitat. Faciliten l’ensenyament i l’aprenentatge.

D'una banda, les noves tecnologies han facilitat l’aprenentatge perquè hui en dia els mestres i les mestres només han de cercar amb paraules clau el tema principal de tot allò que volen ensenyar i Google respon a tots els seus desitjos. Hi ha materials audiovisuals, vídeos, explicacions de com fer materials... Una verdadera mina d’or.

Des del meu punt de vista, és un avantatge sobretot en les relacions interpersonals dels mestres perquè s’ha creat una xarxa educativa informal on tots s’ajuden i on podem posar en pràctica el principal objectiu dels mestres: formar persones cooperatives i empàtiques. Qui no s’ha trobat en la situació de no saber què fer a la seua classe? Una vegada saps com se sent un docent desesperat, tu també penses en col·laborar perquè podem eixir dels seus problemes creatius.

D'altra, la flexibilitat de les TIC permeten als/a les docents individualitzar (més si cap) els aprenentatges. Des del meu punt de vista com a alumna de Pedagogia Terapèutica, les noves tecnologies ajuden als/les alumnes amb alguna discapacitat, per exemple, la paràlisi cerebral. Gràcies a les Pantalles Digitals Interactives, aquests alumnes poden expressar-se utilitzant un sistema de comunicació, per exemple, amb pictogrames.

En segon lloc, hem de relatar l’altra cara de la moneda: els inconvenients. Podríem dir que “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. Els docents hem d’aprendre, primer, com podem utilitzar-les. Pel que fa a les relacions, la societat (en aquest cas, adults/es i adolescents) està utilitzant malament les tecnologies per a, per exemple, insultar o agredir altres persones. Al col.legi pot passar (i passen) situacions similars entre iguals. Pel que fa als aprenentatges, mai han de substituir coses tan importants com el joc en grup. Hi ha molts casos (i cada vegada més) de xiquets i xiquetes totalment dependents dels aparells electrònics. A classe i a cassa, no saben jugar amb la resta ni volen o no poden, per exemple, menjar sense estar usant el mòbil.

Com a conclusió, hem de dir que, com tot en aquesta vida, cal tindre una balança. Com a docents, podem utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball sense perdre la nostra essència com les persones creatives que som. Com a persones hem d’ensenyar als xiquets i a les xiquetes a utilitzar-les i mai substituir parts fonamentals de la nostra vida, pels aparells electrònics.