Com estudiants de Magisteri sempre hem tingut en compte la correcció del nostre valencià i sempre volem millorar aspectes com la pronunciació, el lèxic, la gramàtica..., però, a l'hora de fer classe a una aula d'infantil, és el mateix estar en un col·legi de Dénia que en un altre d'Onil?
A partir d'aquesta reflexió volem donar importància a l'adequació del nostre valencià al lloc on parlem, en compte de la correcció, ja que en un context col·loquial o més informal s'ha de tenir en compte i no menysprear el dialecte geogràfic del valencià de la nostra terra.
Com mestres, hem de fer ús d'un model de llengua correcte perquè els alumnes desenvolupen un bon aprenentatge lingüístic, però no solament s'aprén la llengua en l'assignatura de llengua valenciana, sinó que tots els mestres estan involucrats en el correcte aprenentatge de la llengua dels alumnes. Sempre que hi haja interacció, siga por part de l'adult o entre els xiquets mateixos, s'està produint una adquisició de la llengua. En aquesta interacció no només es transmeten formes i usos de la llengua, sinó també actituds lingüístiques.
La gent té molts prejudicis per la variant dialectal d'un territori en concret i es pensa que les formes col·loquials que es diuen en una zona concreta són incorrectes o són pitjors que les formals. Per aquest motiu s'estan perdent les formes lingüístiques dels pobles i ens estem quedant sense dialectes territorials.
Per a la superació d'aquesta situació és molt important que, als centres educatius i als mitjans de comunicació, posem en circulació un model de llengua que siga estàndard, però amb presència d'elements propis de la variació dialectal de cada territori valencià.
S'ha de permetre que cadascú es puga expressar com se senta més còmode sempre que ho faça de manera adequada a la situació. Els primers aprenentatges de la llengua s'han de fer amb els mots més familiars, en el nostre territori: rabosa, redó, panís i bajoca.
Vist
ResponElimina