Les Tecnologies de la informació i la comunicación (TIC). Claudia Tarruella Navarro

 Les Tecnologies de la informació i la comunicación (TIC) han canviat la forma de vida i la societat. Hui en dia podem comunicar-nos amb qualsevol persona a qualsevol distància gràcies a aquestes tecnologies, es a dir, han millorat la transmissió d'informació. Les TIC són recursos o programes els quals processen, administren i comparteixen la informació mitjançant suports tecnològics tals com: computadores, televisors, telèfons mòbils, reproductors portàtils d'àudio i video o consoles de joc.

Quant a aquestes tecnologies aplicades a l'educació, sorgeix com a resposta a les necessitats del canvi de la societat de fet està dins del currículum d'educació infantil. Com el currículum és un document obert i flexible ha de respondre a les necessitats del moment i per aquest motiu té en compte les TIC a l’àrea els llenguatges: comunicación i representació ja que uns dels objectius és: valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes mitjançant TIC o “in situ” i donar-los un significat que els aproximi a la comprensió del món cultural al que pertanyen.

A més a més, el bloc 4 que és: el llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i comunicació.

a) L’aproximació als produccions TIC breus i senzilles.

b) La iniciació en l’ús dels instruments TIC.

D’altra banda, nosaltres com a docents hem de formar-nos per donar resposta a la societat de la información. No obstant això,hi ha un grup de docents que no comparteixen aquesta idea ja que ho veuen com un repte o com alguna cosa innecessària.

Els mestres utilitzen amb més freqüència l'ordinador ja siga per comunicar-se amb les famílies dels alumnes o com a recurs d'ensenyament-aprenentatge amb tres funcions: com a objecte d'aprenentatge, com a mitjà per aprendre o com a suport a l'aprenentatge.

Pel que fa als avantatges de la utilització de les TIC destaco:

·         Encuriosir i l'esperit de recerca

·         S'adquireix gran capacitat per a l'aprenentatge.

·         Permeten l'alfabetització digital de l'alumnat.

·         Possibilitat d'interacció, que passa d'una actitud passiva per part de l'alumnat, a una activitat constant.

·         Augmenten la implicació de l'alumnat en les seues tasques i desenvolupen la seva iniciativa, ja que es veuen obligats constantment a prendre petites decisions, a filtrar informació, a escollir i seleccionar-la.

D’altra banda, els  desavantatges són:

•     Informació no fiable.
•     Aprenentatges incomplets. Addicció.
•     Aïllament.
• Cansament visual i altres problemes físics.

·         Recursos educatius amb poca potencialitat didàctica.

Finalment, sempre que no utilitzem un recurs de forma massiva és positiu i més si és necessari tenir cert maneig per al futur. Les TIC están  presents en la nostra societat i és un mitjà d'aprenentatge interessant per als xiquets i xiquetes. A més a més, és una forma ràpida d'accedir a tota informació necessària dins de l'aula. Encara que no hem d'oblidar la manipulació d'objectes o materials fora de la pantalla ja que som humans no robots

ACTIVITAT "O" OBERTA

https://youtu.be/Eh_7cZE_8rs

Reflexió: Les noves tecnologies

En el següent text seran exposats els avantatges i inconvenients d’utilitzar les noves tecnologies als centres escolars. Les TIC i la seua utilització com a recurs educatiu, han tingut des del primer dia, detractors i amants per parts iguals. Mentre una part dels docents han vist complits els seus somnis tenint aquesta ajuda a les seues classes, l’altra banda de mestres, viu un malson.

Primerament, l’aparició de les TIC a les classes ha suposat una verdadera revolució. Hi ha diverses raons però, totes giren al voltant d’una idea principal: la facilitat. Faciliten l’ensenyament i l’aprenentatge.

D'una banda, les noves tecnologies han facilitat l’aprenentatge perquè hui en dia els mestres i les mestres només han de cercar amb paraules clau el tema principal de tot allò que volen ensenyar i Google respon a tots els seus desitjos. Hi ha materials audiovisuals, vídeos, explicacions de com fer materials... Una verdadera mina d’or.

Des del meu punt de vista, és un avantatge sobretot en les relacions interpersonals dels mestres perquè s’ha creat una xarxa educativa informal on tots s’ajuden i on podem posar en pràctica el principal objectiu dels mestres: formar persones cooperatives i empàtiques. Qui no s’ha trobat en la situació de no saber què fer a la seua classe? Una vegada saps com se sent un docent desesperat, tu també penses en col·laborar perquè podem eixir dels seus problemes creatius.

D'altra, la flexibilitat de les TIC permeten als/a les docents individualitzar (més si cap) els aprenentatges. Des del meu punt de vista com a alumna de Pedagogia Terapèutica, les noves tecnologies ajuden als/les alumnes amb alguna discapacitat, per exemple, la paràlisi cerebral. Gràcies a les Pantalles Digitals Interactives, aquests alumnes poden expressar-se utilitzant un sistema de comunicació, per exemple, amb pictogrames.

En segon lloc, hem de relatar l’altra cara de la moneda: els inconvenients. Podríem dir que “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. Els docents hem d’aprendre, primer, com podem utilitzar-les. Pel que fa a les relacions, la societat (en aquest cas, adults/es i adolescents) està utilitzant malament les tecnologies per a, per exemple, insultar o agredir altres persones. Al col.legi pot passar (i passen) situacions similars entre iguals. Pel que fa als aprenentatges, mai han de substituir coses tan importants com el joc en grup. Hi ha molts casos (i cada vegada més) de xiquets i xiquetes totalment dependents dels aparells electrònics. A classe i a cassa, no saben jugar amb la resta ni volen o no poden, per exemple, menjar sense estar usant el mòbil.

Com a conclusió, hem de dir que, com tot en aquesta vida, cal tindre una balança. Com a docents, podem utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball sense perdre la nostra essència com les persones creatives que som. Com a persones hem d’ensenyar als xiquets i a les xiquetes a utilitzar-les i mai substituir parts fonamentals de la nostra vida, pels aparells electrònics. 

Som científics i científiques!

El dia 24 d’abril van realitzar una activitat molt enriquidora, no només per a l’assignatura i el nostre aprenentatge del valencià, sinó per a la nostra vida docent. Ens van visitar les classes de 3, 4 i 5 anys d’un col.legi de Monòver, CEIP Mestre Ricardo Leal. Estàvem nerviosos i nervioses perquè era un moment molt important, havíem estat dues setmanes pensant i preparant un experiment per a fer amb ells. Sí, ens vam convertir en científics i científiques!

Nosaltres 4 (Daniela, Rocío, Pilar i jo) érem el Grup 8, el Grup dels Gatets i teníem a càrrec nostre 3 xiquets i 1 xiqueta (Blanca, Iker, Pablo i Diego). Vam aprendre què era i com fer una nebulosa. Una nebulosa és un núvol fet amb gas i pols, estan a l’espai i  són molt importants perquè en elles naixen les estreles i viuen les estreles que ja han desaparegut.

Es tracta d’un experiment molt fàcil i divertit amb el qual coneixem les nebuloses, practiquem la motricitat fina i aprenem vocabulari dels colors en valencià: groc, roig, verd i blau. Mentre féiem l’activitat sempre utilitzàvem la mateixa pregunta “Quin color vols ara?”. Generalment, responien en castellà. Per aquest motiu, nosaltres repetíem en valencià el color “Vols el color roig?” i, en algunes vegades, repetien el nom en valencià.

Qualsevol oportunitat és bona per a aprendre valencià i exercitar el seu ús. Podem aprendre nous coneixements sobre la ciència (en aquest cas sobre una part de l’espai) al mateix temps que exercitem l’ús del valencià. En aquest cas dols dels xiquets ja havíem tractat el tema de l’espai i l’univers a l’escola. No només responien bé a les preguntes sobre les nebuloses, sinó que ens contaven altres coneixements semblants.

L’any passat ja vam fer una activitat semblant en altra assignatura, encara que va ser sobre altre tema diferent. Des del meu punt de vista, és una experiència molt gratificant i divertida per a nosaltres perquè no tenim molt temps de pràctiques a l’escola. Hauríem d’invitar més als col.legis perquè pogueren gaudir de jornades com aquesta.

CLAUDIA LIZCANO VILLA

Sabem els i les mestres fer un bon ús de les TIC a l'aula d'infantil?

Actualment els infants són natius tecnològics, saben controlar tauletes tàctils, telèfons mòbils i els diversos aparells que ens ofereix el mercat. Desenvolupen les seues eines tecnològiques de manera quasi autònoma i sense llegir juguen i utilitzen aplicacions.

Els i les mestres, no vam nàixer amb les condicions que ho han fet els xiquets i xiquetes actuals, no obstant això, en el dia a dia, i des de fa un temps ja, utilitzem aparells tecnològics.

Però, ara bé, això vol dir que els sabem introduir a l’aula? Els sabem presentar d’una manera enriquidora i motivadora al nostre alumnat?

La majoria de les aules d’escoles públiques del nostre país i de la nostra comunitat disposen d’una pissarra digital i d’un ordinador equipat amb altaveus. Aquests recursos se solen utilitzar per posar continguts audiovisuals, per a pintar en la pissarra digital o per a realitzar simples jocs d’arrossegar objectes, números o lletres d’un lloc a un altre.

I, si veiem que ens hem estancat a l’hora d’utilitzar les TIC, sabem els mestres si hi ha altres recursos tecnològics que puguem portar a l’aula? La resposta és que la majoria dels mestres no tenen la formació suficient per a de saber buscar, utilitzar, crear o aconseguir altres tipus de recursos o activitats que incloguen les TIC.

És per això que fa falta més formació tant per als docents que ja exercissen a les aules com per l’alumnat universitari. Únicament hem tingut una assignatura de TIC que fer en el nostre grau.  S’ha quedat curta, ja que els continguts no els vam poder treballar amb tota la intensitat que es deu per a poder aprofitar els recursos TIC a les aules.

Finalment, he de dir que potser hi ha docents que opinen que no tenen recursos per desenvolupar les TIC d’altra manera. Bé, els centres poden invertir en materials al començament i durant el curs, doncs, podem reservar certa part dels diners per aconseguir joguets interactius com el ratolí robot, que, de manera lúdica ajuda a treballar l’orientació espacial i la lògicomatemàtica:

A més, podem crear les nostres pròpies aplicacions amb el programa de pissarres digitals Smart. També podem cercar altres comunitats escolars per tal de comunicar-nos amb elles per Skype o altres mitjans socials, sempre amb el permís de les famílies. Podem veure, i ensenyar a l’alumnat que en tot el món hi ha xiquets que aprenen de diferent manera. I podem també crear històries amb aplicacions de contes interactius en els que, segons les pautes que vages donat, aquestes poden tindre un transcurs diferent.

En conclusió, cal dir que, com a futurs i futures mestres, hem de formar-nos, cercar recursos, provar-los, veure si funcionen i oferir-los a aquells companys que vegem perduts en el món de les TIC. Així, podrem fer de les TIC un recurs amb molt de potencial.

Les TIC i el seu ús en l´Educació Infantil (Pablo Poveda)

LES TIC I EL SEU ÚS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Per tal de començar a parlar de les noves tecnologies i del seu impacte en l’àmbit de l’Educació Infantil, abans caldria definir les TIC. Les tecnologies de la informació i la comunicació són considerades la innovació educativa del present segle. Aquestes permeten tant als professors com als alumnes participar en canvis realitzats a l’aula mitjançant l’ús de les noves tecnologies i de plantejar un nou procés en el model d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat. Aquesta inclusió és relativament beneficiosa a l’escola, tot i que de seguida s’exposaran avantatges i desavantatges diverses que poden comportar aquestes innovacions a l’Educació Infantil.

D’una banda, la introducció d’elements tecnològics a l’Educació Infantil és rellevant si es tenen en compte els pilars bàsics de què es composen les propostes educatives del nivell, com són els jocs, el llenguatge i la socialització. Quant als avantatges, es poden reforçar altres àrees i capacitats amb l’ús de les TIC, com l’interés per la matèria, la motivació, l’aprenentatge cooperatiu, les millores de les competències d’expressió i creativitat i, fins i tot, la recerca de vídeos musicals per fer que els més menuts paren atenció a allò que estan veient i escoltant.

D’altra banda, el fet d’inserir les TIC a l’Educació Infantil considera aspectes negatius en el model d’ensenyament i aprenentatge. Els desavantatges d’un ús incorrecte de l’Internet són nombroses: les distraccions, la pèrdua de temps, les informacions no contrastades, els aprenentatges incomplets i gens pràctics, però sobretot la dependència de les pàgines webs si es fa un ús excessiu de les tecnologies.

En conclusió, cal assenyalar que el present segle exigeix canvis en el món educatiu, i els professionals de l’educació (és a dir, nosaltres, els docents), hem d’aprofitar-nos d’aquesta innovació tecnològica. El fet de fer classe i de garantir una educació correcta per als més menuts és essencial perquè es formen com a persones en l’avenir. A més a més, l’educació té moltes raons per tal d’aprofitar les possibilitats que les TIC donen als professors. Cal veure les tecnologies com una ajuda, no com una substitució de l’ensenyament general, sinó com un suport per fer que l’alumne treballe i es motive juntament amb els seus companys. Finalment, si es fa un bon ús de les TIC, es pot aconseguir plantejar l’educació com un procés de col·laboració entre alumnes i professors, i millorar el món educatiu.

Crònica: Els caragols som científics!

El dia 24 d'abril a l'aula polivalent de la Facultat d'Educació es va donar lloc a una trobada amb els xiquets i xiquetes d'un col·legi de Monòver amb nosaltres, estudiants d'últim curs del grau de Magisteri en Educació Infantil. L'experiència consistia a crear tallers científics per a grups de 4 o 5 xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys.

El nostre grup "Així és la vida" es va posar a buscar i pensar quins experiments serien els més interessants i motivadors per a un grup tan heterogeni de xiquets de 3,4 i 5 anys. La resposta va ser clara: buscàvem experiments amb materials quotidians i que ens sorprenguera quin seria el resultat en tastar-los, usar-los i mesclar-los.

També ens vam preocupar de què l'experiència no quedara als experiments sinó que també vam voler crear un ambient on els xiquets fórem ells els científics, es a dir es protagonistes de l'experiència. Per això es van crear unes bates personalitzades per a cada un i uns diplomes.

Per a començar vam rebre als xiquets a la parada de bus on amb un cartellet on hi havía un dibuix d'un caragol els esperàvem.











Només arribar a l'aula ella va explicar conceptes i elements com:

• Conceptes:

1. Qui és un científic/científica. 

• Elements que hi ha al laboratori d'un científic:

1. Gradilla de tubs.
2. Embut.
3. Pipeta.
4. Espàtulas .
5. Tub d’assaig.

• Elements que aniríem a usar per als experiments:

1. Vinagre
2. Bicarbonat
3. Colorant 
4. Substàncies

A continuació, es va donar lloc al primer experiment, però abans de posar el fill a l'agulla vam preguntar amb la imatge d'un volcà si sabíem que era. A continuació es va explicar i va començar l'experiment. Aquest constava de dues parts: una on construïa amb elements decoratius un volcà comú i una altra on primer es recordava els materials i es mesclaven. Els conceptes i els materials utilitzats i nomenats en aquest experiment van ser:

• Conceptes:

1. Volcà
2. Vinagre
3. Bicarbonat
4. Colorant 
5. Substàncies

• Materials:

1. Plastilina
2. Got
3. Plat
4. Cullera
5. Vinagre
6. Bicarbonat
7. Colorant 

Després vam fer el segon i últim experiment. En aquest es va demostrar que no és necessari la boca per a unflar un globus sinó que amb materials que hi ha a la nostra cuina de casa podem fer-ho: amb vinagre i bicarbonat.









Així els conceptes i els elements que vam explicar i utilitzar van ser:

• Conceptes:

1. Vinagre
2. Bicarbonat
3. Unflar

Materials:

1. Botella 
2. Globo
3. Embut
4. Cullera

Una vegada feta els dos experiments vam proposar que els xiquets dibuixaren l'experiència científica que més els va agradar. El resultat va ser sorprenent: els quatre van dibuixar l'experiment del globus.

Per a terminar vam entregar els diplomes i vam cantar algunes cançons que a classe o casa cantem.

Per a més informació de l'experiència al següent vídeo pots trobar-la:

En conclusió, sorprenentment aquesta vegada ha sigut la primera que podem interactuar i treballar amb xiquets fora dels pràcticums pel que fa a la relació amb la universitat i amb la Facultat d'Educació. És una llastima que experiències tan gratificants no es donen més dins del nostre espai d'aprenentatge i que queden a unes les pràctiques escrites. Des del meu punt de vist, pense que activitats com aquestes haurien d'estar més fomentades per la facultat i els departaments, ja que com a futurs mestres i mestres activitats així ens donarien una base més solida en la nostra carrera professional.

Crònica de la visita dels xiquetes d'infantil a la universitat (Laura Guedea Guijarro)

El dimarts 24 d'abril, aprofitant la visita dels xiquets d'infantil d'una escola de Monòver a la universitat, vam preparar un laboratori de climatologia amb tres experiments.

En primer lloc, després d'haver arreplegat als xiquets de la parada de l'autobús, vam fer una petita presentació explicant-los breument els experiments que faríem per a crear un poquet d'expectativa i motivació.

Després, vam començar a preparar les activititats. Primer posàvem un expemple per a explicar l'experiment i deprés el realitzaven els xiquets:

• 1º experiment: 

  

Vam començar fent núvols. En un got d'aigua posàvem espuma d'afaitar. Després, havíem de posar colorant alimentari damunt de l'espuma i pareixía que estiguera plovent aigua de colors. Per últim, explicavem de forma simplificada dels conceptes.

• 2º experiment:

En aquesta activitat vam fer màgia amb els colors: posàvem paper pinotxo dels colors primaris en uns gots d'aigua formant ponts: primer vam ficar el roig, desprès el blau i desprès el groc (roig+blau =morat) (blau+groc=verd) (groc+roig= taronja). Així és com vam descobrir els colors secundaris que apareixien al mesclar els colors primaris. 

Aprofitant la activitat, vam parlar de l'Arc de Sant Martí: dels seus colors i de com es produeix i per què (els rajos del sol travessen les gotes d'aigua i apareix un arc multicolor. Així, les gotes d'aigua actuen com un prisma, que al ser travessades pels rajos del sol descomponen la llum blanca en set colors). Per finalitzar, els vam preguntar sobre el seu color preferit. 

• 3º experiment:

En aquest experiment vam fer neu amb bicarbonat i un poc d’aigua. Després vam afegir colorants per a crear neu de colors. Per últim, vam aprofitar per a parlar de la neu: qué és, si la han vist, en quina estació d l'any n'hi ha, de quin color és, si esta freda o calenta, dels ninots de neu... 

Conceptes treballats:

◦         Arc de Sant Martí

◦         Colors primaris i secundaris

◦         Estacions de l'any

◦         Pluja

◦         Neu

◦         Nuvol

◦         Tempesta

Per a finalitzar, els vam donar un dimploma a cadascú per al “científic del mes” i ells mateixos van posar el seu nom.

Ha sigut una experiència meravellosa, enriquidora i divertida. Mitjançat aquesta pràctica, hem pogut fer de veritat el treball d'una mestra d'infantil i adonar-nos de les coses que hem de tindre en compte a l'hora de preparar qualsevol activitat. Per exemple, és important tindre més activitats addicionals preparades per si acabem abans d'hora, que els xiquets no es queden sense fer res. 

El temps en infantil és molt difícil de controlar i hem de ser previsors per si de cas. A més, en molts aspectes, la teoria no s'assembla a la realitat i per això crec que hauriem de fer més pràctiques como aquesta que, a més de ser molt més divertides, ens permeten una millor preparació professional.

Ellaç vídeo:

https://drive.google.com/file/d/1C1nMiPS5PrBxaqlKwBQQQJYiosz_vsY-/view?usp=sharing

Laura Guedea Guijarro.

L'ús de les noves tecnologies a l'escola. (Laura Guedea Guijarro)

Les noves tecnologies, emprades correctament a l'escola, son una ferramenta didàctica fonamental per avançar en la millora dels processos educatius. Las tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) cada dia estan guanyant més terreny i s'utilitzen per a tot en la vida, especialment per a la comunicació i l'aprenentatge.

L'educació, entre altres coses, ha de servir per a formar els xiquets com a futurs ciutadans capaços de viure en una societat amb unes característiques pròpies. I la societat actual, es caracteritza precisament, per l'avanç tecnològic i pel fet de estar tot informatitzat. Per tant, és obvi que hem de formar als xiquets en noves tecnologies. Però no ha de ser només una matèria de formació. La part més interesant de treballar les noves tecnologies en l'aula és, sobretot, la seua funció com a ferramenta d'aprenentatge. I més quan parlem de la etapa de Educació Infantil.

En aquesta etapa, és molt important que els alumnes estiguen motivats per a que es produïsca l'aprenentatge. I l'ús de noves tecnologies motiva moltíssim al xiquets. Està comprovat que quan un xiquet està motivat, vol aprendre, presta atenció i adquireix els aprenentatges amb més facilitat. Per exemple, la pissarra digital interactiva (PDI), és un recurs que permet al xiquet interactuar en un format de joc, on es poden treballar tot tipus de coneixements i destreses. En el meu període de pràctiques, vaig veure com és un dels recursos de l'aula que més crida la atenció del xiquets. De fet, per a ells, és quasi com un premi eixir a la pissarra digital a fer exercicis.

En la xarxa tenim una multitud de possibilitats d'aplicacions amb tot tipus de materials de treball per a traballar amb la PDI. Però no totes són adecuades. Hem de fer una selecció d'aquelles que tinguen aquestes característiques:

•        Format cridaner i visualment atractiu (música, estructura, temàtica)

•        Funcionament i navegació fluida

•        Adecuació i adaptació als contigunts curriculars

•        Intuïtiu

•        Divertit

•        Senyalització de l'encert i l'error

No obstant això, no hem d'oblidar que els xiquets en aquesta etapa, estan desenrotllant algunes estructures bàsiques molt importants, com el seu esquema corporal, l'equilibri o l'orientació espacial, i que necessiten del moviment per a ser assolides. Per tant, s'ha d'evitar que el xiquet passe moltes hores assentat tocant una pantalla.

En conclusió, les noves tecnologies tenen una gran potencialitat que hem d'aprofitar com a mestres en el procés d'aprenentatge, però sempre hem de fer un ús racional d'aquestes.

Laura Guedea Guijarro.

Crònica experiments: Bambolles de sabò

El dimarts 24 d'abril a l'assignatura de català II van realitzar una pràctica amb xiquets i xiquetes de Monòver amb la finalitat de fer gaudir a aquests mitjançant la realització d'activitats sobre ciències i gaudint també la llengua.

Els nens van arribar a les 10 del matí, nosaltres com a grup vam haver de separar-nos per tenir una millor organització. I va anar llavors quan va començar la pràctica, va haver-hi un trajecte des de l'autobús, fins a l'aula polivalent de la facultat d'educació on estava tot preparat per començar.

El tema principal dels nostres experiments es les bombolles de sabó, i els objectius de la nostra activitat era saber realitzar aquestes bambolles, conèixer els ingredients necessaris i sobretot gaudir amb elles.

Ens dividim les activitats per persona, Sergio va fer la primera activitat, en ella es realitzaven bombolles de sabó resistents, és a dir, bombolles de sabó que no es trencaven perquè portàvem guants de llana.

En la segona activitat, Lucia realitzava bombolles de sabó amb colors, en aquesta activitat barrejàvem diferents colors mitjançant pintures, per així després crear un dibuix amb aquesta tècnica.

Finalment, jo realitzava l'última activitat, aquesta consistia a realitzar pompes gegants, es precisava d'un pomper per realitzar-les i es compon de 2 pals de fusta i un cordó.

En definitiva, els nens van gaudir moltíssim amb les activitats i a tot moment es van sentir participis de les activitats. Passem una gran estona, gaudint i aprenent dels petits.

Els vam reconèixer el treball i l'esforç donant-los un diploma. I nosaltres mateixos en acabar la pràctica vam ser conscients del treball ben fet quan vam veure anar-se a tots els nens amb un gran somriure en la cara i explicant-los als seus companys el que havien fet amb nosaltres. Per això i pel que fa a com s'ha plantejat aquesta pràctica em ve al capdavant una cita de la psicologia cognitiva que diu: "Els nens recorden un 10% del que senten, un 30% del que veuen i un 90% d'allò amb el que interactuen". Per això els nens i nenes aprenen jugant.

Vídeo Pràctica Experiments

Crònica experiments: Els colors

  El dimarts 24 d’Abril, l’assignatura Llengua Catalana II ens va donar la oportunitat de portar a la pràctica un experiment amb xiquets i xiquetes d’infantil, d’una escola de Monòver. Gràcies a aquesta meravellosa pràctica, vam poder gaudir del valencià i de les ciències amb els més menuts.

  En l’arribada dels xiquets/es a les 10 del matí en la Universitat d’Alacant, vam presentar-nos una companya del meu grup i jo i els vam dir que eren el grup de les marietes, però que en Monòver eren conegudes com a gallenetes cegues. Després, ens vam dirigit a la nostra aula per a presentar-les a l’altra companya del nostre grup i l’experiment que anàvem a fer. El tema principal del nostre experiment va ser els colors i l’objectiu que ens plantejàvem era conèixer els tres colors primaris: blau, groc i roig i, a partir d’aquestos, conèixer els tres secundaris: verd, morat i taronja. En general, l’experiment va constar de dos grans parts que vam anomenar Experiment 1 i Experiment 2.

  Experiment 1: La llet de colors.

  Per a l’experiment 1 vam necessitar els ingredients següents:

-          Plat

-          Llet

-          Colorants (colors primaris)

-          Sabó

-          Bastonet

  Aquesta primera activitat consistia en posar llet al plat i anar afegint unes gotetes dels colorants dels colors primaris (roig, groc i blau). A continuació, banyàvem el bastonet en sabó i anàvem tocant la llet. Al tocar amb el bastonet la llet, les gotetes s’expandien i es barrejaven creant, sorprenentment, els colors secundaris.

  Els xiquets/es estaven molt sorpresos i els vam preguntar perquè passava açò. Com no trobàvem una solució clara, vam recórrer al llibre d’Hervé Tulet: Els colors.

  A partir d’aquest, vam fer una petita activitat de síntesi perquè comprengueren què havia passat amb els colors de la llet. El llibre mostra imatges com la que tenim al costat del text. Per tant, vam aprofitar aquestes imatges i, alhora que anàvem mostrant-les, els xiquets/es tenien unfull on anaven fent les mescles ells mateixos. Si el llibre barrejava el blau amb el groc, els xiquets/es barrejaven eixos dos colors i, després, comprovàvem que color eixia. D’aquesta forma, l’alumnat s’adonava que els colors que anaven eixint eren els mateixos que van eixir en la llet de colors, però ara observant detingudament els colors barrejats.

  Experiment 2: plastilina de colors.

  Una vegada coneguts els colors primaris i secundaris, vam realitzar l’experiment 2. Aquesta activitat va ser més manipulativa i em sembla que els va agradar més. En aquest experiment vam aprendre a fer plastilina de colors amb ingredients casolans com són: farina, aigua, sal i oli. Vam barrejar tots els ingredients perquè isquera la massa i, després, cada xiquet/a decidia què color volia per a la seua boleta de plastilina. Si algú volia el taronja, havia de recordar que havíem de posar dos colors: el groc i el roig. D’aquesta forma, recopilàvem tot el que vam fer anteriorment. Al finalitzar, vam embolicar la plastilina i vam fer entrega dels diplomes als millors científics:

  En definitiva, va ser una experiència fantàstica i, potser, una de les més enriquidores del curs. Vam aprendre moltíssim amb els xiquets i xiquetes i, a més, aquestos eren un encant i açò va facilitar les coses.

  A continuació, deixem el video recopilatori dels nostres experiments:

Carla Santana Mateo